Aquest diumenge passat un moment de la Missa em va captivar. Després de la comunió, mentre el cor interpretava un cant d'acció de gràcies, una senyora de Missa diària es va alçar i va començar a ballar d'un extrem del presbiteri fins davant l'altar. Es movia lentament però amb ritme, amb elegància i gens estrident. Lloava Déu amb el seu cos.
Però el que em va meravellar no va ser la dansa, sinó el fet que ningú no se'n va fer cap problema. A les nostres latituds, probablement algú l'hauria anat a buscar per enretirar-la d'allà al mig. Aquí ho van trobar natural, perquè per a ells pregar amb el cos és quelcom bonic i que viuen amb sinceritat. S'agenollen, branden les mans durant el Sant, mouen el cos lleugerament quan canten.
Penso que les nostres celebracions a Europa sovint han quedat massa encarcarades, hi ha moltes paraules i poc silenci. Molta reflexió. Per a ells, és tot el cos que prega. Jo m'agenollo amb ells i també brando les mans durant el Sant. Però no moc el cos quan canto... no tinc gens de gràcia!
En una situació així a Montserrat veuries com es posen nerviosos tots els monjos i evidentment en sortiria un per fer-la tornar al seu lloc!!!
ResponEliminaM'has fet pensar en una "noia" de la meva parròquia amb una discapacitat però que s'ha fet gran allà amb nosaltres, ara ja en deu tenir més de 60! Gaudeix molt venint i cantant, sap totes les cançons de pe a pa, fins i tot les parts que ningú recorda i les canta amb una veu altíssima però que és incapaç de posar una nota a lloc, ja et pots imaginar com va allò!!! El cas és que en les misses normals de diumenge, la deixem i ja està perquè se la veu tan feliç que mira... la tenim això com a nostra... El problema és quan ve en les celebracions importants, confirmacions i d'altres. Procurem que algú es posi al seu costat i li digui que no cridi tant...
Moltes gràcies pel que expliques Sergi!!! I molt bonic, estaria bé veure't un dia ballar!!!
Al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (Sarrià, Barcelona) fa anys que hi ha un grup de dansa contemplativa. El diumenge 5 d'octubre ens van oferir una simple dansa durant l'ofertori de l'eucaristia. No és habitual però va ser molt ben rebut.
ResponEliminaUixxx, quin tema encetes, Sergi !!! Quin contrast més gran amb les Conventuals de Montserrat, almenys amb les del cap de setmana...Tanta solemnitat i encarcarament em cansa, a hores d'ara. I els revestiments del celebrant i diaques, a vegades tan sumptuosos...I aquella distància entre el presbiteri i els bancs dels fidels amb aquella corda per diferenciar un espai de l'altre. A part d'això, és ben veritat que a l'Àfrica i a Llatinoamèrica realment "celebren", amb el cant i amb la dansa. És tan diferent de les nostres latituds, on a vegades quasi que t'hi adorms...
ResponEliminaBenvolguts:
ResponEliminaParem-nos un moment i reflexionem :
1. Qué és LA LITÚRGIA CRISTIANA ?
La Litúrgia Cristiana, és sempre
MENÓRIA DEL MISTERI DE LA PASSIO,
MORT I RESURRECCIÓ DE CRIST.
Es sota aquesta perspectiva que es viu
i s' analitza la Litúrgia, siguin quines siguin,
les maneres de la seva celebració.
La Litúrgia Cristiana, és la manera específica,
del Culte públic de l ' Església.
Tota la Litúrgia de l ' Esglesia, tots els Sagraments ,
l ' Eucaristia en particular,
FA MEMÓRIA, DE LA PASSIÓ DE CRIST.
La Litúrgia, no és un acte de Pietat o de devoció,
ni tampoc és un " Foc de Camp i una Vetllada,
en que hi participen, Minyons i Guies Sant Jordi ".
La Litúrgia és una PARTICIPACIÓ DIRECTE
A L ' OBRA DE CRIST.
Així, ens ho diu l ' Esglesia, així, ho creiem
els cristians.
2.LA LITURGIA , NO MENYSPREA CAP ESTÍMUL
rebut a través dels sentits:
La mirada, l' oïda, l ' olfacte...que reben els mateixos
celebrant-se, junt amb el poble cristià,
reunit en Assemblea.
Aquests estímuls, estan plens de Simbolismes
trests de ' ESCRIPTURA, molts d' ells,
i que Déu, per mitjà del cel.lebrant , hi responem
en plena Litúrgia.
3.EL GEST LITURGIC.
Peró amb els segles, I amb els diferents RITUS ,
aquests gestos, sortits de L' ESCRIPTURA,
ANTIC I NOU TESTSMENT, s' han anat agrupant,
segons les diferents Pedagògics Litúrgiques:
Jueus, Grecs, Coptes, Liturgies de les Comunitats
d'Àfrica, Europa, Ordres Monàstiques, Amèrica Llatina.
Orient Cristià...
4.LES DIFERENTS ANTROPOLOGIES:
Som fills de Déu, peró també som fills
d' ANTROPOLOGIES MOLT CONCRETES I DIFERENTS.
i aquests fet important, és el que fa que la LITURGIA de l' Africa..la del Nepal, I la de casa nostre⁸, pugui tenir
detalls de Pedagogia Litúrgica diferents.
Peró, que aquest gestos, siguin més expressius,
o més continguts, HAN DE CORRESPONDRE
A L' ANTROPOLOGIA, AQUELLS FELIGRESOS
QUE LA VIURAN EN CONCRET,
SINÓ, NO TÉ CAP SENTIT PEDAGÓGIC,
Primer, els serà una novetat per a uns,
i molt segur un estorp, una distracció, per uns altres,
i tard o d,' hora, desapareixerà, com varen passar,
Molts experiments de Litúrgia Pastoral,
després del Concili, perque aquelles " Pedagogies"
no corresponien ni a la nostre " Antropologia"
ni a la nostre formació rebuda .
Salutacions !!
PAX
Contesto a MARTA, 15 d'Octbre del 2025, a les 12:57.
ResponEliminaBenvolguda Marta:
Es edificant el tracte i l ' acompanyament, que tu i
i la teva Parróquia, doneu a aquesta " noia ".
Segur que entre les Comunitats Cristianes,
hi ha persones que silenciosament,
alleugen la vida dels demés, en alló que poden.
Permet, també que t' exposi, la valoració que tinc
de la Comunitat Benedictina de Montserrst,
davant d,' possible imprevist a la Basílica.
1.No podem comparar una feligresa que es posi a ballar processionalment, en una Comunitat petita,
dins d' una Parroquia petita, que en una Basílica ,
com la de Montserrst, I on cada moment, hi entra gent de tot el món
2.La Comunitat de Montserrat, té previst, un servei
de vigilància i atenció als Peregrins, dins mateix
de la Basílica, per qualsevol imprevist ja sigui
de comportament, ja sigui d' un problema de salut.
El Monestir de Montserrat, seguint la RB. és un lloc, és un espai, on tot està ordenat, perque tots els actes, també i especialment la Litúrgia, transcorri en pau.
Aquesta Sàvia Previsió, fa que la COMUNITAT,
I AMB ELLA, ELS PEREGRINS, estiguin centrats
en la Missa Conventual.
Salutacions .
Contesto a M.Angels, 15 d' Octobre del 2025 , a les 20:48
ResponEliminaBenvolguda:
M' agraderia compartir amb tu, la meva reflexió,
respecte d' alguna opinió que has exposat.
1. "... Quin contrast tant gran entre la Parróquia
del Pare Sergi d' Assis, I la Missa Conventual
de Montserrat..."
Sí, peró no ens enganyem !!
Diferent en aquells aspectes que queden
sota l' organització de la PASTORAL,
La Celebració, del " MISTERI DE LA MISSA, queda
permanent igual per tothom !!
D' aquí, la responsabilitat tant gran que tenen
els responsables dels Agens de Psstoral,
ja que no és una ciència exacte, ino poden
donar valor, a coses que són més superficials.
2."...Tanta Solemnitst i encarcarement, em cansa..."
Penso que tant els Celebrant com els peregrins,
si estan atents a la Litúrgia, adopten una actitut corporal respectuosa, centrada en la missa.
A Europa, des de sempre, en els Grans actes, siguin litúrgics o civils, l' actitut, sempre ha estat continguda.
Els Grecs, ja en parlen.
3." ...Revestiments sumptuosos...:
Ben poques vegades a l ' Any: Nadal, Pasqua, Festes Mare de Déu Festa BEATS Martirs...
Però en cap cas podem dir que siguin teixits sumptuosos.
Més Festius , sí !!
Peró la Solemnitat, s' ho mereix !!
4. "...La separació, entre Presbiteri i feligresia..."
Penso que està molt ben proporcionada per les dimensions que té la Basílica.
Hi ha Catedrals o Monestirs per Europa, que sí, que hi ha una notable distància.
5."...La Corda que separa..."
Aquest cordó tampoc s' ha de mirar com un entrebanc, sinó com una mesura de prudència, davant una desgràcia, com ho som els passadissos laterals, etc...etc...
Es la mateixa normativa que les Sales de Concert, etc...
Tants seients, tantes persones.
Aquestes són les reflexions que m' han vingut, al llegir
les teves opinions.
Salutacions.
Voldria dir que encara que les cerimònies de Montserrat siguin sempre solemnes, em commou veure ballar durant la missa conventual gegants i capgrossos com ha passat durant algunes de les celebracions del Mil·lenari.
ResponEliminaLucy:
ResponEliminaM ' ha fet molta gràcia el que has dit !!
Una salutació !!
Una reflexió força interessant. Bàsicament parles de la diferència cultural entre Europa i la zona d'Africa on estàs. Cada poble, cada cultura té formes d'expressar-se ben diferents. Per nosaltres veure una persona movent-se lenta i pausadament enmig d'una celebració semblaria extrany perque no forma part de la nostra cultura. En tot cas el dia que decideixis ballar en una missa ja ens passaràs un video :-)
ResponEliminaQue bonic el que ens expliques,Sergi.
ResponEliminaPotser recordes el dia que la meva ne
ta ,es cert que era petita,a les vespres es va aixecar i va corra a les escales del altar i es va posar aplaudir i a dir ...molt be !!.La musica omple el cor i fa sortir moltes i diferents emocions.
Gracies per compartir.nos el que pots viure .