Encara em costa trobar paraules per compartir-vos la visita als suburbis de Kampala. Em vaig sentir completament superat. La misèria que vaig veure va resultar ser molt més gran del que m’hauria imaginat. Ara ja fa dies, però continuo necessitant temps per pair tanta i tanta misèria. I tanta merda, literalment. Les aigües residuals eren presents per tot arreu en el més gran dels suburbis que vaig visitar. I em deien que, quan plou, els carrerons s’inunden durant dies amb tot el risc d’infeccions que això comporta per als qui hi malviuen.
Hi ha nens del carrer, orfes o bé abandonats essent encara ben petits. Habitacions on sobreviuen (o no) massa gent. Dedueixo que hi deuen haver moltes rates, i em confirmen que sí: abunden les rates per la zona, i les serps en els matolls.
Escassetat de menjar, dificultats per comprar medicaments, estranyament i aparentment (repeteixo: aparentment) poca presència d’ONGs. Pel que em diu vària gent, els capellans no solen trepitjar molt els “slums” (així anomenen aquests suburbis). Administren els sagraments a la parròquia, bàsicament. I les ajudes als més pobres solen venir dels mateixos habitants dels slums. Les ajudes de la comunitat cristiana solen arribar a través dels catequistes o d’agents enviats per la parròquia. Agafeu-vos tot això amb pinces, també podria ser que hagi ensopegat persones que no tenen tota la informació. Intentaré obtenir-ne més quan pugui. Però de moment, necessito força temps per pair el que vaig viure.
En tot cas m’ha semblat que avui, dia de Sant Maur i Sant Plàcid, deixebles de Sant Benet, era un bon dia per compartir-vos aquella experiència que m'interpel·la molt.
Foto: disculpeu, però no n’he trobat cap més que em fes tant el pes com aquesta. Negre sobre negre. Moltes preguntes en el cap i en el cor.
Recordo que quan vas decidir venir a Uganda, vas dir que volies aportar el teu granet de sorra per contrarrestar injustícies. Llegint el teu blog, he après a veure la importància de ser i sentir-se gra de sorra. Jo sovint em mirava el món amb un gran angular i em colapsava! Ara sé que quan veiem realitats que ens sobrepassen cal reenfocar el nostre punt de mira per no perdre'ns. I sense oblidar el que hem vist, i sent conscients del que podem fer, buscar el granet de sorra adient per aportar-hi. Coneixent-te, aviat trobaràs aquest nou granet!
ResponEliminaAquestes tragedies, passen perque
ResponEliminaestan organitzades i sostingudes
per les grans potencies d' occident,
i també, perquè no dir-ho, per les " potencies locals",
que tot sovint, per no dir sempre,
encara que no se' n parli,
en treuen uns bons beneficis.
Des de els nostres llocs on la vida ens ha posat,
o bé, hem escollit per vocació,
treballem a favor del bé, la veritat, i la dignitat del próxim.
Encomano a Déu, aquells " Grups de Poder",
que inclús están per sobre dels polític, així,
com també, els " Mitjans de Comunicacio ".
Ells poden ajudar molt a que es prengui consciencia,
d' aquest tràgic problema tant enquistat
al Tercer Mon.
Una salutació
No hi ha paraules... només podem dir "tingueu pietat de nosaltres"
ResponEliminaNo sé què dir Sergi... estic amb tu, prego per tu que sigui Ell qui t'acompanyi i et guii el camí.
ResponElimina"...fins i tot..."
ResponEliminaHe rebut dos comentaris sense nom. Si no em doneu un nom, no els publico. Si teniu problemes tècnics, m'ho podeu dir
ResponEliminaconfio que Deu te ilumini per saber que has de fer per ajudar aquesta gent . onamar
ResponEliminaHola Sergi.
ResponEliminaNo puc ni imaginar com et deus sentir després de veure el que dius, però com diu l,Olga i coneixen-te una mica sé que aviat tornarás a trobar la llum sobre el negre.
Una forta abraçada!!!
No deu ser fàcil pair tanta misèria i mancances. I després nosaltres ens queixem quan en comparació ho tenim "tot". Gràcies per fer-nos veure la realitat de tanta gent com aquesta.
ResponEliminaGràcies per tots els comentaris i per la vostra sensibilitat davant d'aquest drama humà
ResponElimina