Tots coneixem aquella frase que es deia: “El client sempre té la raó”. Tinc una tieta que tota la vida va treballar darrere d’un taulell, i per mi era la representació més fidel d’aquesta frase. Mai una paraula de rebuig a un client, sempre l’amabilitat en el rostre, servia tothom tan bé com sabia. És clar que el client no sempre té la raó, però el que m'agrada és l'actitud educada i amable de qui atén els clients.
Això ho vaig pensar sobretot després de la visita a un país amb passat comunista, on sembla que quedin restes d'aquest sistema en el qual no calia atreure ningú ni tampoc ser amable. I on encara ara les generacions més joves et poden atendre amb la més gran indiferència. O fins de manera il·lògica per qui serveix un negoci (sigui seu o no). Ens vam acostar a una botiga de gelats amb unes neveres plenes de gustos variats i en abundància, i els vam dir que hi anàvem amb el grup de nois perquè cadascú triés el que vulgués. De lluny ja es veia que eren nois educats. La resposta va ser que anéssim a una altra botiga, a l'altra punta del centre comercial. Amb la cara es veia que no tenien cap ganes de vendre. I el més curiós és que alguna experiència semblant va passar en altres llocs.
El client no sempre té la raó, i penso que a vegades no se li ha de donar la raó. Perquè el botiguer o el qui dóna un servei també té els seus drets. Però està bé atendre el client amb educació i amabilitat.
Tens raó Sergi, el client no sempre té la raó. A casa també hem estat darrera el taulell i t'asseguro que m'he hagut de mossegar la llengua més d'una vegada...
ResponEliminaPerò te n'explico una que és al revés. La meva filla fa poc que s'ha comprat un cotxe i l'altre dia la vaig acompanyar a signar els papers, que no era al mateix venedor, sinó a la central. El noi que ens va atendre, era tant i tant adulador que se li veia el llautó d'una hora lluny... al sortir les dues vam fer el mateix comentari:
-jo a aquest ni un paquet de xiclets li compraria...
O sigui, que uns per massa i altres per poc!
La indiferència que expliques tampoc és agradable, i aquí també n'hi ha de venedors indiferents, i no pocs!
Gràcies Sergi pel que expliques, m'has fet recordar èpoques passades però boniques...
Sergi ,no cal anar lluny per trobar aquesta manera de fer amb els clients .
ResponEliminaEn les botigues “modernes” costa molt trobar algú per atendre’t ,passen bastant de tot i la música està tant alta que fins i tot se’t fa difícil poder demanar alguna cosa que et calgui . Alguna vegada que m’hi he trobat ,he pensat que avui en dia hi ha moltes persones que no els hi agrada la feina que fan, potser perquè han estudiat per fer alguna altre cosa i no els agrada el tracte amb els altres ,també la seva precarietat en la feina pot fer que tinguin aquesta manera d’atendre .
En quant a la teva pregunta NO sempre te raó el client,de cap manera,hi ha moltes persones que es pensen que els tenen de treure la catifa ,per el fet d’entrar a “”fer gasto “.
Jo soc de les que gaudeixo anant a comprar a les botigues de barri,en els pobles ho tenim molt fàcil,encara hi ha botiguers/es(com la tieta) que amb el seu tarannà,veus que aquella persona estima la feina que fa . Crec que aqui està "el truco" per tenir el somriure , l'amabilitat, i la paciència sempre a punt.
Moltes vegades creiem que el fet de comprar un producte ens permet de tractar qui ens atén com vulguem, i certament que això no és així. En totes les circumstàncies hem de mantenir sempre el respecte. Gràcies Sergi per recordar-nos-ho!
ResponEliminaAvui una colla d'amics hem anat a dinar al restaurant....i vull compartir aquestes paraules escrites per dir que ens han servit uns cambres molt joves ,amb amabilitat i amb paciència ,ja que al ser una bona colla...a vegades es fa difícil posar-nos d'acord per escollir els plats ...i ells "no pateixin,tornarem d'aquí una mica"" .
ResponEliminaHem tingut una mostra del treball ben fet.....dels joves cambres que avui treballaven en el restaurant del hotel Cisneros a Montserrat.