Tots hem vist aquella imatge del nen que pega alguna cosa culpant-la d'haver ensopegat o d'haver-se fet mal, tot dient: "dolent!". És evident que el terra no provoca deliberadament l'ensopegada de cap nen, però a vegades l'adult li transmet això (sense cap mala fe, és clar).
Se m'ha acudit en saber la notícia increïble (però sembla que real!) que, quan un toro mata un torero, aleshores se sacrifica la mare del toro o fins tota la família! Absurd, innecessari, i lamentable. Se li dóna la culpa a un animal d'allò que ha fet un altre animal? (el qual, per cert, amenaçat de mort!)
Però això que ens pot semblar tan bèstia respon a un mecanisme tan humà com freqüent: errar el tret. Sempre és més fàcil culpar cap enfora que assumir la pròpia errada. I això té tantes aplicacions, que no cal anar a la plaça de toros per comprovar-ho empíricament.
PD: Aquests dies he fet una parada necessària de moltes coses. Hola de nou.
Quanta raó. La naturalesa humana ens fa buscar la culpa a fora quan en realitat (molts cops) la trobem en els nostres propis cors.
ResponEliminabenvingut!
ResponEliminaHas tret un petit esbòs d’un dels temes que em sulfuran ,el maltractament als infants,els avis i als animals.Coneixer el sofriment que pateix una bestia en aquests cas un toro en una corrida ,em treu de polleguera i al llegir que tota la casta del toro moriria, per haver –se defensat del sofriment que estava patint,també vaig pensar que es incoherent i una gran bestiesa .
ResponEliminaBen cert que crec que han errat el tret i continuaran fent-ho .Per molt que quantitat de persones lluitin en favor dels animals
"De vegades ens entestem a donar les culpes als altres, però és nostra, quant el que hauríem de buscar en realitat son les responsabilitats, que no pas les culpes.
M'agrada poder-te tornar a llegir!
ResponEliminaAixò l'errar el tret és cosí germà de ficar la pota, que surti el tret per la culata i tantes altres expressions que tenim per poder donar una explicació a errors propis que sovint el que ens provoquen de primeres és vergonya. La vergonya fa que mirem cap a una altra banda i intentem tirar pilotes fora!!
Ben tornat, encara que últimament hagi comentat poc, m'agrada saber que hi ets.
Gràcies Sergi per la teva presència!!!
Gràcies als comentaris! I en especial, gràcies a la Marta per tornar a treure el cap! Benvinguda de nou.
ResponEliminaEpppp,que m'he descuidat de....... donar la benvinguda al Sergi,com també desitjar bones vacances per els que anem a buscar aigua a la Font de Greccio.
ResponEliminaNúria
De ben segur que és una salvatjada lo de la pobre mare del toro, com ho són els toros en si.
ResponEliminaEns és fàcil passar la culpa a un altre i no veure què estem fent nosaltres malament cada dia i, en base a això, saber perdonar i dissimular més al altres, tal i com ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres.
El que vulgues per a tu, ho has de voler també per als altres.
Com bé dius, Sergi, sempre ens és més fàcil culpar els altres que assumir els nostres errors. Som humans, imperfectes, però ens costa reconèixer-ho, i per això tendim a despendre'ns de la culpa per carregar-la a un altre.
ResponEliminaAra bé, saber reconèixer-la no és fàcil, ja que requereix d'un exercici d'humilitat important, i no tothom és capaç de dur-lo a terme.
Crec que, en la nostra societat, manquen molts valors, però especialment aquesta humilitat, que per altra banda és tan necessària. Tan de bo tots sapiguem remeiar aquesta situació, perquè fer-ho realment ens aportarà grans beneficis, tan individuals com socials.
Benvingut de nou Sergi!