A casa ,hi ha una molt bonica “historia “que des de petita sempre em fascinava escoltar. L’acolliment en temps de la guerra civil ,d’un monjo de Montserrat. L’avi, a precs d’un amic ,va acollir i amagar (es clar) a un monjo molt jove ,que mirava de fugir cap Alemanya .A les seves dues netes, ens fascinava escoltar la historia ....Nosaltres fèiem treballar l’ imaginació mitjançant les paraules del avi Cinto..... “” un noi jove ,entre mig dels porcs i dels seus menjadors,amagat ,suposo amb molta por,quant escoltava les petjades dels que venien a veure si hi havia algú...i la resposta del meu avi...””aquí a casa meva busqueu un monjo? ...com si no sabéssiu que jo no he trepitjat mai l’Església,altre feina tinc amb els animals i els conreus ,per amagar un monjo. Aupa siauuuu ... L’Avi era un homé alt ,fort,que a mes de pagès era picapedrer tossut i tosc ,que no va dubtar gens a fer un favor a un amic i acollir durant un parell de dies ,al noi espantat i sol... Els seus valors envers els altres ,acollir i respectar les creences ...crec que van ser encomanadisses per la resta de la família. Quant escolto la paraula acolliment ,moltes vegades el recordo..... ¿Que per què hem de ser acollidors? Potser perque també altres ho van ser amb nosaltres... potser per que acollir a un altre vol dir saber estimar ,deixant apart ...qui es i del lloc de la seva procedència. Avui en dia , moltes persones no tenen clar per què s'ha de ser hospitalari. I aquest és el problema: que l'hospitalitat resulti estranya a la nostra forma de sentir i de pensar.
Aquests relats dels missioners em fan sentir una "santa" enveja dels aborígens. Nosaltres amb la nostra cultura tan avançada em perdut en alt grau aquestes "virtuts de cada dia" que deia un gran sacerdot. La nostra generació és cada vegada més individualista. Acollir coneguts no costa, ara quan és un "semi-desconegut" és una altra cosa... En quan a la propietat tots tenim tendència a mirar primer per nosaltres, tot i que hi ha nombroses persones molt generoses, però no és el més corrent. En relació a la situació actual, tots diem que els governs tenen l'obligació d'acollir i fer el màxim. Però hem pensat que això vol dir que ens hi hem d'involucrar tots? Potser m'ha sortit una mica negatiu aquest comentari, i em dol; malgrat tot crec en la bondat i la generositat de la gent.
Crec que realment aquesta forma en la que vivien els aborígens és un ideal que està molt lluny del que vivim i veiem cada dia al nostre país. Aquest sentit de despreniment és fascinant, i la prioritat que li donen m'ha sorprès positivament. Cada cop veig més clar que tenim moltíssimes coses per aprendre dels aborígens!
.Benet , algunes coses per aprendre de com vivien ,hi estic d'acord ...ara algunes altres...com,quin era el paper de les dones...que em sembla que el tenien "marcat" des de el moment del seu naixement ......i cap on s'ha desenvolupat aquesta "cultura" amb el pas dels anys. Potser que el seu despreniment de les coses ,també ho tinguessis per les persones? ....Es un tema desconegut (potser per la llunyania )i moltttt interessant . Gracies !!!
És veritat, Núria, però jo no em referia, ni molt menys, al paper de les dones (que com ja he dit en comentaris anteriors em sembla totalment injust), sinó a com de desenvolupat tenien aquest sentit de l'hospitalitat i de la generositat, simplement perquè mai m'hagués pogut imaginar que una cultura tan antiga com els aborígens tingués alguns valors (no tots, evidentment!) tan avançats al seu temps.
Que bonic si fossim capaços de ser veritables acollidors! Penso que, a poc a poc, a les ciutats hem anat creant un entorn de desconfiança que fa difícil l’hospitalitat. Per sort, als pobles petits encara hi podem trobar moltes cases amb les portes obertes i amb persones disposades a oferir taula i aixopluc.
A casa ,hi ha una molt bonica “historia “que des de petita sempre em fascinava escoltar. L’acolliment en temps de la guerra civil ,d’un monjo de Montserrat.
ResponEliminaL’avi, a precs d’un amic ,va acollir i amagar (es clar) a un monjo molt jove ,que mirava de fugir cap Alemanya .A les seves dues netes, ens fascinava escoltar la historia ....Nosaltres fèiem treballar l’ imaginació mitjançant les paraules del avi Cinto..... “” un noi jove ,entre mig dels porcs i dels seus menjadors,amagat ,suposo amb molta por,quant escoltava les petjades dels que venien a veure si hi havia algú...i la resposta del meu avi...””aquí a casa meva busqueu un monjo? ...com si no sabéssiu que jo no he trepitjat mai l’Església,altre feina tinc amb els animals i els conreus ,per amagar un monjo. Aupa siauuuu ... L’Avi era un homé alt ,fort,que a mes de pagès era picapedrer tossut i tosc ,que no va dubtar gens a fer un favor a un amic i acollir durant un parell de dies ,al noi espantat i sol...
Els seus valors envers els altres ,acollir i respectar les creences ...crec que van ser encomanadisses per la resta de la família.
Quant escolto la paraula acolliment ,moltes vegades el recordo..... ¿Que per què hem de ser acollidors? Potser perque també altres ho van ser amb nosaltres... potser per que acollir a un altre vol dir saber estimar ,deixant apart ...qui es i del lloc de la seva procedència.
Avui en dia , moltes persones no tenen clar per què s'ha de ser hospitalari. I aquest és el problema: que l'hospitalitat resulti estranya a la nostra forma de sentir i de pensar.
ResponEliminaAquests relats dels missioners em fan sentir una "santa" enveja dels aborígens. Nosaltres amb la nostra cultura tan avançada em perdut en alt grau aquestes "virtuts de cada dia" que deia un gran sacerdot. La nostra generació és cada vegada més individualista. Acollir coneguts no costa, ara quan és un "semi-desconegut" és una altra cosa...
En quan a la propietat tots tenim tendència a mirar primer per nosaltres, tot i que hi ha nombroses persones molt generoses, però no és el més corrent.
En relació a la situació actual, tots diem que els governs tenen l'obligació d'acollir i fer el màxim. Però hem pensat que això vol dir que ens hi hem d'involucrar tots?
Potser m'ha sortit una mica negatiu aquest comentari, i em dol; malgrat tot crec en la bondat i la generositat de la gent.
Crec que realment aquesta forma en la que vivien els aborígens és un ideal que està molt lluny del que vivim i veiem cada dia al nostre país. Aquest sentit de despreniment és fascinant, i la prioritat que li donen m'ha sorprès positivament. Cada cop veig més clar que tenim moltíssimes coses per aprendre dels aborígens!
ResponElimina.Benet , algunes coses per aprendre de com vivien ,hi estic d'acord ...ara algunes altres...com,quin era el paper de les dones...que em sembla que el tenien "marcat" des de el moment del seu naixement ......i cap on s'ha desenvolupat aquesta "cultura" amb el pas dels anys.
EliminaPotser que el seu despreniment de les coses ,també ho tinguessis per les persones?
....Es un tema desconegut (potser per la llunyania )i moltttt interessant .
Gracies !!!
És veritat, Núria, però jo no em referia, ni molt menys, al paper de les dones (que com ja he dit en comentaris anteriors em sembla totalment injust), sinó a com de desenvolupat tenien aquest sentit de l'hospitalitat i de la generositat, simplement perquè mai m'hagués pogut imaginar que una cultura tan antiga com els aborígens tingués alguns valors (no tots, evidentment!) tan avançats al seu temps.
EliminaQue bonic si fossim capaços de ser veritables acollidors!
ResponEliminaPenso que, a poc a poc, a les ciutats hem anat creant un entorn de desconfiança que fa difícil l’hospitalitat. Per sort, als pobles petits encara hi podem trobar moltes cases amb les portes obertes i amb persones disposades a oferir taula i aixopluc.