dimecres, 15 d’abril de 2020

Natura en estat pur


Feia dies que havia provat una mel boníssima per esmorzar, la més deliciosa que he tastat mai. L’acabava de recollir el monjo que es cuida de les abelles, un dels ancians de la comunitat. Li vaig mostrar interès, i em va dir que els ruscs eren allà mateix i que un dia me’ls ensenyaria.

Va arribar aquest dia. Ens trobem a l’entrada del monestir, ell amb un matxet de dimensions considerables. Li pregunto:
- Per què porta aquest matxet tan gran?
- Ah no! Per si trobem alguna serp. Anem!
- Perdó, com diu?
...
- Escolti, però si apareix alguna serp, què faig? Començo a córrer, em quedo quiet...?
- No, tranquil, no fan res si no se senten amenaçades.

Però ell amb el matxet. Sí, podeu riure imaginant la cara que jo devia fer.

Al cap d’una bona estona de caminar, vam arribar a la zona dels ruscs. Abans i després, em va ensenyar molts arbres que havien plantat feia anys i havien crescut molt. Us poso la foto del “bottle tree” que vam veure. A Uganda tenen arbres molt i molt bonics, i jo diria que més varietat que nosaltres.

La natura aquí és espectacular. Molt diferent de la imatge que a vegades tenim d’Àfrica (almenys de la que tenia jo fa uns anys).

I de tant en tant, amb sorpreses. Com la nit que feia una tempesta ben forta, i vaig saltar literalment del llit en sentir fortíssim un tro i un llamp a la vegada. Sovint plou amb ganes, i això fa que la vegetació creixi molt i ben frondosa. I ara estem en l’estació de pluges.

17 comentaris:

  1. Uauh!!! Ho busquis o no, això és el més atractiu d'un viatge: que et sorprengui! Quan reps aquesta sensació de la terra, de la gent, del moment, això ja queda grabat a foc! Tots aquests regals de la natura i les experiències quotidianes totalment inesperades que has tingut serà el que recordaràs més quan tornis.
    Quina enveja...Gaudeix-ho.

    ResponSuprimeix
  2. L'anècdota de la serp em sembla que la tindràs present per la resta de la teva vida. Quina enveja que em fas explicant tot això que descobreixes cada dia. Però per altra banda també una mica de "cangueli" amb les serps i les tempestes. Em sembla que podràs fer un bon llibre amb totes les teves vivències per Uganda. Fins la propera "Muzungu".

    ResponSuprimeix
  3. M’alegro molt que puguis disfrutar d’aquesta meravella de paisatges i la seva gent, les petites grans coses de la vida. La vida és la joia més emocionant!

    ResponSuprimeix
  4. Doncs la veritat és que la meva imatge de Àfrica no era aquesta. Quina sorpresa! Espero que ho estiguis aprofitant molt!

    ResponSuprimeix
  5. I sempre cantant: Beneïu el Senyor totes les criatures, beneïu-lo sol i lluna, núvols i llamps, pluges i rosades, tots els vents...

    ResponSuprimeix
  6. La idea del matxet potser t'haja portat a imaginar-te el perill d'una serp immensa que mossega a qui passa pel seu costat. M'ha suggerit, simbòlicament, aquelles construccions que ens fem els humans a partir d'un fet insignificant en ell mateix, però que ens atrapa amb la por que ens genera.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Home, sí, molt simpàtica no me la imaginava :)
      Ells diuen que hi ha serps grans per la zona, però no sé en quina mida pensen quan diuen "grans". I de moment, millor no saber-ho

      Suprimeix
  7. "Sí, podeu riure imaginant la cara que jo devia fer." Sí, quan et llegeixo sovint hi penso... Segur que ha de ser una meravella gaudir de tots aquests paisatges, altres coses ja no ho penso tant. Gràcies, Sergi, per compartir les experiències que vius amb aquest to tant simpàtic!!!

    ResponSuprimeix
  8. Em sembla que trobes tantes coses sorprenents i fascinants allà que vaig trobar quan vaig arribar per la primera vegada a Catalunya! Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  9. A traves dels teus ulls veim un mon nou i diferent. Ara passar per això de la serp no t ho envejo gens. Quanta llibertat vers nosaltres.Abraçada

    ResponSuprimeix
  10. Segur que serà una gran experiència, es molt llogic que faci respecta aquests pais...i tants d'altres... Jo no hi estat mai pero nosaltres hi tenim comunitats i les admiro molt, crec que fan una gran tasca, ah¡sóc Dominica de l'Anunciata, però no tenim cap comunitat a Uganda... Que tinguis una bona estada, segur que tot t'acostarà molt més a Déu. Disfruto de la teva experiencia....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies! He sentit parlar a Catalunya de la feina que fan les Dominiques a l'Àfrica

      Suprimeix
  11. Gràcies per fer.nos compartir experiències una mica "especials" amb el teu sentit del humor.
    Fa molta falta aquests dies tenir aquesta font ,on poder trobar aigua clara i fresca.
    Cuida,t molt Sergi !!!!!!

    ResponSuprimeix
  12. Ahhhh i referent al clima i llegit que Tororo té una gran quantitat de tempestes elèctriques i es un dels llocs on es produeixen més trons de la terra.
    Cuida,t molttt

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ahir mateix feia una tempesta amb els llamps tan continus que no es podien comptar quants segons passaven entre el llamp i el tro: contínuament hi havia llamps i trons. Per sort, eren una mica lluny!

      Suprimeix
  13. Fins ara no he pogut llegir els teus ultims articles. Quanta bellesa !!! en les persones, en els paisatges (en les bèsties ferotges imaginades per sort encara no vistes...), la mel de les abelles...
    Arribo tard... però avui encara som dins de l' octava... Bona Pasqua! Espero que les celebracions al Monestir de Tororo hagin sigut també una vivència inolvidable. Gràcies per tot el que comparteixes.

    ResponSuprimeix