dissabte, 3 de juny del 2023

"Entre l'infern i la glòria"


L'amic Ramon em va fer arribar un megallibre: "Entre l'infern i la glòria", d'Àlvar Valls. Més de 1.000 pàgines! Per iniciar un llibre d'aquest gruix, primerament cal tenir-ne ganes. La recomanació de l'amic i la dedicatòria que em va fer l'autor em van animar a posar-m'hi, tot i que no m'és fàcil trobar estones llargues per llegir. I us puc dir que m'ho he passat d'allò més bé. 

El tema és Jacint Verdaguer, de qui m'agradava llegir poesies de petit i a qui vaig estudiar cursant Filologia. Però mai m'havia endinsat en la persona, en el seu caràcter i les seves lluites. M'ha sorprès veure el caràcter fort que tenia, perquè la imatge que me n'havia format era una altra. 

Des del primer moment em va impressionar que hi hagi encara autors que dominin tant i tant la llengua com l'Àlvar Valls: quina riquesa lèxica! Aquest llibre és com un banquet per als amants de la llengua.

I l'estructura del llibre és més que enginyosa; et captiva. Com una trena, va combinant capítols referents als darrers dies de la seva vida amb episodis biogràfics que van avançant fins acabar trobant-se ambdós al final del llibre. 

És una novel·la biogràfica, però és fenomenal el treball documental que hi ha al darrere. Sí que m'he preguntat sovint què hi havia de ficció i què de realitat a mesura que anava llegint: per exemple, com era la relació amb la seva germana i els seus cosins (tan complicada en la novel·la), i com va anar l'elaboració del testament en la realitat (que en la novel·la apareix com quelcom que va portar molta tensió entre diferents bàndols).

L'he llegit sense pressa. De fet, la part que parla dels viatges de Mn. Cinto a Cuba la vaig voler llegir durant el viatge a Cuba fa uns mesos.

Els trossos que parla del Montserrat d'aquella època són deliciosos: la celebració del mil·lenari de la troballa de la Moreneta, l'estrena del Virolai amb lletra seva... La referència al motet "Nigra Sum" que tantes "vegades el poeta havia sentit cantar" per l'Escolania m'ha sorprès. No és que fos impossible, perquè "Nigra Sum" és un text bíblic i ha estat musicat al llarg de la història. Però el que ha fet més fortuna en el cas de l'Escolania és el creat per Pau Casals unes dècades després.

Aquest llibre és una joia per traslladar-se a la segona part del segle XIX, i per entrar en la psicologia d'un personatge que va marcar la Catalunya d'aquell temps.

14 comentaris:

  1. Bona tarda, Sergi! M'agrada que t'hagi agradat! I ara acaba de sortir una altra "bestiesa" de llibre; de fet, el fonament de la novel·la.

    https://www.verdagueredicions.cat/cataleg/verdaguer-dia-a-dia/

    ResponElimina
  2. Un bon suggeriment per deixar-se seduir per la lectura. Gràcies.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Sergi, m'animes a llegar-lo. Jo el tinc i l'anava guardant, doncs el meu marit l'ha llegit, i li va agradar, però vaig veure que és molt llarg i em feia una mica de mandra, la veritat.

    ResponElimina
  4. Al P. Salvador Plans li agradava molt Verdaguer, ... Gràcies per compartir Sergi!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies, Sergi! D'aquí pocs dies és el sant de la meva amiga, m'has donat una bona idea!!!

    ResponElimina
  6. El que dius fa venir ganes de llegir-lo!

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord, Sergi, és una gran novel·la, que s'ajusta amb versemblança a la vida i obra de Verdaguer

    ResponElimina
  8. Me l'apunto, Sergi, tot i que no acostumo a llegir llibres tan llargs tan llargs...La vida, diguem-ne turmentada, de Verdaguer la vaig descobrir a través de la Isabel-Clara Simó amb el llibre "El Mossèn" Fins aleshores jo només sabia, per sobre, que havia tingut problemes amb el Marqués de Comillas i algun conflicte amb la institució eclesial. Recordo que la lectura d'aquell llibre em va impactar i em va descobrir Verdaguer més enllà de l'aspecte literari. Gràcies per compartir!

    ResponElimina
  9. El meu primer contacte amb Jacint Verdaguer,
    als due anys, va ser dramàtic.
    Una tarda ens varen llegir " LA VACA CEGA",
    al cap d' uns moments tots els nens ploravem
    a llagrima viva.
    Despres, a l' adolescencia, al descobrir la bellesa
    de la seva poesia, vsrem fer les psus amb ell,
    i ens va entussiasmar !!

    Ara bé, el seu tempersment, el seu caracter,
    la seva personalitat, mai m' ha atret.

    Penso que un noi , fill de pagés, no tenia ni idea
    del que es podia trobar a Barcelona.
    El veig un noi, " molt innocent", amb " poca vista".
    per apartar-se dels camins on poden presentae-se
    els perills.

    Resumin : La seva poesia la trobo molt bonica,
    la seva vida, em fa molts pena !!
    Un bon noi , amb poca visió, amb poc discerniment
    per agafar els camins correctes.
    No, no llegiré aquest llibre !!
    La seva poesia sí !!

    Feliç Primavers !!

    ResponElimina
  10. Agraeixo la persona que m ' ha fet notar que "LA VACA CEGA " és de JOAN MARAGALL.
    ÉS VERITAT !!
    Peró l ' anecdota, que explico, continua sent veritat !!

    La resta de la meva comunicacio , del que penso sobre JACINT VERDAGUER, queda en peu.
    Moltes gràcies i que tingueu un bon dia !!

    ResponElimina
  11. Per qui no la conegui, la visita a la Casa-Museu Verdaguer, a Fogueroles (Osona) val la pena fer-la. Des d'allà no hi ha gaire estona més per arribar al Santuari de La Gleva, també vinculat a Mn Cinto

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies pels vostres comentaris! Em fa especial il·lusió que hi hagi comentat un membre destacat de la Societat Verdaguer, en Joan Vilamala.
    Ma. Àngels, gràcies per la recomanació! (em cau una mica lluny, a veure si altres aprofiten el teu suggeriment per visitar la Casa-Museu)

    ResponElimina
  13. Sergi, estic llegint "Entre l'infern i la glòria" és magnífic. Ja estic a 1/4 del llibre i és tant interessant.
    L'únic defecte per mi, és que pese massa.
    Gràcies per la recomenació.

    ResponElimina