Engeguem motors. Durant el treball de camp d'aquestes setmanes als slums de Kampala, la principal preocupació que ens han expressat és l'educació dels infants. Hi ha molts nens i nenes que no van mai a escola, i això té conseqüències devastadores a nivell social (ja en parlaré un altre dia).
Obrirem dos fronts: l'un és ajudar Saint Henry's Primary School, l'escola d'infantil i primària adossada a la subparròquia. Passen molts problemes, i tots estan relacionats entre ells. La majoria d'alumnes provenen dels slums, i per tant tenen moltes dificultats per pagar una quota que ajudi a sostenir l'escola. Per tant, els sous dels mestres són molt baixos i això fa que el claustre de professors sigui molt canviant. Les instal·lacions han anat quedant molt envellides i no disposen de recursos per fer-hi res. El número d'alumnes ara mateix és molt baix: 133 sumant els tres cursos d'educació infantil i els set cursos de primària.
Volem trencar aquesta dinàmica conjuntament amb l'escola, i farem el que puguem. Mirarem d'anar renovant i millorant les instal·lacions de mica en mica. Necessitarem uns quants anys, però ens hi posem des d'ara. Després de les primeres reunions amb la directora, li vaig demanar una llista de necessitats amb un pressupost aproximat. I a partir d'aquí posarem fil a l'agulla.
No pot ser que aquests nens i nenes, pel fet de ser tan pobres, no tinguin una escola amb condicions.
La foto és del dia que els vam visitar amb la Fundació Espai Natura i Joventut. Va ser una visita molt entranyable i que va causar molta alegria!
Sembla una bona iniciativa, Sergi.
ResponEliminaBon Cami.
A la persona que m'ha enviat un comentari privat: si m'envies un altre missatge amb el teu whatsapp o correu, no el publicaré i et contactaré directament. Gràcies!
ResponEliminaQuin munt de nens que van celebrar la vostre visita.Penso que es un lloc en que la feina per tirar endavant els projectes us serà més dificil .No obstant estic segura que entre tots es farà possible.
ResponEliminaCuida,t molt I endavant I ànims per tots,tots !!!
1. L' EDUCACIO DELS INFANTS, EN ELS SLUMS...
ResponElimina2. LES GRANS DIFICULTATS ECONOMIQUES...
3. EL CLAUSTRE DE PROFESSORS...
Realment, per tot el que has exposat, jo també penso,
que aquests, són problemes que duren anys,
fins que les autoritats competents,
no hi posen la voluntat d' arreglar-ho,
ja sigui, per convicció, ja sigui per vergonya, davant del mon, co. poden ser un aconteixement mundial,
com uns Jocs Olímpics, Exposicions Universals , etc...etc...
Peró, mestres tant, no tot està perdut:
La Direcció de la vostre Escola, davant d' aquests
grans conflictes, ha de tenir MOLT EN FERM,
el propòsit de crear un Pla Educatiu, no desviar-se
per cap motiu.
A la meva ciutat, varem tenir "BARRAQUÍSME"
del 1870, al 1990.
Barris de 6000 barraques, vivint, unes 20.000
persones sense cap mena de serveis, ni transport
públic que s'hi acostes.
Un mestres, amb esperit Missioner, I demanant ejudes
econòmiques, d' aquí i d' allí, varen organitzar
uns Parvularis, on les mares hi deixaven les criatures,
a l' anar a treballar.
Quin va ser el Projecte d' aquest mestres, amb infants
assalvetjats, degut a la situació tant inhumana que vivien ?.
MOLT FÀCIL:
Començar per allà on varen començar els grans pedagogs
d' Europa, en la seve mateixa situació:
Crear un PLA DE TREBALL, UNS OBJECTIUS,
I CREAR A LA VEGADA, UN AMBIENT
PER FER-HO POSSIBLE:
Treballar aquells hàbits , que d' ordinari, s' aprenen a casa.
Reproduir, a la classe, situacions on els infants
EXERCITIN LA VIDA PRACTICA:
On es pugui començar pel més fonanental :
Hàbits d' Higiene, d' Ordre, de Bones Maneres,
Hàbits de saber explicar, de saber escoltar
de saber demanar la Paraula, de jugar respectant
les lleis del joc, etc, etc...
Una vegada a la setmana, la mestra, visitava
a la Barraca, una família de la seva clase,
I així, tan els pares , com l ' escola, tenien noticia,
els uns dels altres !!
Al treballar els Hàbits Domèstics, l ' infant,
i de retruc, la familia, estaven treballant també
les virtuts fonamentals, tant bàsiques i necessàries
en la vida de tota persona.
Per aquells mestres, no va ser gens fàcil,
Calia també, com tú un esperit,
una vocació Missionera...
i així, poc a poc, molt lentament, varen anar
donant pas, a unes petites escoles " normals"
Al finalitzar, aquesta experiéncia,
penso que vosaltres , ho teniu molt i molt més difícil,
en sóc conscient...
Us desitjo que tingueu tota l ' ajuda que us mereixeu
A vosaltres i els vostres infants,
us desitjo un bon descans !!
Un gran projecte Sergi!!! No és per desmerèixer el que heu fet a Tororo, sinó que ja es veu que aquí les coses són molt més extremes a més començant de zero. Molta, molta feina. Tens l'empenta de Déu, i nosaltres preguem perquè així sigui!!!
ResponEliminaSón admirables la força i el coratge que teníu. Per complicada que sigui la situació, la confiança que teniu en la vostra missió i en els petits canvis a venir son il.lusionants i encomanen esperança. Presents en la pregària. Endavant, Sergi!
ResponEliminaCrec que millorar l'educació dels infants i joves és la millor inversió a mig i llarg plaç. A curt plaç el cor demana de donar menjar i roba però la inversió en educació pot significar un canvi radical tot i que més lent en veure resultats. Molts ànims Sergi! Des d'aquí intentarem ajudar amb el que puguem.
ResponElimina