No sé qui està al darrere dels últims nomenaments episcopals a les diòcesis catalanes (a part de Nostro Senyor!). Però penso que, qui sigui, deu ser una persona interessant perquè són nomenaments creatius i (al meu etendre) em semblen molt apropiats.
Un d’ells és el dominic basc fra Xabier Gómez, que ha estat nomenat bisbe de Sant Feliu. Ens va predicar Exercicis Espirituals a la comunitat de Montserrat el 2018, i em va deixar un bon record. D’una banda, essent enviat a Barcelona va aprendre català (cosa que ja diu molt d’ell). I em va semblar una persona que estava al dia en molts temes.
Recordo, per exemple, que en aquells Exercicis va fer alguna reflexió sobre el transhumanisme. Cap on evoluciona l’ésser humà? Són qüestions importantíssimes per a nosaltres humans, i no pot ser que com a cristians no hi reflexionem (crec que no és habitual sentir-ne parlar per part d’eclesiàstics). Potser un altre dia en parlaré, és un tema apassionant. Això ho he dit com a exemple d’un home, fra Xabier Gómez, que em fa la impressió que pot aportar molt. Un bisbe amb sensibilitat social, amb inquietud de diàleg amb el món contemporani des de la fraternitat, un home de fe i de contemplació.
Us he posat la foto d’ell vestit de dominic per l’expressió de la cara i perquè va amb l’hàbit. Però buscant fotos d’ell, me n’ha agradat molt una que surt amb el bisbe Agustí de Sant Feliu. L’agafa per l’espatlla de manera entranyable, en un gest raríssim en un nomenament episcopal. Penso que ell és així: natural, proper, senzill.
Que Déu l’ajudi en el seu servei a l’Església i al món!!
Bon dia Sergi, se'm fa estrany llegir-te parlant de nomenaments eclesiàstics! Jo no pertanyo al bisbat de Sant Feliu, però he de dir també que el nostre bisbe és un bon bisbe, natural, proper, senzill...
ResponEliminaCertament, que Déu els ajudi en el seu servei a l'Església i al món!!!
He buscat la foto que dius, i sí sembla una foto de dos amics!!! Que així sigui!
Moltes gràcies Sergi!!!
Com saps Sergi, soc una dominica i amiga de fra Xabier. Tens raó en tot el que dius dels nomenaments, jo no ho acabo de veure...tot i que m’alegro pel Bisbat de Sant Feliu perquè crec que serà un bon bisbe.
ResponEliminaEs un home preocupat per les qüestions socials, es una persona de diàleg, molt proper i molt fraternal, com correspon a la nostra Ordre Dominicana. Ho dic perquè ho penso de veritat...i perquè el conec.
Espero que estiguis cada dia una mica millor.
Hola Paquita, què és el que no acabes de veure?
EliminaQue vagin buscant bisbes en els Monestirs. Però els dos bisbes que han nomenat els trobo adients. No sabria com explicar-ho, perquè jo mateixa em contradic...
EliminaEstic contenta que sigui en aquesta diòcesi de San Feliu, perquè hi sou vosaltres.
Vaig tenir la mateixa reacció. Em sap greu que busquen monjos i frares a les seves comunitats, però al mateix temps sé que seran grans bisbes i els necessitem molt.
EliminaA mi tampoc em sembla bé que siguin monjos o religiosos de les congregacions els qui hagin de ser anomenats bisbes. L'opció monàstica d'una banda i l'opció religiosa d'una altra no tenen massa a veure amb la pastoral diocesana. Són opcions de vida diferents. Ja sé que això s'ha donat en altres moments de la història, com va ser en el cas de l'Abat Oliba, però això no vol dir que em sembli bé. Els bisbes haurien de sortir d'entre els preveres de la pròpia diòcesi o com a molt de diòcesis properes a la vacant. I els preveres de la diòcesi vacant haurien de tenir veu i vot en aquest assumpte. També en això l'Església s'hauria de democratitzar...I si el problema és la manca de preveres diocesans disponibles, doncs potser seria l'hora de replantejar d'una vegada l'estructura piramidal de l'Església i apostar per una Església en xarxa. A mi també em sembla que Fra Octavi i Fra Xabier seran uns bons bisbes a les diòcesis on se'ls ha anomenat però és llastimós que s'hagi "de desvestir un Sant per vestir-ne un altre"
ResponEliminaM'ha agradat llegir el teu comentari Ma Àngels perquè he sentit el rector de la meva parròquia parlar d'una manera semblant a la teva sobre aquest tema. La veritat és que estem en moments difícils que obligaran a replantejar moltes coses i espero que ens facin millorar encara que siguem menys!
Elimina" - QUÈ ÉS EL QUE NO ACABES DE VEURE ?
ResponElimina" - QUE VAGIN BUSCANT BISBES EN ELS MONESTIRS..."
Una PASTORAL, sorgida d' un MONESTIR,
si, aquest Monestir, viu una vida Monàstica,
seriosa, conscient, ..
ES A DIR SI BUSCA I TREBALLA:
1. La seva trobada amb Déu, ...
2. El seu seguiment a Crist, a través de l ' Escriptura, ...
3. La vida de pregària , personal, i comunitara seguint
la Litúrgia, ...
4. La vida de silenci, estudi, treball,..
5. La vida fraterna de Comunitat, amb les seves
dificultats i les seves riqueses,... etc...etc...
Aquesta vida, viscuda des del compromís i la generositat, dia a dia, any a any... davant la crida de Déu, fa que quan se li DEMANI , AL MONESTIR,
UN SERVEI PASTORAL,.
AQUEST, SORGEIXI BROLLI
d' una manera COMPLERTA I CONVISCENT.
Que aquesta Pastoral, es valori, o nó,
s' entengui o no, és una qüestió de FORMACIÓ.
Peró, la PASTORAL de l ' ESGLÉSIA,
Animada i Orientada pel Pastor ,
ha de SORGIR, ha de BROLLAR,
D' AQUESTES ARRELS,
D' AQUESTA FONT.
A PARTIR D' AQUÍ, PRENEN VERITABLE SENTIT
les reunions, les preparacions Litúrgiques,
les Catequsis, els grups de jovent, Esplais,
visita a malalts, Robers , Bancs d' aliments, Conferencies Culturals, Teatre,Corals,
Ballades de Sardanes, i un Llarc Etceter
Perque , SINÓ COMENCEM PER AQUESTES ARRELS,
PER AQUESTA FONT,
les Parroquies es poden identifucar
amb Associacions de Veins, Assistents Socials,
amb treballs molt lloables , peró sota unes altres finalitats , i amb tota mena, d' Associacions Culturals
que el diumenge també " Fan Missa"
És per aixó, que crec, entre altres intencions,
que com es natural desconec,
EL PERQUE, LA NECESITAT DE QUE ES BUSQUIN,
BÍSBES, PASTORS, en els MONESTIRS :
PER ENFORTIR LA FE DELS CREIENTS,
PERQUE NO DECAIGUIN ,
EN AQUESTA SOCIETAT, QUE SEMPRE ESTÀ
A L' AGUAIT INTENTANT PORTAR-NOS
BARRANC AVALL, EN LLOC DE CONDUIR-NOS
PER PRATS DELICIOSOS, COM DIU EL SALMISTE
PER POCA HISTÓRIA QUE ES SÀPIGUE,
TOTHOM SAP, LA GEAN IMPORTANCIA QUE VAN TENIR ELS MONEDTIRS BENEFUCTINS, EN TOTA L ' EDAT MITJANA...
EN AQUEST MOMENT , NO SOLAMENT ESTIC PENSANT EN SANT BENET, TAMBÉ AMB GREGORI EL GRAN, ST. BONIFACI...
SALUTACIONS
Gràcies pels vostres comentaris! No estic en possessió de la Veritat, en soc cercador com vosaltres. Per això agraeixo molt llegir punts de vista diferents, perquè em feu reflexionar.
ResponEliminaSin conocimiento de causas, y si no me las dan, comulgo con lo expuesto por M. Àngels, en su momento también lo pensé, por supuesto, no pongo en interrogante el buen servicio que estos obispos pueden hacer en la Iglesia, pero creo que estos nombramientos no ha de ser frecuentes
ResponEliminaPare Sergi, bona tarda:
ResponEliminaEl que dius és ben veritat.
En aquesta vida, mai estarem en lpossessio de la VERITAT d' una manera absoluta.
Peró, també és veritat, que Ðéu,
mai ha deixat l ' home a les fosques,
tirat en mig de l ' error, el desordre, l ' engagany,
quan, aquest fan tot el que poden, per portar l ' home.
a la confusio.
Déu, a través de Jesucrist ens ha enviat la Revelació,
continguda en les Escriptures.
Allí, trobem, la PRESENCIA DE LA VERITAT, QUE ÉS DÉU.
Penso que, en aquesta vida, "CONEIXER LA VERITAT",
És sobretot, un acte d' Amor a Déu...Confiança en Ell...
Fe, en les seve Paraula...Admiració, en la seva Creació, que hi pensem ven poc...
REFERENT A LA NORMATIVA DE COM ESCOLLIR ELS BISBES:
Per descomptat, que el mnomenament,
l' elecció d' un Bisbe, es busca, s'escull, surt ,
del conjunt de sacerdots que formen part ,
d' una Diócesis, amb l ' aprobació del Papa,
segons el Dret Canonic, i l ' assesorament dels qui coneixen be el futur bisbe, en tots els aspectes,
tant humans, espirituals, culturals, així tambe,
com els dons de govern...
Aquest és el camí normal...
Peró...
Si, si llegim, si coneixem una mica la História de l' Esglesia, es veu molt clar, com, en epoques
de GRAN CRÍSIS, en que conflueixen grans dificultats,
com per exemple, confusions ideologiques...
segle XVIII , per citar la que ens afecta mes...
la falta de sacerdots...i un llarc etcetera...
s' ha anat a BUSCAR UN BISBE" A UN MONESTIR.
NO PER FER-NE UNA NORME,
sinó perque per diverses situacions, no s' ha trobat
el sacerdot adequat, donades les dificils circunstàncies, per suplir la Seu Vacant.
L ' Esglesia, no s' arrepenja en els Monestirs,
peró, sí, que els Monestirs, estan disposats,
A SERVIR A L ' ESGLESIA DE JESUCRIST,
SI AIXÍ SE LI DEMANA, EN SITUACIONS
DIFICILS, com possiblement està sent ara.
Si esteu interesats en aquest tema,
NO DEIXEU DE LLEGIR,
L ' ESCRIOTURA , TOTA SEGUIDA,
NI DRIXEU DE LLEGIR LA HISTORIA DE L ' ESGLÉSIA.
TOT TÉ UN PER QUÉ !!
EN L ' EPOQUE DE GREGORI EL MAGNE,
ES UN MOMENT, EN QUE LES DIFICULTATS QUE TE L' ESGLÉSIA, PER RESOLDRE AQUEST PROBLEMES, ES VEU I COMPREN MOLT CLAR !!
Salutacions !!
No conec personalment al bisbe Xabier però pel que he anat sentint sembla una persona molt propera a la realitat i molt propera a la gent: crec que ambdues característiques representen l'estil de vida de Jesús (només cal obrir l'evangeli). Esperem i preguem que el mateix Jesús l'ajudi i el guiï en les seves noves responsabilitats com a bisbe de la nostra diòcesis.
ResponElimina