La mort de Jesús no va ser cap accident. Ni tampoc va ser una qüestió de mala sort. Ell sabia que podia passar, i tot i així va continuar. Pels textos que tenim, ell no volia patir ni morir de manera cruenta. Però la seva opció de viure per aquest Amor-sense-límits fins a les últimes conseqüències l'hi va portar.
"Ningú no em pren la vida, soc jo qui la dono lliurement" diu a l'Evangeli. Exacte! Ningú no li podia prendre la vida, quan ell anteriorment ja l'havia donada generosament per tothom.
En un fragment ben inspirat d'una pel·lícula sobre Jesús, el veiem a Getsemaní pregant el Pare abans de ser detingut. Però també Satanàs hi apareix provant de temptar-lo. Tenen un diàleg interessant!
Satanàs li diu:
- Tot és en va, Jesús.
Jesús contesta:
- No, no és en va. A través meu, Déu revelarà el seu amor per la humanitat.
Satanàs continua:
- Deixa'm mostrar-t'ho.
I aleshores, mostra a Jesús coses terribles que al llarg dels segles la gent farà en el nom de Jesús. Soldats matant en nom seu, una dona a l'Edat Mitjana cremant en un foc en nom de Jesús, gent matant-se els uns als altres en una guerra... I aleshores, Satanàs continua: "Saps que el que t'he mostrat és veritat. Moriràs en va. Ells no tenen la capacitat per estimar que volies. Això no passarà mai. Només alça les mans i vés a casa, Jesús. No moris en va. No moris sol".
I Jesús, ple de la força acaba: "No estic sol, estic amb el meu Pare. Estic en el cor dels homes. Moriré per l'eterna bondat del cor humà creat pel Pare. Així els homes faran brillar la seva imatge una vegada més, i aquells que voldran trobaran la força per estimar fins al final".
Gràcies, Sergi, això és l'amor autèntic!
ResponEliminaGràcies, Sergi. Déu és amor i Jesús va donar la vida per aquest amor envers la humanitat, però sembla que les paraules de Satanàs a la película es compleixen. Els homes no tenim la capacitat d'estimar que Jesús volia i que ens va ensenyar i ens matem els uns als altres.
ResponEliminaCrec que el missatge ha de ser sempre que Jesús va ser coherent i va portar el seu amor fins al final i no el, terrible, que diu que Déu Pare volia que el seu Fill patiés i morís.
ResponEliminaQuan aquests dies llegim, ja sigui en privat,
ResponEliminaJa sigui en les celebracions liturgiques,
la CENA DEL SENYOR i la PASSIÓ DEL SENYOR,
dos sentiments em venen barrejats:
Per un costat UN GRAN ESGLAI I ESTUPOR
per tot el que li espera .
Per un altre costat UN INFINIT AGRAIMENT.
Jesús peró, no és cansa de dir-nos de moltes maneres :
- PASSEREU PENALITATS,PERÓ TINGUE BON ÀNIM,
JO HE VENÇUT EL MON.
Bona Setmana Santa.
Quan avui, fa set anys, els Mossos trucaren a la porta de casa per dir-nos que el nostre fill petit acabava de morir en un “accident” (de trànsit), el meu mon s’ensorrà. El primer paràgraf de la teva entrada d’avui, Sergi, dona una llum insospitada a aquest fet (sols llegir el títol, he tremolat).
ResponEliminaSi enlloc de Jesús hi poso Pau, la descripció escau fil per randa. La missió d’en Pau, era el servei -apassionat- al mon de la imatge i la fotografia, donant-se a tothom. Posar-se en ruta significava prendre el risc que un altre se t’emportés pel davant…
Als que ens quedem, esmaperduts, el fragment inspirat que ens transcrius esdevé lluminós: en Pau és una petita baula de la Cadena Vital oberta per Jesús: “Morir per l'eterna bondat del cor humà creat pel Pare” tan sols s’entén des d’una vida de servei radical.
Va ser un accident? No! En la mesura que poc a poc puc anar assimilant aquesta vivència, “faig brillar la seva imatge una vegada més, i trobo la força per estimar –i perdonar- fins al final".
PD: Tinc el goig d’escriure aquest ressò a Montserrat. En comunitat enguany puc contemplar i celebrar aquest misteri d’Amor Etern.
Estimat Joan: una abraçada ben gran!!
EliminaJoan, el teu testimoni realment és colpidor. Viure la mort d'un fill no deu ser gens fàcil i viure-ho com ho expliques dóna molt de sentit a les paraules del Sergi. Moltes gràcies per explicar el teu testimoni; segur que no va ser fàcil al principi.
EliminaJesús va morir estimant i fins i tot, perdonant a aquells que li treien la vida. Ni la mort que tenia tan aprop li va fer canviar el seu missatge i es va mantenir convençut dels seus principis, en allò que havia predicat i en allò que sentia i creia. Se sap que quan un diu el que sent, sent el que fa i fa el que diu és quan un se sent fort, segur i en harmonia. Quan darrera el dir, el sentir i el fer hi ha amor, llavors un assoleix la màxima plenitud. Ell en va ser exemple. Ell és el tot. Ell ens va marcar el camí. Ens cal seguir-lo! "...i aquells que voldran, trobaran la força per estimar fins el final!" Que no els falti aquesta voluntat!
ResponEliminaEfectivament, hi ha mal al món però això no vol dir que la mort de Jesús no hagi servit per res. ¿Quantes persones s'han pogut salvar gràcies a l'ajuda de persones que ajuden els altres en nom de Jesús (aquí, a l'Africa o on sigui)? En el meu cas personal sense haver cregut en Jesús no hauria conegut a la meva dona i no hauria tingut 3 fills que Déu ens ha donat. I possiblement no estaria treballant on estic treballant. La mort de Jesús no ha estat en va; ha donat i continua donant molt de fruit.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!!
ResponElimina