dimarts, 15 de gener de 2019

Solidaritat activa


Una de les coses boniques de l'hostatgeria és la solidaritat activa que presencio cada setmana. Aquí hi és ben rebut el qui ho necessiti i estigui preparat per un lloc on tindrà hores per estar en silenci i amb un mateix. Això significa que, quan una persona no pot pagar tota l'estada o no pot pagar res, no paga. Així ho diem en el full informatiu que donem a la gent, i així ho practiquem. Quan sol passar això? Quan són persones que estan passant una temporada difícil, i els cal venir uns dies tot i no tenir diners. Vull dir que la idea no és regalar vacances a ningú, sinó poder acollir el qui en tingui necessitat.

I en el mateix full fem saber que, el qui ho desitgi i tingui més diners, pot ajudar els qui no poden pagar. I és fantàstic veure com cada setmana hi ha persones que, en el moment de pagar, fan un gest per ajudar els qui no tenen les mateixes possibilitats.

Els qui no paguen saben que hi ha persones que els ajuden, però no saben qui són. Els qui paguen més saben que estan ajudant a persones que no tenen prou diners, però tampoc no saben a qui concretament. És generositat pura, perquè sí. Jo en sóc el testimoni silent, i aquí en dono testimoni agraït.

Penso que al món sovint hi ha molta més bondat de la que veiem a simple vista. Hi ha gent molt bona, no fan soroll però viuen intentant fer l'existència més agradable a altres persones. A tots ells: GRÀCIES!

9 comentaris:

  1. Yes, I also admire generous people. However, most times, one gives of what one has in excess and being generous is always accompanied of a nice feeling of doing good. I admire even more those that have to receive. They must be humble, accept what comes, and be grateful. This, of course,is in general and not about the hostatgeria.

    ResponElimina
  2. Gràcies Pare Sergi.
    Et comento una altra dita de Mossèn Jordi.
    "El soroll no fa bé, i el bé no fa soroll".
    Quina gran veritat en frase breu.
    Moltes gràcies.
    Núria

    ResponElimina
  3. Gràcies, Sergi, per fer-nos conèixer aquests gestos tan bonics de generositat i d’ajuda. És ben cert que la bondat viu en el cor de moltes persones.

    ResponElimina
  4. A vegades costa deixar.se ajudar , però amb el temps m'he adonat que fer-ho també fà be al que ajuda i és preciós

    ResponElimina
  5. Això no ho sabia. Ara ja ho sé i m'ho apunto. Ho he sabut pel feis de la Regina Goberna, molt activa a la xarxa.

    ResponElimina
  6. Bon dia!

    En dono fe del que comenta el P. Sergi. Aquestes persones que anònimament expliciten gestos de solidaritat a l’hostatgeria, no saben el molt de bé que fan als altres.

    Quan algú acut a Montserrat en una situació difícil en molts aspectes, i pot gaudir de la pregària, del silenci, de l‘escolta atenta i assenyada dels monjos i de la pregària, la vida es resitua i el Senyor ens refà. I al seu temps, aquestes altres persones també poden seguir fent el bé als altres, perquè han tornat a trobar el sentit de la vida i l’esperança.

    Són xarxes de bondat que ens regeneren i construeixen un món millor.

    Gràcies, gràcies, gràcies!!!

    ResponElimina
  7. És molt bonic, sí, i més en una hostatgeria monàstica: restar obert per a tothom qui ho necessiti. Fantàstic que hi pugui anar gent que potser no té prous recursos, i fantàstic que els que sí que en tenen els puguin ajudar. Com dius, generositat pura :)

    ResponElimina
  8. Sergi, una homilia, la de diumenge, absolutament adient, ben eloqüent i ajustada en tots els seus aspectes.
    El meu reconeixement a tota la Comunitat.
    Francesc

    ResponElimina