Ahir vam fer la trobada online mensual d’El Jardí dels Arbres, i va ser un goig poder-hi comptar amb en Vicent i l’Alícia des d’Algemesí. A l’inici de la trobada, en Vicent ens va explicar les vivències a l’entorn del desastre meteorològic del País Valencià: les pèrdues humanes, l’escassetat de menjar, les destrosses materials… i també tot el que es valora després d’una catàstrofe d’aquesta magnitud. Hi vam trobar a faltar la Irene, amb qui encara no ens hem pogut comunicar. En canvi, sí que he pogut parlar amb en Kamil (un altre amic) que sé que està bé. També tenim monjos que hi tenen familiars. I suposo que molts de vosaltres hi teniu coneguts.
Òbviament un cataclisme així no deixa ningú indiferent. Però quan hi tens persones estimades, amb un rostre i nom i cognoms, aleshores tot és encara més viu. I com he dit altres vegades, penso que aquesta és la gran diferència amb com podem viure desastres a nivell mundial: quan els qui ho pateixen tenen un rostre conegut per nosaltres, aleshores tot és més significatiu i ens fem encara més el càrrec de la situació.
Crec que la proximitat en aquest cas també ha generat molta empatia per part de molts. Va ser trist aquell expolític quan, en ser preguntat anys enrere, va respondre: “me pilla lejos”. Res no ens hauria de “pillar lejos” si ens sentim membres de la família humana. I des de les nostres possibilitats, mirar d’ajudar-hi. O com a mínim, no ser-hi indiferents. Molts ho han entès així, com demostren les riuades de voluntaris.
La foto és de la Muixeranga d’Algemesí, una tradició antiga i preciosa vinculada a les festes de la Mare de Déu de la Salut. Amb el desig que pugueu celebrar moltes més Muixerangues i superar aquesta calamitat el més aviat possible!
Les imatges i els testimonis que ens arriben de la Comunitat Valenciana són molt colpidors. Preguem per tots aquells que ja no hi són i esperem que de mica en mica la gent de la zona afectada pugui recuperar la normalitat amb l'ajuda de tots.
ResponEliminaMoltes gràcies Sergi, per les teues paraules. Irene i la seua família també estan bé.
ResponEliminaLa veritat és que va ser una alegria veure el Vicent i l'Alícia i saber que malgrats tot estan bé!!!
ResponEliminaAra estavem mirant el telenotíes amb tota la cosa del rei, i és que és terrible constatar el malament que ha anat tot. Els meus fills que ho segueixen per tot arreu n'expliquen barbaritats!!!
Vicent i família estem molt contents de tenir bones notícies vostres i per la Irene també!!!
Moltes gràcies a tots!!!
Gracias Vicens por tus noticias, rezo para que todo vuelva a la "nueva normalidad" lo mejor y lo antes posibles; que la solidaridad sea de verdadera fraternidad
ResponEliminaJo , enviaré, a través de qui sigui, el que faci falta.
ResponEliminaPeró a la vegada em pregunto :
Es que l ' Estat no té mitjans per arreglar les coses
a l' instant ?
És que Valencia està en un recó de mon ?
ÉS UNA VERGONYA !!
Cada vegada que parlo o penso en el que va passar em cauen les llàgrimes de pena.
ResponEliminaEn el que més penso és en la gent que ha quedat sepultada en el fang, en el que debien patir ... i que potser no la podran trobar mai.
Que puc demanar a Déu? No ho sé. Però prego.
Mariàngels Estapé
Celebro de tot cor, que estigueu sans i estalvis. Amb tot el que passeu!!
ResponEliminaQueden tan curtes les paraules que podem dir en la distància…
Com deia la meva àvia: “Déu faci més que nosaltres”
Una abraçada.
Moltes gràcies pels vostres comentaris, de manera especial el d'en Vicent!
ResponElimina