Estic al “New Taxi Park” de Kampala (la zona de furgonetes que fan com de transport públic). Hauré d’esperar no sé quanta estona. Perquè el noi que em va enganyar l’altra vegada ho ha tornat a aconseguir. Diuen que si et prenen el pèl una vegada, és culpa seva; però si te’l prenen dues, és culpa teva. En aquest cas, potser és així.
En arribar al Taxi Park, un noi m’ha acompanyat fins a la zona d’on surten els vehicles cap a Tororo (esperant una propina). I allà hem trobat el noi que ja em va enganyar l’altra vegada d’altres maneres. Em volien fer pujar en una furgoneta buida: això significa haver d’esperar molta estona, perquè no sortirà fins que s’ompli. Aleshores aquest noi que ja m’havia enganyat l’altra vegada m’ha fet creure que la furgoneta del costat, que ja estava quasi plena i a punt de sortir, també anava a Tororo. Ho feia amb insistència i contundència, mirant d’estressar-me i que pagués ja. Hem anat a l’altra banda de la furgoneta (a l’entrada) i allà m’ha cobrat. Tot seguit, he fet l’intent d’entrar a la furgoneta, i algú m’ha preguntat on anava.
- A Tororo.
- Aquest no va a Tororo, és aquell altre.
O sigui que m’ha cobrat fent-me pensar que pujava en un altre. He esperat uns quants minuts, i aleshores m’he adonat que era el mateix noi de l’altra vegada. M’he sentit tan tonto! Però és un perfil que aquí trobes de tant en tant: persones que t’intenten enganyar, i que sempre pensen que resulta més fer trampa que ser honest.
Al cap d’uns minuts, li he dit que era el segon cop que m’enganyava. Ha dit que just acabava de començar a treballar allà. I li he dit que no s’ha portat bé amb mi.
Li he demanat que em tornés els diners (buscaria una opció més ràpida). I m’ha fet adonar que al tiquet diu que no es retornen els diners.
Almenys ara tinc la seva foto, no crec que em torni a prendre el pèl. Això a vegades és com una selva, on has d’anar molt alerta perquè no t’enganyin.
PD: el “campió” (diguem-ne així per ser amables) és el noi amb la samarreta vermella dins la furgoneta.
Bé, diuen que els humans ensopeguem 2 cops amb la mateixa pedra... aquí la pedra s'ha transformat en un vailet espavilat! No t'hi facis mala sang. Juguen a un joc al que tu no estàs avesat però no et tornarà a passar una 3a vegada. Paciència i a trobar un entreteniment per passar l'estona!!
ResponEliminaPaciència, Sergi, prent'ho amb calma, malauradament de "campions" d'aquests n'hi ha a tot arreu, pensa que si els diners que li has donat fruit de l'engany li fan servei, doncs ben donats estan, perquè pel que fa a la seva manera d'actuar poca cosa hi pots fer, seguirà enganyant a qui pugui.
ResponEliminaJejejeje... és allò de "tropecé de nuevo con la misma piedra..." No perdis la foto, que et serà molt útil!!!
ResponEliminaGràcies per fer-nos somriure una mica!!!
la realitat de vegades és trista... Jesús també ho sabia "sigueu astuts com les serps...".
ResponEliminaSí, cal combinar l'astúcia i la bondat
EliminaSi aquest noi t'ha enganyat, i aquesta és la segona vegada, és evident que és un "campió" de l'estafa. Al "primer mon" també hi ha gent que a la que veu algú de fora se'n vol aprofitar i treure'n més que no pas fent el correcte. Tu, per temps que hi portis i que hi arribis a portar, sempre seràs un estranger per a molts d'ells. El color de la teva pell et delata. Aquests no veuran mai que tu fas més per ajudar als seus veïns, familiars o coneguts que no pas molts d'ells. La culpa no crec que sigui teva si no de la teva bona fe. Evidentment qui no confia mai en ningú serà una persona a qui costarà més enganyar, però també serà una persona que es perdrà el gran regal que és confiar en la bona fe de la gent i que aquesta gent et respongui amb bona fe. Ànims, una forta abraçada i enhorabona per una altra lliçó apresa.
ResponEliminaAls dos anònims que he rebut: si m'envieu els comentaris amb un nom, els publicaré.
ResponEliminaVeig que hi ha hagut reaccions diverses tant a Twitter com aquí. Ampliaré la meva reflexió en la propera entrada. Gràcies!
La picardia és una actitud comuna en totes les societats. Els espavilats abunden i procuren guanyar el pa amb la suor dels altres amb engany. En el teu cas era un simple taxista, en la nostra societat hi ha picardia institucional que buida les finances públiques o negociants que enreden una vegada i una altra. Cal ser astut per no caure de nou en el parany.
ResponEliminaBon dia: Ja et puc contestar !!
ResponEliminaQue tingueu un bon dia !!!
Gràcies per tots els vostres comentaris!
ResponEliminaTranquil Sergi. A mi m'hauria passat exactament el mateix. Això passa als que som bona gent que assumim que la resta també són bona gent i que van de bona fe però està clar que no ha estat el cas. Espero que no hagin estat massa diners.
ResponElimina