Les darreres reflexions sobre la violència i la no-violència em porten a fer aquesta afirmació: “Estimar no és ser tou”. Perquè penso que a vegades podríem confondre el concepte d’estimar amb ser fluixos i permetre qualsevol cosa.
No fa massa, per preparar una homilia, vaig passar un paper a uns quants alumnes preguntant-los quines característiques ha de tenir una bona mare. Tots van posar coses certes, però sempre en l’òrbita de tenir cura del fill malalt, proveir-lo del que necessita, etc. Cap va referir-se al fet que l’estimació de la mare pugui comportar ser exigent amb el fill perquè la mare vol que el fill doni el millor de si mateix.
Jesús era exigent, posava el llistó ben alt. Perquè sabia que, en la mesura que donéssim el millor de nosaltres mateixos, seríem més feliços en un sentit profund. Això també és estimar, i no és pas ser tou. Segurament a vegades és oportú ser tou per estimació, però per la mateixa estimació altres vegades cal una altra cosa.
El germà Roger de Taizé parlava de la “violència dels pacífics”, una expressió que potser us sonarà estranya però que tenia una connotació positiva. Era com una alternativa a la violència destructora però també a la passivitat conformista. I comporta decisió, fermesa, i potser a vegades fins i tot contundència en favor de la pau, de la solidaritat, de l’amor.
Foto: l’activista pacificista Rachel Corrie, en l’escena que la va portar a la mort.
Un comentari: he rebut un comentari inesperat de la parella d'en Joan Rocamora en l'entrada que vaig escriure sobre ell.
Molt interessant el que expliques Sergi i més encara llegir el que ha escrit la dona d'en Joan Rocamora. Tot plegat m'esgarrifa pensant en que d'aquí res arriba el Nadal i parlarem de la Pau i l'Amor en majúscules!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per tot, com diu la Montserrat mirem la teva vida amb respecte i admiració i jo hi afegeixo aquest Amor ferm que traspua tot el que fas!!!
Les persones que ens estimen són les que ens corregeixen i ens inviten a millorar constantment. Fer-ho amb bones paraules i amb encert (sense ofendre) és sempre un repte. Les mares ho saben fer molt bé.
ResponEliminaPare Sergi d ' Assis :
ResponEliminaJo penso que estimar,
és tractar una mersona amb justicia.
.Tractar una persona amb intel.ligencia,
amb una mica de Ciencia, cada edat, té unes característiques diferents, que ens poden ajudar a comprendre certes reaccions, que nosaltres podriem tractar con defectuoses, capritxoses...
Peró previ a tot aixó, cal establir un clima,
on tothom sàpigue, quin es el seu lloc,
quins són els seus límits, quins els seus drets i deures.
I sí a pessr de tot, és necesari una correcció,
cal tenir present que estem davant d' una persona, que sigui quina sigui la seva edat, té una dignitat.
Que el Pare Roger de Taizé, parli de " Violencia dels Pacífics," en un ambient com aquell, de Pregaria,
es pot ben interpretar, peró fora d' allí,
o en un lloc semblant, la Paraula " Violéncia "
es molt fàcil, interpretar-la com un acte agresiu,
per fer mal a l ' altre.
Jo, prefereixo no fer-la servir.
La meva salutació per a tors, des de l' Hostetgeria.
Gràcies Marta, Joan i Pilar pels vostres comentaris
ResponElimina