En assistir al Capítol General de la congregació de St. Ottilien, el superior de la comunitat benedictina de Cuba (amb el suport de l’Abat President) em van demanar si podria anar a predicar un recés a aquella comunitat. És un recés que organitzen cada dos anys amb algú de fora, i la congregació paga el vol, gestiona el visat i tot el que convingui.
Per tot el que vaig sentir al Capítol General i compartint directament amb el superior, és una petita comunitat que travessa dificultats considerables en bona part per la precarietat en què viuen. S’allotgen en el que nosaltres anomenem “containers”. Visc aquesta experiència com un honor, i al mateix temps com una responsabilitat per encertar les paraules més oportunes que els ajudin.
Sincerament, Cuba és un país que no m’havia atret mai. Però m’agrada anar-hi per poder viure uns dies amb ells i com ells, més enllà del turisme. Lògicament també intentaré fer alguna visita.
Avui agafo el vol. Pel que em diuen, és complicat tenir internet a la zona del “monestir”. Si puc, us escriuré des d’allà. I si no, torno el 10 de febrer.
Si sou creients, us agrairé alguna pregària per aquesta comunitat i perquè els pugui fer un bon servei.
Benvingut a l'America Llatina, que trobis en el Senyor la inspiració i les paraules adients per tant delicada responsabilitat. Pregaren per que tot surti bé.
ResponEliminaTan de bo sigui una bona experiència per a tu i una acollida reconfortant pels que et reben. En comunió!
ResponEliminaBon. Viatge, Sergi! Segur que serà una experiència enriquidora per tots
ResponEliminaEstem amb tu Sergi, que et vagi tot molt bé, pregem per tu i esperem amb delí notícies teves!!!!
ResponEliminaBon viatge i bona estada. Servirà per engrandir encara més el teu cor.
ResponEliminaEsperem les teves fotografies, noticies i comentaris !!
ResponEliminaEt tinc present en la Pregaria Litúrgica.
Et dessitjo una bona i fructífera estada en tots sentits.
Una salutació.
No sabia que hi havia una petita comunitat benedictina a Cuba 🤔 Sabia de la presència escolà pia des de fa molts anys, però res més. Si tens l'oportunitat no deixis d'anar a l'Ermita Montserrat (la Ermita de los Catalanes com se la coneix allà) que està molt a prop de l'aeroport de L'Havana, a Rancho Boyero. A L'Havana hi ha també el Casal Català, antiga Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. Que et vagi molt bé per aquesta illa que té tants vincles amb Catalunya!
ResponEliminaSergi, me alegro mucho de que vayas a Cuba. No sé si te acuerdas de que soy cubana. Nací en Cuba y fui expulsada a los 21 años, por el gobierno de la Revolución, dejando atrás una condena por 9 años de cárcel. Es mi tierra, la quiero. No sé a qué diócesis irás. Allí hay una Iglesia viva. Hay también mucha falta de TODO LO MATERIAL. Quizás por eso la Iglesia está viva. Deseo y rezaré para que hagas mucho bien con los ejercicios, y también para que tu estancia allí te haga bien a ti. Un abrazo.
ResponEliminaCuba mai no deixa indiferent. Cuba és més que un lloc: és una experiència. Bon viatge, bona estada i bon retorn. Ja llegirem les teves cròniques.
ResponEliminaPregarem, Sergi. Bona estada i bona feina.
ResponEliminaMolta sort en el viatge i en l'estada.
ResponEliminaGràcies a tots! Internet va fatal, però intentaré anar escrivint
ResponEliminaEndavant Sergi! Estarem pendents del blog perque ens expliquis com viu la gent de Cuba.
ResponElimina