diumenge, 25 de novembre del 2018

Una frase que va sorprendre


Amb motiu del cap de setmana per a agnòstics, va sorprendre a algunes persones la frase que un dels assistents va dir per la tele: que "les religions són per distreure el poble" i que bàsicament ell marxava com havia vingut. Entenc que sorprengués així fora de context (alguns es preguntaven per què havia vingut, doncs), però en el context és diferent. Què més va dir i que no es veia en el reportatge de vídeo? (però sí en la notícia escrita). Ell deia que havia vingut a acompanyar la seva esposa, que ell té bona relació amb els monjos, que un servidor havia explicat les coses molt bé però que a ell això li ve de lluny, que havia estat educat en el nacionalcatolicisme i que hi ha en ell una arrel profunda de no creure. Vist el context, fins i tot és comprensible que no se senti creient!
A banda d'això, és bo de saber que no és el primer cop que ve a l'hostatgeria, i que ja té lloc guardat per tornar d'aquí uns mesos!

Alguns dels assistents em van dir per escrit o de paraula que, tot i sentir-se agnòstics, que no els toquin la Mare de Déu de Montserrat, a qui preguen a vegades. Algú també que parla amb algun familiar ja difunt.

Alguns altres també que, després de tot allò que havíem compartit, es plantejaven que potser no eren tan agnòstics com es pensaven. Altres sí que s'hi continuen sentint, és clar.

Un que es va autodefinir davant el grup com a més agnòstic que altres va ser justament el qui va fer una defensa aferrissada de l'Església que ens va sorprendre a tots.

I encara altres m'han anat escrivint aquests dies amb ganes de tornar, o amb inquietuds clarament espirituals. I tornaran a fer alguna visita o fins i tot recés.

Com vaig dir en algun mitjà de comunicació, penso que a vegades ni els creients són tan creients (dies abans em van contactar també força creients amb molts dubtes de fe), ni els agnòstics tan agnòstics. Amb excepcions, és clar.

I els qüestionaments que ens arribin per la nostra fe, acollim-los. Deixem-nos qüestionar. I que ens ajudin a anar més a fons en allò que mou la nostra vida.

PD: A la imatge, Karl Marx. Algú que va qüestionar la religió i tantes coses de manera interessant, tant si estàs d’acord amb el que deia com si no.

13 comentaris:

  1. “I tots, / tots plens de nit, / buscant la llum, / buscant la pau, / buscant a déu, / al vent del món”.

    ResponElimina
  2. Jo sincerament davant de com està caient la societat humana Felicito de tot cor aquesta idea tant cristiana de el P.Sergi d´Assis.Vaig veure l´entrevista que és va fer a Els Matins de TV3 i ho vaig trobar molt emotiu.Gràcies,gràcies Sergi per portar-ho a terme,ens cal persones com tu.De fet jo sempre dic que GRÀCIES a MONTSERRAT.

    ResponElimina
  3. Sergi, a mi em va semblar molt bé això dels agnòstics i per la repercussió que ha tingut als mitjans queda clar que va ser molt interessant i ha remogut moltes coses. Bona la idea d’obrir l’Església cap enfora i com que ho has fet encara més!!!
    La frase va ser una manera dir les paraules de Marx sobre la religió, està bé n’hagis posat la foto. Crec que una cosa és qüestionar la religió i l’altra és tractar als creients de drogats o tontos per no saber veure la veritat.
    Moltes gràcies per explicar una miqueta més de com va anar tot!!!

    ResponElimina
  4. Gràcies Sergi per compartir aquesta experiència del cap de setmana per agnòstics que vas organitzar. Em quedo amb aquesta frase "ni els creients "som" tant creients, ni els agnòstics tan agnòstics". Possiblement hi ha agnòstics amb una vida espiritual més plena que no pas aquells que trepitgem molt sovint les esglésies (m'incloc a mi).

    ResponElimina
  5. PREGUNTES

    “Per què necessitem respostes?, em pregunten,
    No ho sé: jo crec que necessitem preguntes,
    crec que les preguntes ens han anat construint,
    humanitzant,
    des d’aquelles primeres fosques preguntes
    fetes des del fred, la mort, la por i el balbuceig:
    com caçar, com sobreviure,
    com fer un ham, una destral o encendre foc,
    com fer sonar música en una canya buida,
    com poder-nos abraçar abrandadament
    amb qui desitjàvem amb passió
    i en sortís, com per sorpresa, vida nova.

    Algunes respostes són l’opi de les preguntes:
    les fan callar, les endormisquen i les maten.
    M’han agradat les respostes que no eren un punt final,
    sinó un impuls cap a més preguntes,
    respostes lluminoses a preguntes fèrtils.

    Que Déu sigui una pregunta més gran
    que cap de les respostes que he sabut
    no m’ha fet mai nosa.

    DAVID JOU

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ramon Caralt, per aquest poema de David Jou, un autor que he descobert no fa pas massa i que m'agrada molt.

      Elimina
    2. GRACIES per les seves aportacions ¡¡¡¡

      Elimina
  6. Us felicito per aquesta idea tant acollidora, ja que posa de manifest que no són les idees que ens apropen a Deu, sino la descoberta de la gran necessitat que tenim les persones de descobrir la inevitable transcendencia de allo que pensem, sentim, desitgem i fem.

    ResponElimina
  7. Comparteixo plenament la idea que qüestionar-nos la fe, i deixar que d'altres la qüestionin, és un exercici molt sa i necessari. Som humans, i en tant que humans, plens de dubtes, inseguretats, incoherències, i un llarg etcètera.
    I, pel que fa a la frase de Marx, no sé fins a quin punt avui en dia podem dir que la religió sigui l'opi del poble... A vegades penso que el futbol és més l'opi del poble. Però ja està bé que la religió no ho sigui, no ho hauria de ser mai.

    ResponElimina
  8. Quizás digo un disparate, si es así pido perdón porque la ignorancia suele hacer estragos en este camino de vida.
    Sergi yo creo que es importante que toda persona agnóstica y toda persona que se llama creyente, es bueno que se cuestione. Ello nos llevará a realizar preguntas y toda pregunta nos dará respuesta.
    Si un agnóstico cuestiona es porque esta en un proceso de búsqueda, de saber, de conocer por lo tanto es importante que sus dudas sean respondidas con sencillez , humildad, ello le ayudará adentrarse en el camino de la fe, si tiene la predeposicion realmente a conocer la verdad. Referente al creyente cuestionarse sobre su fe, su vida, creo que le ayuda a entrar en su interior. Porque pienso... ¿como puedes vivir una vida cristiana de verdad, como puedes seguir a Dios, si no te conoces a ti mismo?
    Para mi cuestionarse es muy positivo .
    Sergi,moltes gràcies per tot.
    Una abraçada.
    xesca.

    ResponElimina
  9. I ara un aforisme amb la proverbial sorna fusteriana:

    “«De la discussió naix la llum», diuen. I l'experiència demostra que, efectivament, cadascú sol quedar-se amb les mateixes conviccions que tenia abans de discutir, però més clares.”

    ― Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc que deu ser dit des de l’humor per Joan Fuster, però no en comparteixo el contingut

      Elimina