dimecres, 29 de juliol del 2015

Àngels


N'hi ha que són homes, n'hi ha que són dones. N'he conegut de grans i de joves, de totes edats. Parlen diverses llengües. Alguns són molt creients, altres no s'hi senten tant. Hi són quan hi han de ser. Quan els busques, allà estan. I et regalen aquella paraula oportuna, sàvia, que necessitaves. A vegades, sense ser-ne conscients. Altres vegades, amb tota la consciència. No imposen, només expressen. Són instruments de Pau i de Saviesa.

No són éssers màgics. Són éssers humans com tu i com jo. Però amb la seva paraula aporten Llum.

Són, d'alguna manera, àngels. Missatgers del Bé. Tots estem cridats a ser com ells. És a dir, a ser àngels.


8 comentaris:

  1. Sergi m'has fet esborronar al llegir aquest escrit!

    Els àngels hi són quan hi han de ser, és ben veritat! La meva mare quan era petita sempre em parlava de l'àngel de la guarda que tenim tots, que sempre hi és, i no m'ho deia només quan estava amoïnada per alguna cosa, sinó que és la nostra companyia, et porta el Bé, deia. Penso que no és tan diferent de com ho expliques tu.

    La bellesa del text deu ser perquè les vacances t'estan anant bé! Me n'alegro molt!!!

    Moltes gràcies seguir il•luminant el nostre camí!!!

    ResponElimina
  2. A mi m’agrada anomenar-los “intermediaris “perquè m'apropen al Bé i al AMOR. Ben cert que es una bonica experiència poder-ne “trobar” ,en el nostre camí .Be..... crec que, sempre en tenim al nostre abast, no obstant depèn de com nosaltres tenim el cor , els ulls i els sentiments oberts ,saber fer-los instruments de Pau i Bé.

    Des de fa uns anys la vida em dona oportunitats .Una d’elles ha estat saber “despertar.”Aquest despertar,aquest naixement és una nova oportunitat de viure amb tots els sentits .Tots necessitem als demes, tots som essers humans ,però uns tenen paraules de llum i altres ens cal rebre el resplendor d'aquesta claror. Crec que saber acceptar aquest recolzament no es senyal de debilitat sinó d’humanitat .

    Núria !!

    ResponElimina
  3. I tant que hi són els àngels! No cal imaginar-los amb ales esteses, però més d’una vegada he comentat que sento a prop el seu fregadís. I, com bé dius, Sergi, els podem trobar en el moment més inesperat: aquelles paraules que ens consolen, el consell encertat, aquella mà propera... És un goig copsar la seva llum.

    ResponElimina
  4. ¡¡Lloats siguin els que porten Bones Notícies!!

    ResponElimina
  5. Quin goig poder reprendre el fil de la Font de Greccio! Ja hem trobaríeu a faltar, no?
    Pel que fa al tema dels àngels, crec que aparèixen allà on no t'ho esperes. Vull dir que encara que hi ha persones que per la seua autoritat exerceixen de savis i pacificadors, molt sovint ens trobem en la sorpresa d'admirar-nos per algun dels trets o actituds de persones que ens trobem en el dia a dia. Potser reconeixem en elles allò que més ens manca.

    ResponElimina
  6. Si, jo també crec en els àngels i no precisament amb ales sinó que molt servicials els tens al teu costat quant veuen que els necessites i sense que els hi demanis te ajuden i aconsellen.
    Precisament hi ha una persona que li dic que es el meu àngel de tant que me ha ajudat.
    I si bé ho penso, crec que Déu ma envoltat de tot un estol de àngels. Gràcies Déu meu.

    ResponElimina
  7. Afortunadament tenim àngels que ens acompanyen pel nostre camí, perquè fer-lo sols seria massa complicat per a nosaltres.

    ResponElimina