Visita d’en Joan i l’Eloi

Com us vaig comentar fa uns dies, hem tingut aquí Uganda el meu padrí Joan i el meu cosí Eloi. Han estat uns dies fantàstics! Algú em va fer notar que és el primer cop que em visita algú de la família, i és cert. Ha estat especial. 

En Joan s’acaba de jubilar de pastisser, i ha fet un taller de pastisseria per als novicis de Tororo i un altre per als treballadors de l’hostatgeria. O sigui que, si voleu tastar pastissos de “La Granja” de Malgrat, haureu de venir a Uganda a menjar-ne dels seus ara deixebles. Espero que alguna vegada s’atreveixin a aplicar els coneixements que han rebut del mestre pastisser (jo ho agrairia, que m’agrada molt el dolç!). 

Ells destacaven l’alegria i acollida dels africans. I tenen raó. Però és igualment veritat que, des del minut zero, tots dos han transmès alegria i un tracte molt proper amb tothom! I un sentit còmic en molts moments. Va ser molt bonic el dia que van convidar 4 mestres joves de l’escola a anar amb barca pel Llac Victòria fins a les fonts del Nil. Es va crear un ambient com si es coneguessin des de sempre, i és un dia que aquests joves recordaran molts anys.

Hem rigut molt. I veient les bromes que feia el meu padrí, he recordat els dinars de Nadal amb els tiets i cosins de La Granja (que els recordo com dies que rèiem molt). I he pensat que potser de petit vaig aprendre un estil de fer broma també d’ell (i de la meva mare), perquè m’he sentit molt identificat amb el tipus de bromes que feia.

Com tots els que han vingut a compartir amb els africans, han estat uns dies de donar molt i de rebre molt. Un enriquiment per totes bandes. Els estic molt agraït! Gràcies Eloi!! Gràcies Joan!!

PD: No he parlat ni de la meitat d’activitats que han fet, han estat dies intensos. Ells podrien parlar llargament de què els ha impactat, sorprès, interrogat. Però m’ha sortit remarcar aquests aspectes.