En aquests dies del Tríduum tan importants per als cristians, us ofereixo aquesta bellíssima interpretació del Miserere d'Allegri per part del cor Tenebrae (que us recomano d'escoltar amb els cascos posats). Sembla que no es porta això de resar el salm 50: "Compadiu-vos de mi, Déu, segons la vostra gran misericòrdia". Potser perquè encara arrosseguem el llast d'una època culpabilitzadora de consciències, no ho sé. O potser perquè els éssers humans ens hem cregut divins d'una manera que fa quasi impossible el reconeixement de la nostra fragilitat.
Però enmig d'aquest món esquinçat pel drama a Ucraïna i altres guerres, i potser també sacsejat per una mort aquí Uganda molt probablement per enverinament, sento el dolor del món. I em pregunto en quina mesura jo he contribuït a fer créixer aquest dolor o a minvar-lo. Crec que, en major o menor grau, som responsables de molt d'aquest dolor en tant que membres de la família humana. Sobretot els qui ho hem rebut tot a la vida, i no hem tingut prou en compte els qui no tenien res. Tot i ser un sentiment incòmode, i quelcom que punxa el cor, és al mateix temps un esperó que m'estimula a intentar millorar contínuament. I si a vegades no he sabut estimar prou, això no m'eximeix de millorar aquí i ara. I de donar-ho tot.
Senyor, que aquest dolor del món no deixi d'afectar-me i de sacsejar-me. I que m'empenyi a donar-ho tot perquè hi hagi menys dolor, més comprensió.
Senyor, gràcies per ser partíceps d'aquests esperó que parla el Sergi i que ens estimuli també a intentar millorar.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi per ser tan a prop i per fer-nos transmissors de la teva pregària!!!
Sí, avui ha estat una expansió força personal. M'ha sortit així
EliminaEfectivament Sergi, davant del patiment dels altres tenim dos opcions: 1) que no ens arribi al cor de veritat ("em fa compassió el que pateixen els altres però la meva vida continua igual"), 2) que ens arribi al cor i que estiguem "actius" (amb actitut d'escolta) per intentar, dins de les nostre possibilitats, fer alguna cosa per ajudar als qui pateixen. Gràcies Sergi per aquesta reflexió.
ResponEliminaEn el Gran Silenci del Divendres Sant,
ResponEliminahe escoltat el Salm 50
Moltes gràcies .
Magnífic Miserere! Nou exemple de com la música pot acaronar dolçament el cor.
ResponEliminaM'ha colpit llegir la teva reflexió perqué crec que, massa vegades encara, ens mantenim amb el cor prou indiferent davant notícies que ens arriben de lluny, per distància física o social, i sobretot perquè no ens sentim partíceps ni responsables d'elles... i potser sí que ho som! I per altre banda, no valorem prou el poc que a priori podem fer individualment i que a 1a vista ens pot semblar una acció aïllada sense massa impacte davant la immensa feina pendent... i TOT suma!
Tan de bo tots trobem el nostre estímul per sumar accions en contra del dolor i per reduir qualsevol injustícia present al món!
I tan de bo també, cadascú trobi la seva pròpia Pasqua en això!
Bona i Santa Pasqua a tots!
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina