dilluns, 29 de juliol de 2019

Treball als Serveis Funeraris


Fa uns dies vaig rebre una persona que treballa als Serveis Funeraris. Ell i la seva dona em comentaven les inquietuds cristianes que tenen. I que veien que en una feina així també es podia fer Bé. I tant!

Quan algú ha perdut un ésser estimat és un moment molt delicat. Ho sabem tots. També sabem que no sempre és fàcil trobar les paraules adequades, en funció de les circumstàncies. I per això és tan important que, fins i tot els qui han de gestionar aspectes més pràctics de la qüestió, siguin persones plenes d'humanitat.

Vaig pensar que realment a tot arreu calen persones que aportin un plus d'humanitat. A tot arreu. Quan trobes persones així en un establiment, en una oficina d'atenció al públic, al metro... són aire fresc que purifica. Si llegeixes això i ets d'aquests: gràcies!

8 comentaris:

  1. Tens tota la raó, Sergi! Hi ha llocs que sembla que cobrin un plus per antipatia, que ja saps que ningú dels que t'atendrà possiblement ni aixecarà la cara per mirar-te. Aquest aire fresc purificador és absolutament necessari, no només als serveis funeraris.
    Moltes gràcies Sergi per aquest apunt d'amabilitat!!!

    ResponSuprimeix
  2. Benvolgut Pare Sergi
    I tant que sí!
    En tots els llocs és necessària l'amabilitat. Més necessària quan un està vivint un moment difícil de dol.
    Donem gràcies a Déu que arreu hi ha persones bones.
    Quantes vegades pel carrer, al metro, a la botiga..., et trobes cares somrients, actituds bondadoses,...
    Hi ha molt bé discret, que no fa soroll, però alegra les nostres vides.
    Moltes gràcies per aquest escrit tan interessant.
    Núria

    ResponSuprimeix
  3. He rebut un missatge (que no publico) d'una persona que no entenc qui és dient-me que continuï ajudant una altra persona, i tampoc entenc a qui es refereix. M'ho pots aclarir? No ho publicaré. Gràcies!

    ResponSuprimeix
  4. No sé si sóc un d'aquests (ho intentem :-) però sens dubte que persones així són un referent per la gent que estan al seu voltant. I en el moment de la mort és possiblement on necessitem tots plegats una alenada d'esperança tot i el dolor. Gràcies Sergi per fer-nos reflexionar una vegada més.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tots els comentaris! I Joan: ben retrobat! Feia dies que no treies el cap per aquí!

      Suprimeix
  5. Estem en un mon on cada vegada trobo hi ha ments humanitat i menys respecte pels altres. Si això passa en els moments difícils de la vida encara ho fa tot més difícil. Sort que hi ha molta gent que fa aquests moments menys dolorosos. Que tots poguem donar exemple amb la nostra manera de ser.

    ResponSuprimeix
  6. Bon dia,
    fa molt temps vaig escriure alguna cosa. Ara en trobar aquest post m'han vingut al cap tantes i tantes persones que he hagut d'acompanyar com a diaca, quan he anat al tanatori. Avui els enterraments als tanatoris s'han generalitzat tant que fins i tot en algun poble et diuen: mossèn ho farem al tanatori. No volen anar a la parròquia, possiblement pel trasbals d'anar amunt i avall.
    En un poble de la costa en el qual hi he estat tres anys, vaig haver de fer molts enterraments als tanatoris (4) i sovint em trobava en situacions molt i molt complicades en les que, una abraçada, una mirada o una llàgrima al costat dels qui havien patit la pèrdua valia més que mil paraules. Penso que els cristians sabem trobar aquell moment per dir una paraula ajustada a la situació. A l'hora de les homilies vaig agafar la pràctica d'ajustar la meva reflexió homiliètica a la meva sensació en aquell moment. Moltes persones m'ho van agrair. Als qui no, els vaig beneir. Salutacions, Raimon

    ResponSuprimeix