Em vaig assabentar pels mitjans de la mort d'en Joan Rocamora. No sabia res de la seva malaltia, i per això m'ha impactat que morís amb només 57 anys.
Visitant en Joan vaig endinsar-me per primera vegada en el món de la presó. Jo era molt jove, 19 anys, i va ser una experiència que em va marcar en diversos sentits. Hi vaig anar a petar sense haver-ho buscat. A la Universitat Autònoma van obrir un programa de voluntariat, i m'hi vaig anar a oferir pel que convingués. Sincerament, no m'hauria imaginat que em demanarien ser voluntari penitenciari.
Però es tractava d'un noi que estudiava la mateixa carrera, i necessitava un enllaç amb la Universitat. Vaig pensar que, hagués fet el que hagués fet, si li podia donar un cop de mà de cara a una futura reinserció, valia la pena.
Al cap d'un temps, li van concedir l'indult i va deixar la presó. Poc abans, em va preguntar si tindria interès a continuar en el món penitenciari visitant uns coneguts seus, presos d'ETA. Li vaig dir que la meva motivació per al voluntariat no era política, sinó d'ajudar fos qui fos (i que per això havia anat a visitar-lo a ell). I que tenia ganes de fer altre tipus de voluntariats, com així va ser.
Després vam anar junts a la Facultat, i es va afegir al meu grup d'amics. Recordo un cap de setmana a Montserrat amb aquesta colla, i com va brodar una imitació del rei Joan Carles que ens va fer riure molt.
Joan, de tant en tant veia els "likes" que em posaves a Twitter, i pensava que eren una picada d'ullet que em feies amb simpatia. Si hagués sabut que estaves malalt! Ni se'm va passar pel cap, i ara em sap greu no haver-te escrit. Descansa en Pau!
(continuarà)
Foto: el moment de deixar el Centre Penitenciari de Brians
Bufff posa la pell de gallina això que expliques...
ResponEliminaTambé així sense pensar-ho massa vaig visitar vàries vegades una persona que era a la presó i és veritat que la gent que està reclosa en aquests llocs, hagin fet el que hagin fet, necessiten, com a mínim, algú els escolti i no els pregunti res!
Moltes gràcies, Sergi, pel que expliques i espero el continuarà...
Quina historia d'amistat mes bonica.
ResponEliminaGracies per compartir.ho,Sergi.
Segur qué ell tenía clar que la teva " feina" a vegades implica un distanciamient, que no vol dir perdre els records i l'aprecii.
Encomanem-lo al Senyor,
ResponEliminaa ell, i a tots, els que com ell,
ara estan passant les mateixes penalitats ,
les seves famílies, ...
I també, per a tots aquells que, sense tenir cap relacio
els porten estones de companya, conçol, distracció.
La meva pregària i agraïment per tots ells.
I
Sergi, ¡Qué bonito lo que explicas en tu relación con esa persona!; me ha llamado especialmente la atención como le hablas estando tú en la otra dimensión como creyente, ¡qué bonito si desde dónde esté lo puede percibir! Mi plegaria para él
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris
ResponEliminaMolt bona nit Sergi,
ResponEliminaEn primer lloc disculpar-me per no informar-te de la malaltia d'en Joan. Es va borrar sense voler l'agenda d'en Joan i va perdre mols contactes
Que sàpigues que en Joan i jo comentàvem molt les teves experiències vitals que anaves explicant al blog. I en Joan em parlava de quan ereu joves i ens sorpreniem dels diferents camins que cadascu havia seguit a la vida i mirava la teva amb respecte i admiració.
Si recordes, ens vam conèixer a Montserrat, un cap de setmana que vam anar amb la moto, ara fa molts anys.
Si teobo alguna foto antiga, si et sembla, te la enviaria.
Una abraçada ben forta.
Montserrat Salvador
Bona nit Montserrat, ha estat una bona sorpresa el teu comentari! Són unes ratlles que em donen pau, i te les agraeixo de tot cor. Sí, és clar que em pots enviar alguna foto. Per tenir el meu correu, si m'envies un comentari dient el teu o bé el teu whatsapp, no el publicaré i em posaré en contacte amb tu. Una abraçada, moltes gràcies i t'acompanyo en el sentiment des d'Uganda.
Elimina