dijous, 28 de juny del 2018

D'on sou? O millor: qui sou?


La sorpresa de rebre el comentari d'un bisbe des del Marroc m'ha empès a fer aquesta entrada. En les estadístiques veig els països d'on entreu a visitar aquesta pàgina. I ho trobo ben sorprenent, perquè passeu per La Font de Greccio persones de diferents continents. Alguns països destaquen com a habituals: Estats Units, Rússia, Polònia, França, Irlanda, Regne Unit, Alemanya, Ucraïna, Itàlia, Txèquia, Emirats Arabs Units!

I m'agradaria molt saber qui sou. Evidentment, teniu la llibertat d'entrar-hi sense dir res, només faltaria! Però em faria gràcia. Potser alguns preferireu no dir-ho, doncs cap problema. Potser altres preferireu fer-me un comentari explicant-ho, però sense que jo el publiqui: doncs aleshores m'ho comenteu, i no el publicaré. I potser a altres no us fa res que els passejants habituals d'aquest espai ho sàpiguen: doncs aleshores ens ho podeu explicar!

Queda dit. A veure...

16 comentaris:

  1. Fa uns anys en Sergi D’Assís tenia un bloc anomenat Oikia. Alguns dels que som seguidors de la Font de Greccio, venim de Oikia,Oikiarres ens anomenàvem .
    Perquè comparteixo això? Doncs es molt senzill,per la fidelitat que alguns mostrem cap al Sergi D’assís des de fa anys,axis com per la bonica amistat que encara tenim entre alguns de nosaltres. Érem uns desconeguts, fins que ens va unir el escriure a Oikia. Poc a poc varem teixir un fil que podia anar des de Barcelona,Lleida,o fins a Paris,passant per pobles i ciutats que només teníem en comú escriure i apreciar al Sergi D 'assis. Pas a pas també el Sergi es va convertir amb el P.Sergi D’Assís a qui apreciem i que alguns ens “enorgullim” de poder dir que, hi compartim una sincera amistat.
    Per mi es molt bonic poder llegir els diferents comentaris que arriben a la Font i poder saber el lloc d'on arriben,(com diu en Sergi) fa gracia .
    Jo soc la Núria i vinc a buscar aigua a La Font des de un poblet a sota la estimada muntanya de Montserrat .Vaig néixer als seus peus per això m’estimo tant a la seva Verge i respecto i estimo a la Comunitat que hi viu.
    Com diu en Sergi D’Assís . Queda dit !!

    ResponElimina
  2. M'han arribat alguns comentaris privats de gent que viu a Catalunya (i a qui no coneixia). Gràcies!
    Vinga, i els que esteu a l'estranger, què dieu? :)

    ResponElimina
  3. Pau i be.
    Jo vaig conèixer el bloc Oikia cuando faltarian uns 10 dies per tancar.
    Perdón, voy a escribir en castellano, pq cometo faltas de ortografía en catala. Perdón.
    Referente al tema que me ha llevado a escribir en este momento, rdo que dude muchísimo si participar en el blog, (Oikia) pensé por la forma tan natural de comunicarse que había en él, que
    quizás la pag se había creado para una comunidad o fraternidad de hnos.
    Finalmente participe, no me pude resistir, los temas eran muy interesantes. No obstante, estuve un par de días sin atreverme abrir la pag, tenia miedo que SErgí me hubiera dejado una respuesta riñendome por haber escrito en el blog.
    Y si, Sergi me había dejado una respuesta, pero con unas palabras llenas de amabilidad, de benevolencia. Descubrí una persona tolerante, serena, bondadosa, generosa, noble,.. Estas actitudes me hizo perder el miedo a participar y en los pocos días que faltaba para cerrar el blog, volví a escribir pero con tranquilidad y entusiasmo.
    Tengo que deciros que aunque mi paso por el anterior blog fue muy corto, durante estos años, siempre lo he tenido muy presente.
    Así que os podéis imaginar la gran alegría que me ha causado, cuando he descubierto por casualidad el nuevo blog.
    SErgi te doy las gracias por el tiempo que dedicas al blog, por el tiempo que compartes con nosotros por las ganas de ayudar, por dar a conocer el evangelio en lo mas cotidiano de la vida, del día a día.
    Sergí, Moltes gràcies per tot.
    Petons i una forta abraçada. Pau i be.
    xesca







    ResponElimina
  4. Us agraeixo les referències a Oikía, jo tinc bon record de l'ambient que s'hi va crear! Ara, tant aquell espai com aquest volen ser oberts a tothom. No és cap grup tancat, ni de lluny. Tothom amb esperit positiu hi té lloc!! I la realitat és que la majoria dels que hi heu escrit no us coneixeu entre vosaltres. Només cal mirar la columna de la dreta, amb tots els passejants que hi han deixat comentari. Jo sí que en conec la majoria, però també hi ha persones a qui no conec i que hi escriuen. Gràcies!

    ResponElimina
  5. Gràcies pel missatge privat que vaig rebre ahir. Quan no es poden publicar, no pots veure tot el missatge si aquest és llarg (com era el cas). Suposo que s'acabava quan la persona començava a dir: "En resum:....". Moltes gràcies

    ResponElimina
  6. He entrat per casualitat. I m'ha agradat.

    ResponElimina
  7. Sergi, jo també sóc d'Oikia. Et seguia sempre. Ens vam conèixer personalment a Montserrat quan vam anar a visitar el fill d'un company meu que era escolà (de Súria). Et vaig seguint, però no faig comentaris, tot i que ja sé que es bonic rebre'n. Avui te'l deixo perquè sàpigues que et seguim llegint molta gent. Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Jo em dic Montserrat i t'escric desde França on resideixo i treballo desde fa molts anys. No ens coneixem personalment.La meva mare (a Catalunya) de tant en tant m'avisa que el Sergi d'Assís ha escrit un comentari molt interessant a la Font de Greccio (ella em sembla que va conèixer la Font a través de Catalunya Religió) Llavors el llegeixo i penso el mateix però no goso a escriure... Ens agrada molt el teu llenguatge proper, el pensament modern i alhora profund. Els nostres vincles amb Montserrat són molt antics i passen per l'Escolania i l'amistat amb la comunitat. Així que hem seguit els teus passos, apreciem molt les teves homilies i sovint sentim la teva veu a les retransmissions de MRTV. He de reconèixer que és quelcom estrany pensar que rebem tant de tu i que en canvi jo he restat una lectora muda i anònima. Per això em decideixo avui a donar-te les gràcies per tot el que comparteixes i espero un dia poder-te saludar personalment quan pugem a Montserrat.

    ResponElimina
  9. Bona tarda!

    Em dic Ana María i sóc carmelita missionera; ara visc a Barcelona i sóc gracienca.

    No fa molt, vaig conèixer el blog a través del meu compte de Twitter, i les entrades sempre m’han semblat ben interessants, perquè m’ajuden a reflexionar i pregar. De fet, sovint les reenvio a amics i coneguts.

    Fa poc temps, vaig tenir la sort d’anar a l’hostatgeria de Montserrat i guardo dins el cor un profund agraïment, especialment al P. Sergi i a la resta de benedictins que em van acollir. Mai no havia pensat que el seu carisma es traspués d’una manera tan senzilla i discreta. Els tinc molt presents en la meva pregària.

    Sóc nova per aquí, però m’agrada saber que una mica entre paraules i anonimats, també formem una xarxa de reflexió i fe.

    Gràcies per la oportunitat d’haver-nos empès a fer-nos-hi presents.

    Salutacions a tots!
    Ana María

    ResponElimina
  10. A la persona que m'ha enviat un comentari privat: gràcies pel que comparteixes, però m'he quedat a mitges. Passa que quan és un comentari gaire llarg, si no el pots publicar tampoc el pots llegir tot sencer. Per això només he pogut llegir les primeres línies. Una opció és que me l'enviïs repartit en diferents comentaris (recordant-me que no els publiqui). Gràcies!

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies a tots els qui heu escrit, en públic o privat! He trigat uns dies a escriure a veure si els que visiten "La Font de Greccio" des de l'estranger s'animaven a deixar comentaris. Però la majoria prefereixen continuar entrant en silenci, i els ho respecto.

    ResponElimina
  12. A la persona que m’ha enviat diversos missatges privats: ja els he rebut, i per mi no hi ha cap problema que entris i participis en aquest espai. Tothom hi és ben rebut, sempre que es doni un nom (o pseudònim) i que siguin comentaris formulats amb esperit positiu. No demano res més. Gràcies!

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies, Sergi. No puc dir res més. Per reflexionar

    ResponElimina
  14. Hola Sergi! M'ha agradat veure-t a VilaWeb. Gràcies pel teu tarannà i per exposar i defensar el que penses!

    ResponElimina
  15. Ahir una amiga,la Mercè que viu a Molins de Rei i que te casa també Arenys de Munt,(no recordo el seu cognom,però crec que ja hauràs endevinat de qui et parlo,)ens vam trobar i poder xerrar una bona estona tot dinant al Santuari del Miracle,durant la conversa em va parlar de La Font de Greccio,i, aqui em tens Sergi,suposo que no cal que em presenti....soc la Montserrat Calduch,que faig d´organista al Santuari del Miracle.Soc una admiradora del que fas i dius.Que Déu et beneeixi i la nostra estimada Moreneta et protegeixi

    ResponElimina