dijous, 26 de març de 2015

Expressions religioses


La darrera reflexió que volia compartir després del viatge a la Xina és a partir de les expressions religioses que vam veure.

Ja sabem que a la Xina hi ha molta gent que no és religiosa, però no tot és així. Allà, vam poder visitar un temple budista i un temple taoista. Ambdós amb molta gent pregant i fent ofrenes d’encens i altres productes.

Encara que les formes fossin una mica diferents a les nostres, en el fons eren persones que pregaven davant d’estàtues, s’agenollaven, estaven amb una actitud de respecte pel fet de ser un lloc sagrat per a ells...

I això ens va fer reflexionar a tots plegats. Algunes idees que em venien al cap:

- Certament l’ésser humà és un “homo religiosus”, que es formula les mateixes preguntes fonamentals que s’ha fet sempre sobre el sentit de la vida, sobre d’on venim i on anem, sobre com viure i ser feliç. I a través de la religió, vehicula tot aquest devessall d’inquietuds de la millor manera que sap.
- El risc de la idolatria quan es prega davant d’estàtues, si s’oblida que tan sols són finestres obertes al Misteri.
- La necessitat de donatius a les institucions religioses (evidentment, crec que sovint estan més que justificats, però tots sabem que al llarg de la història també hi han hagut ambigüitats sobre el tema). En els dos temples que vam visitar s’havia de pagar entrada.
- Figures de Budes somrients, en contrast amb els nostres crucifixos
- El respecte de les persones cap a espais sagrats, i la necessitat del silenci com una via per interioritzar.

El coneixement de l’altre ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos, i ens pot esperonar a tenir una mirada diferent sobre la nostra realitat.

4 comentaris:

  1. Tens raó Sergi, conèixer altres realitats ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos...

    A mi em va fer interrogar-me molt una vegada que vaig parlar amb un noi xinès, que viu aquí des de ben petit. Deia que ell podia viure tranquil•lament sense religió i sense haver de fer i pensar en tantes coses, que a la Xina no hi havia religió i que no els feia cap falta. No sé si ho deia només perquè era molt jove encara o perquè la seva realitat és així...

    Allò que deies en el primer escrit "...la perspectiva des de la qual miren la realitat i com l'afronten..." penso que hi té molt a veure. La nostra moral cristiana ens ha portat on som i encara que ara la descreença sigui el que més abunda al nostre país, seguim tenint les arrels cristianes per mirar i viure la vida.

    La necessitat de la recerca del sentit de la vida la tenim tots, però si hi ha un fons religiós ajuda, és una bona crossa per seguir endavant.

    Gràcies Sergi, per tot el que ens has explicat!! Com sempre, mirat des d'una perspectiva ben diferent.

    ResponSuprimeix
  2. Avui la casualitat a fet que trobes aixo en un llibre de comptes.He pensat compartir-ho .

    L’objectiu de les religions és proposar camins que ajuden les persones a relacionar-se amb el Transcendent (Déu).

    Tot creient d’una religió determinada busca:

    respostes a les preguntes que la ciència no pot respondre;
    valors per viure;
    desenvolupar la pròpia vida a partir d’una espiritualitat concreta…

    Quan les religions d’arreu del món treballen amb respecte mutu i amb esperit de diàleg, contribueixen:

    a la relació harmònica entre les diferents cultures i tradicions,
    a fer possible la pau al món.

    ELS DOS GUERRERS
    «Hi havia una vegada dos regnes que tenien una frontera comuna. En un veneraven el Sol com a divinitat; en l’altre adoraven la Lluna. A causa de les seves diferències religioses, tots dos regnes es van declarar la guerra… Fileres i fileres de soldats, els uns enfront dels altres…
    Van decidir que cada bàndol enviés un guerrer disposat a lluitar en un combat a vida o mort. L’home més fort de cada exèrcit va avançar-se, l’un enfront de l’altre, amb l’espasa en una mà i la cuirassa en l’altra. A la cuirassa de l’un hi havia la imatge d’un sol, a la de l’altre, la d’una lluna.
    Van lluitar durant tot el matí, i també sota la calor del migdia. El combat fou molt ferotge durant la tarda, però tots dos eren tan forts, que cap d’ells no podia guanyar l’altre. Van continuar la seva lluita fins que el sol es va amagar per l’horitzó.
    Llavors van quedar exhausts, tant, que tots dos es van desplomar a terra; no tenien prou força per tornar al campament.
    —T’odio —va dir el guerrer del sol.
    —Jo sí que t’odio —va replicar el guerrer de la lluna.
    —T’he d’eliminar —va amenaçar el del sol—. A casa m’espera la meva dona, que m’adora, i un fill petit que vol ser guerrer com jo. He de protegir-los de gent que pensa com tu.
    —Jo tenia una dona —va dir el guerrer de la lluna—. Però un dels teus la va assassinar a l’última croada. Per això ara m’he de venjar.
    Havia ja entrat la nit fosca quan el guerrer del sol va preguntar al de la lluna:
    —Diguem, com era la teva dona?
    —Era molt bonica. Ens vam estimar molt, des de petits.
    —Quina sort! Jo, en canvi, quan era petit, el meu pare ens obligava a treballar molt —va dir el guerrer del sol—. Havíem d’anar al camp tot el dia i si ens queixàvem ens pegava molt fort.
    —Vaja, si que ho sento —exclamà el guerrer de la lluna.
    I fou així com van començar a entaular una conversa sobre la seva infantesa i sobre la seva vida en general. Van xerrar tant tota la nit, que gairebé no van dormir gens, només un parell d’hores. I ho van fer l’un repenjat en l’altre, al costat de les espases i els escuts i a la llum de la lluna.
    Es va fer de dia i als campaments respectius estaven preparant l’esmorzar. Els primers raigs de sol il·luminaven el camp de batalla i van despertar els dos guerrers. Amb molta dificultat es van posar tots dos drets. Durant uns minuts els dos homes es van mirar fixament, l’un a l’altre, i tot seguit es van fondre en una abraçada. Van deixar allà les seves espases i els seus escuts i van tornar als seus campaments.
    Ja no eren capaços de lluitar l’un contra l’altre. No es pot lluitar contra algú quan coneixes la seva història.»MARGARET SILF,


    Núria !!

    ResponSuprimeix
  3. L'ésser humà sempre s'ha preguntat sobre la vida, i sobre tot el que aquesta comporta. Les religions han intentat donar respostes a aquestes preguntes que la ciència no pot demostrar, i per això hi ha tanta gent que es considera afina a una religió concreta.
    Pel que fa a la diversitat de religions, al cap i a la fi totes busquen coses similars, tot i que les formes siguin diferents. I per això també l'actitud humana envers aquestes és similar, tot i les diferències evidents entre persones de diverses cultures.

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies pels vostres comentaris Marta, Núria i Benet!

    Sí, Marta, jo també penso que la religió pot ajudar. Però és clar... quin un per dir-ho! :)

    ResponSuprimeix