Fa uns dies, un episodi viscut em va fer constatar una vegada més una realitat: la Veritat no té fronteres. A vegades, des del món de la religió, s'ha tendit a subratllar que Déu (o el nom que sigui, segons la religió) parla a través d'uns textos concrets, d'unes persones amb una funció específica, sobretot en unes situacions més que en d'altres, i en uns indrets determinats. Però també des de la religió, hi ha altres línies (en la mateixa Bíblia, fins i tot) que tendeixen a accentuar el fet que la Veritat se'ns pot revelar a través de qualsevol persona, qualsevol esdeveniment, en qualsevol indret. A vegades, a través del que menys pensaríem.
La Veritat no té fronteres. Som les persones qui posem límits. I convé estar atents. Perquè en la situació menys pensada la Vida ens parla. I pot ser que ens hi ensenyi quelcom.
Aquesta immensitat de Déu, que supera tot el que nosaltres puguem definir i limitar, m'encanta i em fa sentir agraït.
Jo Sergi m'he fixat en dues cosetes del teu escrit i les voldria enllaçar i comentar:
ResponElimina* Per una part en el la imatge amb la que comences, és a dir en ESCOLTAR AMB EL COR.
* Per una altra en la frase "Perquè en la situació menys pensada la Vida ens parla. I pot ser que ens hi ensenyi quelcom".
Si sabéssim anar per la vida sempre escoltant amb el cor el que ens va dient, i ser una mica més reflexius en el que diem i fem, de ben segur que ens erraríem menys en les nostres respostes i en arribar al final de cada jornada i fer balanç del dia potser el saldo global seria una mica més positiu.
A veure si ho sabem fer així.
Com ve dius Sergi la Veritat no té fronteres; ni llengua, ni religió, ni cap afiliació política, ni raça, ni sexe, ni condició social. Tots tenim accès a aquesta Veritat però moltes vegades, jo el primer, no la sabem (o no la volem) veure, ni escoltar. Preferim viure en la nostra veritat, la que ens sentim còmodes i segurs, que ens requereix menys compromís. Demano a Déu que ens ajudi a tots plegats a estar atents a la Veritat autèntica, segur que en sortim guanyant.
ResponEliminaCrec que tens molta raó, Sergi. Si realment creiem que Déu és omnipresent, per què no es pot manifestar a través del detall més petit i insignificant que puguem imaginar? Jesús mateix va "revolucionar" aquesta idea, afirmant que Déu estava amb els més pobres i els més desvalguts, i no pas amb aquells que es gloriaven de ser sacerdots importants i Mestres de la Llei.
ResponEliminaPensar que, a través de qualsevol situació se'ns pot manifestar aquesta presència, fa que vegem les coses amb uns altres ulls. I potser, mirant amb aquests altres ulls, podem arribar a veure com Déu se'ns manifesta a través de moltíssimes coses en la nostra vida de cada dia. Sí, jo crec que en molts aspectes de la meva vida, en moltes situacions, Déu hi és present. I això també em fa sentir agraït, malgrat que no puc arribar a comprendre-ho.
Moltes gràcies als comentaris! Agraeixo el qui s'ha fixat en la imatge que il·lustra l'entrada. Perquè certament acostumo a escollir les imatges a consciència!
ResponElimina