Ara que ha començat el Ramadà dels musulmans i que els cristians estem a les acaballes de la Quaresma, m'ha vingut al cap una entrevista que em va enviar el P. Josep Miquel, des del Miracle. Hi parla un monjo supervivent del monestir de Tibhirine, aquell monestir d'Algèria on el 1996 van assassinar 7 monjos. Aquella comunitat de monjos va conviure d'una manera bella amb la població musulmana d'aquell indret, i els va servir amb senzillesa i autenticitat.
Aquest monjo fa servir la imatge d'una escala de tisora per referir-se a les diferents religions. Diu que a mesura que els homes s'acosten a Déu per camins diferents, s'acosten més entre ells. I a mesura que s'acosten més entre ells, s'acosten més a Déu. No ho trobeu preciós?
Tots busquem l'essencial, allò que doni resposta a les preguntes més fonamentals de l'ésser humà. Si la recerca és autèntica i profunda, això només ens pot acostar a altres éssers humans encara que s'hi atansin per altres camins.
Per il.luminar aquesta catequesi,
ResponEliminam'ha encantat, l'exemple de l'escala de tisora.
El faré servir més d'una vegada.
La fotografia en sí, ja és molt bonica,
de colors...d'il.luminació...
Faré servir aquesta comparació, més d'una vegàdes.
Gràcies !!
Sí, és preciós, Sergi!!!
ResponEliminaTant de bo sempre fos així!!!
Moltes gràcies per aquesta entrada tan bonica!!!
Quin pensament tan profund i quina imatge tan bonica
ResponEliminaHola Sergi
ResponEliminaHe conegut el teu projecte gràcies als amics del Diàleg Cristià de Montserrat.
M´agrada el símbol de l´escala...!!!
Molts ànims.
T´aniré seguint
Isabel Fatjó
Moltes gràcies Isabel, i benvinguda!
EliminaPreciosa i representativa imatge! Pujant ens apropem des de diferents interioritats per trobar l essència de la vida. També li veig la forma de la primera lletra de l essencial a la vida: Amor.
ResponEliminaMoltes gràcies Sergi per tot el que comparteixes!
Núria, m'ha encantat de veure-hi (com tu dius) "la primera lletra de l'essencial a la vida: Amor"! Gràcies
EliminaAixí és: Déu ens agermana a tots i el compliment de la seva paraula ("Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat") també! (I avui us ho dic des del metro, llegint i escribint això mentres, assegut al meu costat, hi ha un noi amb la seva pantalla de mòbil plena de caràcters en àrab i fent la seva pregrària de Ramadà)
ResponEliminaSergi, preciosa simbologia i bonica entrada al blog! Gràcies!
M'agrada molt el símil de l'escala de tisora. Segur que ens estalviaríem molts enfrontaments i disputes si mirèssim més sovint al capdamunt de l'escala.
ResponElimina“¿Com aconseguir estar ben subjecte en el seient i tenir tranquil•litat malgrat les pujades i baixades?” es preguntava el deixeble fa dues entrades (Les muntanyes russes). Com pujar i baixar tranquil per l’escala de tisora, em dic jo. Doncs sí, val la mateixa resposta del mestre: “Amb estabilitat interior”. A la fotografia es veu molt bé el que això significa: s’aprecia un element gairebé imperceptible en “l’interior” de la tisora que l’estabilitza i impedeix que s’eixarranqui: una corda, un cable, que connecta cada branca i que justament esdevé útil quan entra en tensió. ¿Quin serà el meu cable? Quan he viscut verdaders encontres àdhuc entre diferents confessions, quan se m’ha donat trobar-me amb el Déu que sempre porta l’altre persona... Ha sigut sempre quan ambdós ens hem sentit vius, amb la sana tensió fruit del diàleg creatiu, del treball colze a colze per sobre de ideologies i creences, amb el lligam (mai més ben dit) de la sincera estimació. Experimentant, també, que el meu tram d’escala si no es recolzés amb el de l’altre persona, no s’aguantaria. I així, pujant i baixant escales, sento ben vives les paraules del salm “Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes, tu saps quan m'assec i quan m'aixeco (…) Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m'ajeia als inferns, també t'hi trobo” (Sal 139, 2.8).
ResponEliminaEsta molt be la imatge de l'escala, mesura que pujem ens acostem pero sort del cable que aguanta les des parts de l'escala. Per mi aquest cabe és Déu,
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaEntenc la metàfora de les escala i es útil per apropar el camí dels creients. Ara que estem a la Setmana Santa, m'agradaria entendre des de la teologia islàmica l'explic
ResponEliminaació del Déu encarnat que mor en creu.