dijous, 12 de desembre del 2024

Monstres?


Feia molt temps que volia escriure aquesta entrada, perquè em fa mal cada cop que els mitjans de comunicació es refereixen a algú com a “monstre” per haver fet coses terribles. Ho puc entendre, és clar, perquè a vegades el rostre humà pot esdevenir tan desfigurat pel Mal que pot semblar no humà.

Però seguint el fil de l’altre dia, penso que quan algú fa el Mal s’equivoca. I per tant, em genera compassió perquè, fent el Mal, no pot ser feliç.

Això no significa que no necessitem presons. És evident que la societat s’ha de protegir de persones perilloses si estan en llibertat. I que la manera que s’ha trobat és recloent-les en un espai tancat quan es demostra que han atemptat contra altres persones.

Però són persones, éssers humans com tu i com jo, que no han reeixit i per tant que no han descobert la felicitat. D’una banda, ens hem de preguntar en força casos quina responsabilitat tenim com a societat per engendrar certes situacions. I de l’altra, cercar de quina manera són evitables certs comportaments, o si es poden restaurar aquestes persones per tornar a viure en societat.

Els monstres, deixem-los per la ficció si us plau.

10 comentaris:

  1. Sí deixem els montres per la ficció, però a vegades la realitat supera la ficció! M'agrada com ho expliques, Sergi!!!
    Veig que les persones que fan mal no són felices. M'has fet pensar en una persona que m'ha fet mal i que me'n fa sempre que pot, que el que ha aconseguit és que jo senti pena per ella perquè veig clarament que és infeliç ni per molt que ella vulgui fer veure que és la persona més feliç del món, què hi farem!!!
    Moltes gràcies per aquestes entrades que has fet sobre la felicitat que donen per parlar-ne moltíssim!!!

    ResponElimina
  2. Ufff, Sergi...Em sembla que hi ha accions humanes tan i tan reprovables que la paraula que hem trobat per qualificar-les és la de monstruoses. Jo potser parlaria de monstruositats que cometen algunes persones exercint el mal. Quan al tema presons, ara per ara és el model de reclusió que s'ha trobat per impedir que persones a les que cal reconduir per reinserir a la societat facin el seu procès de rehabilitació. Hi ha presons que funcionen bé i altres, no tant. Però mai, mai una presó ha de servir per privar de la llibertat de pensament, per fer callar el qui pensa diferent. Gràcies per compartir les teves reflexions i fer-nos pensar també a nosaltres, Sergi.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Ma. Àngels, hi ha accions monstruoses. Però em resisteixo a qualificar com a monstres els qui les fan

      Elimina
  3. He llegit les dues entradas de la felicitat.Que difícil es per mi poder parlar del tema.En aquests moments nomes puc dir que reconoc haber estat molt feliç durante anys i que potser no ho vaig saber demostrar i gaudir plenament de la felicitat que vivía . Familia,amics,salud,....fins que un día tot aixo es com un somni viscut.
    Continuará

    ResponElimina
  4. Sergi, hi han molts monstres que ens envolten.No parlo de personas,sino d'Alguns aspectes de la nostra vida que poden ser fisics o psicologics que superen la nostra capacitat per enfrentars.nos.hi,i que es convertirán en veritables monstres interns.
    Gracies per fer.nos pensar.
    Gracies per ser.hi

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb tu Sergi. Els 'monstres' són persones que per X raons han trobat en el mal una sortida a les seves frustacions o problemes. Crec que com a societat hauríem de treballar per eliminar les X raons (famílies desestructurades, marginació social, manca de recursos, difícil accès a una vida/vivenda dignes, estigma per raça/sexe/religió...). Sense aquests raons els 'monstres' no hi serien o si més no no n'hi hauria tants.

    ResponElimina
  6. Pare Sergi d' Assis :

    Quan aquests dies, els Textos de la Litúrgia d' Advent,
    ens van conduint poc a poc, cap a l' ESPERANÇA,
    l' VERITAT, la JUSTICIA, la LLUM, la PAU, etc.,etc...

    El XOC que he tingut al veure la fotografia, i el títol,
    De la teva entrada, ha estat brutal : MONSTRES !!

    Pero , aquest " xoc" , m'ha vingut a donar LLUM
    al significat del PER QUÉ DEL L' ADVENT.

    L' ADVENT poc a poc, ens va fent comprendre,
    a través, dels TEXTOS LITURGICS, trets de la SAGRADA ESCRIPTURA, i dels PARES DE L ' ESGLÉSIA...
    que l' home, no és un MONSTRE,

    Que l' HOME ha estat CREAT PER AMOR,
    a ÍMATGE I SEMBLAÇA SEVA.

    Ens ha donat la Gràcia,
    la Necesitat de la Vida Trascendent ,
    la Raó i la Llibertat per prendre decissions, ...

    Mes tart, coneixerem a Déu, fet home en Jesus,
    Peró , encara no, ESPEREM ...

    Crec que aquesta és la Veritable Felicitat,
    encara que haguem passat per calamitats...
    A partir d' aquí, acceptem amb goig totes aquelles felucitats que fan a l ' home, més persona


    També es veritat que per diferents situacions, hi ha persones, que no han pugut reconfuir la seva vida per camino normals i ara estan a la presó.

    Preguem per ells.
    Treballem per una societat més justa...
    Treballem per l' educació d' infants, adolescents, joves...
    Ells seran els fuyurs pares,
    el futurs dirigents de la societat.
    La falta d' educació, la superficialitat,
    fa un gran mal.

    I recordem alló que ens deien els nostres Mosséns
    ,d' adolescents :
    1. No jutgem a les persones
    2. Analitzem els actes, peró amb prudencia
    no coneixem tots els motius...
    3. Les IDEES, que han portat a fer a aquests homes
    aquests ACTES EQUÍVOCS, analizembles a fons.

    Finalment,

    Sí, deixem els MONSTRES per la FICCIÓ,
    peró en lLA FICCIO , EN ELS CÓMICS,
    actualment i sempre, hi ha MOLTA " CATEQUITZACIO"
    quins cómics, amb l ' excusa que són dibuixos, van de mà en mà, pels nens de la casa.

    Solament, de veure, els colors que utilitza el Comoc,
    i els escenaris on passà l ' accio,
    ja es veu per on anirà el tema.

    Hi ha families, mestres, educador...etc
    que estan deixant els CÓMICS DE MITOLOGIES CELTIQUES, NORDIQUES etc...
    i estan tornar a la Mitoligia Grega, que es la que
    600 a. C., va passar del MITE A LA RAO.
    Les Mitologies Celtes, no ho varen fer fins
    uns 400 anys d. J. amb el contacte amb el Cristianisme.

    Una gran diferencia a tenir momt en conpte.

    Salutacions.

    ResponElimina
  7. pensant en Hitler, sembla que de vegades les monstruositats no tenen cap raó aparent.

    ResponElimina
  8. Lucy :

    Llegint la teva comunicació, m' ha vingut a la memòria,
    les següents paraules de Konrad Adenauer:

    DATA: 8 de Maig de 1945
    FET: Capitulació Militar Alemanya.
    LLOC: Rendiment incondicional davant els Aliats
    que varen participar en la II GUEŔA MUNDIAL:
    Ciutat de REIMS ( France)

    "... AVUI, ALEMANYA, NO HA PERDUT LA GUERRA.
    AVUI ALEMANYA, S' HA DESFET D' AQUELLA
    POLÍTICA SATÀNICA, I PER TANT,
    AVUI, PER ALEMANYA, ES EL DIA DE LA GRAN VICTORIA... " KONRAD ADENAUER

    El que per uns, va ser una gran humiliació,
    Per uns altres va ser un moment d' una gran purificació.

    MEMÓRIES- K.Adenauer.
    BIOGRAFIA AUTORITZADA:, RECULL DE DISCURSOS...

    Salutacions

    La noticia oficial de la Capituació ', es va fer pública,
    el dia segúent, 8 de Maig de 1945

    ResponElimina
  9. Gràcies pels vostres comentaris i reflexions

    ResponElimina