"El llop conviurà amb l'anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit;
menjaran junts el vedell i el lleó,
i un nen petit els guiarà.
La vaca i l'ossa pasturaran juntes,
jauran plegades les seves cries.
El lleó menjarà palla com el bou,
l'infant de llet jugarà vora el cau de l'escurçó,
el nen ficarà la mà a l'amagatall de la serp.
Ningú no serà dolent ni farà mal
en tota la muntanya santa,
perquè el país serà ple del coneixement del Senyor,
com l'aigua cobreix la conca del mar".
(Isaïes 11, 6-9)
Des de petit m'ha captivat el somni d'Isaïes que es llegeix cada any durant les Matines de Nadal a Montserrat, una realitat irreal que per a molts podria sonar a conte per a criatures de tan impossible. Però aquesta utopia em fascina: us imagineu un món en el qual la convivència i la germanor imperessin pertot arreu?
Sí, és una utopia. Però les utopies hi són per a impulsar-nos, per fer-nos caminar endavant. Com deia el P. Miquel Estradé: "no se'ns demana d'arribar, sinó de caminar!".
El text d'Isaïes és una invitació a treballar perquè realment el llop pugui conviure amb l'anyell, i la vaca i l'ossa puguin pasturar plegades. Fa unes setmanes, a partir d'un escrit meu rebia un missatge des de Catalunya: "Perdona, però per aquí anem curts d'ideals. I tu, com estàs?". Li vaig contestar amb dos emoticons de somriure: "Bastant alts". Ho havia suavitzat, en realitat penso que li hauria hagut de dir: "Molt alts!".
Si la utopia ens genera frustració, millor que no ens hi centrem massa. Però si ens impulsa: endavant!
Fem que la pantera pugui jeure amb el cabrit, i que puguin menjar junts el vedell i el lleó! I comencem en primera persona. Sergi, comença per tu que ja tens prou feina.
Bona continuació de Quaresma!
Pintura: "Peaceable Kingdom", Edward Hicks (1834). National Gallery of Art, Washington DC. L'artista representa l'escena d'Isaïes 11, però en la llunyania també William Penn i Tamenend l'Afable en el tractat que van signar i que per a l'artista és un símbol de pau.
A mi també sempre m'ha cridat l'atenció aquest fragment del llibre d'Isaïes. En llenguatge metafòric ens descriu un molt ideal/utòpic on la convivència entre pobles de races i creences ben diferents podem conviure en un mateix món, sense guerres, sense rivalitats ni tibantors. Comencem com bé dius en fer-ho possible en l'entorn més proper (família, amics, feina). Gràcies Sergi per aquesta reflexió.
ResponEliminaAquest text sempre m'ha interpel·lat.
ResponEliminaPerò, com dius, ha de ser el camí cap a on anar, començant per nosaltres. Intentar que aquest camí s'escampi com una taca d'oli.
D'altra banda, no ens hem de culpar si a vegades no sabem conviure amb un lleó, perquè potser el lleó s'ha posat una capa de xai per menjar-nos.
Però sí, intentem-ho amb un altre lleó; perdonem, fem les paus, reconvertim les relacions, estiguem a punt per ajudar, somriem als altres...
Estimem.
Fa uns dies vaig llegir una entrevista molt interessant a John Carlin, escriptor i periodista anglès, que viu a BCN, a ran de la publicació d'un còmic titulat "Bèsties", del qual ell n'ha escrit el text. Una de les seves respostes estava directament relacionada amb la utopia i els fracassos reiterats dels governs que han intentat establir mesures de justícia social. Tot i haver esdevingut més escèptic i descregut, defensa que cal mantenir la lluita pels ideals, encara que estiguin condemnats al fracàs, per una qüestió de dignitat humana. No podem renunciar a la utopia d'un món millor (el del somni d'Isaîes) que és el mateix que dir que no podem claudicar de l'esperança malgrat el futur que s'albira no ho sigui gens d'esperançat...
ResponElimina"... ELS GRANS IDEALS..."
ResponElimina"...PER AQUÍ, ANEM CURTS D' IDEALS
" ISAÏES 11,6-9 "
Els IDEALS, són aquell conjunt de VALORS CRÍSTIANS, MORALS, FAMILIARS, SOCIALS, CULTURALS,
que des de l ' adolescéncia ens varen explicar,
ens varen inculcar, i ens varen engrescar a seguir-los.
i, que d''alguna manera, a pesar de les nostres deficiéncies, en sóm fidels al llarc de la vida
Peró, un IDEAL, no es solament una IDEA, és també
un IDEAL DE VIDA, que hem tingut davant nostre,
en els nostres primers anys de FORMACIÓ,
fós una PERSONA, fós la RELECTURA D' UN LLiBRE,
fos un CONCILIARI, fos una COMUNITAT MONÀSTICA,
que amb el seu EXEMPLE DE VIDA, ens anima a imitar aquells valors que són comuns a tots , com a persones, i com a cristians, sigui quina. l sigui la nostre vocació concreta.
El bon exemple, per poder imitar , es fonamental.
Es la gran força pedagogica.
Les coses sencilles peró ben fetes, durant tota la vida, són les que engendren els grans ideals, especialment en els adolescents.
El testimoni dels GRANS IDEALS no necesiten de cap
mena d' historietes de "L E.T."
Es mantenen al llarc del segles per ells mateixos
Peró cal que l ' Educador, tingui una cultura el més solida possible, fonanentada en les arrels Humanes i Cristianes.
Recordo que a l'acabar l ' escola, llavors els 16/17 anys., el Conciliari ens va donar una petita llista de llibres que caldria tenir:
1. EL MISSAL per seguir l ' Any Liturgic.
2. La BÍBLIA, allà hi ha tota la Revelació.
2. El CATECISME, allí hi ha la nostre fe, ordenada
3. LES TRES EDATS DE LA VIDA INTERIOR
de R. Garrigou - Lagrange, les Virtuts, ...
Ara, penso que el nostre Conciliari, ens debia veure alumnes molt madures, peró la veritat es que ,
amb vint-i -dos anys ja et podies casar i als vint-i tres, ja podies ser mare..
En aquesta mateixa llista, hi va afegir :
4. ÉTICA NICOMAQUEA , la Raó...la virtut... el terme
mitjà en tot...
5. LA REPUBLICA, com organitzar
una societat idilica.
6. ELS DEURES.. pensem que si tenim DRETS
ES PERQUE EXISTEÍXEN ELS DEURES
7. LES CARTES A LUCILI., conjunt de reflexions per
anar per la vida
Així, varem sortir de l' Escola, amb uns ideals clars i sólids, per l ' edat que teniem.
Per a mí, i per moltes companyes meves de Col.legi,
les paraules FORMACIÓ, IDEALS, .les hem relacionat sempre , ja en aquells dies, amb maduresa, seguretat, ens veiem ja a l ' entrada de la juventut !!
Teniem les armes per governar-nos, ja formanem part dels adults !! o així ho viviem nosaltres !
De la meva primera formació, en guardo un gran recird
I agraiment !!
ÍSAÏES 11, 6-9
Els meus primers records d' Isaïes, sempre han estat relacionats amb el Tíemps d' Advent a la missa diaria , a les viit del matí, a l' Escola.
Quan el nostre Conciliari ens comentava aquests versets d' Isaïes, d' entrada, ens semblava molt exagerat, peró , ell ens deia :
_ El significat d' aquests versets vol dir que ,
dins nostre,
sempre hi ha hagut el bé, Deu ho va fer tot bé i tot bo,
Pero en un moment donat, entra el mal dins nostre
El naixement de Jesus que tots esperem , que l ' Església espera: VENIU , SENYOR JESUS,, farà que ELL posi PAÚ EN EL NOSTRES CORS, si nosaltres també ho volem.
Pels educadors, els desitjo una formacio, el més sólída possible, fonamentada en les arrels., convençuts, dels grans ideals, i transmesos amb convicció i entusiasme.
I , a tu i a tots, un bon Diumenge.
Salutacions !!
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina