dissabte, 13 d’abril de 2019

El temps com a oportunitat



Fa uns dies vaig poder assistir al concert de la Passió segons Sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, al Palau de la Música. Un regal per a les orelles i per a l'esperit. Em va agradar comprovar com la música està al servei del text, i com els fragments evangèlics es van combinant amb àries o recitatius que van més enllà del mateix Evangeli. Són pregàries o reflexions que el creient fa deixant-se interpel·lar per l’Evangeli. Em sembla una bona fórmula: deixar que aquests textos ens parlin en el nostre avui i que ens sotraguegin.
En un dels textos Jesús hi diu que s'acosta el seu "moment". A vegades aquest “moment” és traduït també com "el seu temps”, o "la seva hora”. Però tot fa referència a la paraula grega “καιρός”. És una paraula que s’ha comentat molt. Però, com podríem traduir-la en llenguatge d’avui per captar-ne el geni?

Podríem dir que “καιρός” és “el temps com a oportunitat”. Es tracta de fer una mirada sobre el temps que vagi més enllà del temps cronològic, sense anul·lar-lo. Però “καιρός” és un repte per aprendre a mirar el temps que vivim, el nostre avui, com a oportunitat.
És el que fa Jesús. Quan parla del seu “καιρός” està llegint el seu moment vital en clau de fe. I les circumstàncies difícils, realment difícils, que l’envolten no les afronta tant com a obstacles sinó com a oportunitats per continuar la seva missió fins al final. I la seva missió és donar-ho tot, absolutament tot.

Fa uns dies, durant la lectura contínua de la Bíblia que fem en els àpats de la comunitat, va tocar el llibre de l’Apocalipsi. I em vaig fixar especialment en els fragments que parlaven de la Bèstia, aquest personatge tan terrible i tan poderós que sembla que ho pugui destrossar tot.
Ens podríem prendre aquests escrits com a simple ficció narrativa. Però si pensem en el Mal que hi ha en el món, sota formes tan diverses, no són escrits exagerats. El Mal, en la narració i en el món, apareix de manera virulenta, sense pietat, i destrossa tot allò que pot.
Com vèncer el Mal? Doncs a còpia de Bé.
Però quan el Mal és enorme, aleshores el Bé també ha de ser descomunal, immens, insuperable.
Jesús va entendre que el seu “καιρός” li demanava donar-ho tot. De quina manera nosaltres podríem donar més que el que estem donant? De quina manera podem donar-ho tot com va fer Ell?

Encomanem-li a Jesús, l’Anyell que es va entregar fins al final mogut per un Amor sense límits, que ens il·lumini per saber viure el nostre “καιρός” amb una entrega sense límits. Que ens hi ajudi al llarg d’aquesta Setmana Santa. I ja Bona Pasqua a tots!!!


12 comentaris:

  1. Gràcies Pare Sergi
    Bona Pasqua!
    Molt bé el comentari.
    Vencem el Mal amb l'abundància de Bé!
    Amb l'ajuda de Déu tot és possible.
    Units en la pregària

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies Sergi.
    Si fóssim capaços de donar-ho tot com va fer Jesús, que diferent seria tot¡¡¡¡¡. Però no podem caure a la temptació de pensar que no podem. Sempre podem més, per poc que sigui. La pregària ens hi ajudarà. Bona Pasqua.

    ResponSuprimeix
  3. Moltes gràcies per tornar-te a fer present!
    És molt bonic el que dius. Aquest és el moment de l’any que hem de saber veure a Jesús com a home i com a Déu, com a home va morir i com a Déu va ressuscitar. Saber donar com Ell... intentar assemblar-nos a Ell és el gran repte que tenim. A veure si sabem també trobar el nostre de temps a còpia de bé com dius!
    Molt bona Setmana Santa!!!

    ResponSuprimeix
  4. Que el nostre “καιρός” sigui la donació a les persones que tenim al nostre voltant per fer el "bé" descomunal que comentes. Gràcies Sergi per tonar activar el teu blog. Bona Pasqua si no ens veiem!

    ResponSuprimeix
  5. Trobo molt bonic el signficat de la paraula καιρός. És important entendre i comprendre el καιρός, cadascú el seu propi, a la seva manera, però no em sembla pas fàcil de fer.
    N'estic segur que a Jesús tampoc no li va ser fàcil entendre quin era el seu καιρός, aquest donar-ho tot, perquè, de fet, no és poca cosa. Ara, com bé dius, davant de situacions tan dramàtiques com les que vivim, on sembla que el mal ens sobrepassa irremeiablement, calen també decisions a l'alçada, i Jesús, com tants d'altres, ens pot ésser un bon exemple.
    Bona Pasqua a tothom, i ben tornat! :)

    ResponSuprimeix
  6. Ben retornat Sergi D'Assís !!
    He tingut la sort de compartir i aprendre,el que tu ens comentes. Com la música està al servei del text evangèlic i ha estat gracies a l'activitat de música i espiritualitat, que fa en el santuari del Miracle el P. Jordi Agustí Pique OB,.
    Son experiències que son difícils d'explicar .Escoltar la música ,després de sentir l'explicació del evangeli i el que el compositor va voler compartir, es fantàstic i molt enrriquidor.
    El significat de la paraula καιρός. “el temps com a oportunitat” em sembla molt bonic i et dono les gracies per compartir.la
    A la pregunta que planteges De quina manera podem donar-ho tot com va fer Ell? Humilment crec que tenim de començar per el que tenim mes proper ,la família,els amics,persones que tenim properes ,i axis segur que pas a pas anem aprenen a fer el be, a qui ho necessiti, encara que siguin mes allunyats.
    BONA PASQUA PER TOTS ELS QUI PASSEGEM PER AQUEST RACÓ DE PAU.


    ResponSuprimeix
  7. Bona nit!
    En donar voltes sobre el significat de “kairós”, em venen al cap dues referències literàries: El “Viatge a Ítaca” de K.P. Kavafis:
    “Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
    has de pregar que el camí sigui llarg,
    ple d'aventures, ple de coneixences.
    Els Lestrígons i els Cíclops,
    l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
    són coses que en el teu camí no trobaràs,
    no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
    emoció escollida
    et toca l'esperit i el cos alhora.
    Els Lestrígons i els Cíclops,
    el feroç Posidó, mai no serà que els topis
    si no els portes amb tu dins la teva ànima,
    si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
    Has de pregar que el camí sigui llarg.
    Que siguin moltes les matinades d'estiu
    que, amb quina delectança, amb quina joia!
    entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
    ...
    per aprendre i aprendre dels que saben. “

    I també un poema de R.M. Rilke, que repetia sovint l’enyorat P. Lluís Duch:

    “Qui és que ens va fer girar, de tal manera que,
    fem el que fem,
    estiguem en l’actitud del que se’n va?

    Com aquell que, en el darrer turó que li mostra
    una vegada més tota la seva vall, es gira, s’atura i reposa una estona, així
    vivim: sempre acomiadant-nos.”

    Quan ja portes uns quants anys a la motxilla, des d’un turó, aturat i reposant, mires els ports per on has arribat, amb maregassa o mar arrissada, i si ho has aprofitat, o no, per aprendre; si has aprofitat els “kairos” com oportunitats, per reunir tresors “on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben”.

    Bona Pasqua a tothom!

    ResponSuprimeix
  8. Moltes gràcies a tots per aquests comentaris tan bonics Núria, Maite, Marta, Joan, Benet, l'altra Núria i Ramon!! Molt bona Pasqua!!

    ResponSuprimeix
  9. Com me n’alegro, Sergi, del teu retorn al blog!
    Sí, ens cal més que mai ser generosos en l’amor i la donació als altres. Que amb l’ajuda de la pregària el Bé es multipliqui.
    Joiosa Pasqua!

    ResponSuprimeix
  10. Bona Pasqua a tothom, Pare Sergi, comentaistes i seguidors.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Josep !!
      ens bonic saber de tu!! Bona Pasqua per tots vosaltres ,TOTS!!!!

      Suprimeix