De retorn a Uganda

Els dies tornant de Tanzània han estat bojos (i encara me'n queden uns quants). Sabia que seria així, però a més vaig agafar un constipat que ho va fer tot més cansat. Aquí Uganda s'està preparant l'inici de curs, i principalment per això vam anar uns dies a Tororo per gestions en relació a les escoles (pagament de quotes, compra de material i altres). 

I ara tornem a ser a Kampala. Ja som 4 de comunitat! Hem tingut dues incorporacions (que he pogut seleccionar dels 15 candidats que hem tingut fins ara). I a la casa des d'avui serem 7 vivint-hi, i el número previsiblement s'incrementarà perquè veig que el Programa Aixeca't clarament interessa. No va ser una invenció sorgida del no-res, sinó el resultat d'observar la realitat ugandesa durant uns anys. Crec que aviat a la "House of the Good Samaritan" serem entre 10 i 15 persones. 

Aquests dies estem focalitzats en fer possible el començament de curs per als 21 nens i nenes dels suburbis. Hem de preveure molts detalls. El vídeo que us he posat aquí baix és del dia que vam anar al mig de la ciutat a comprar les sabatetes que hauran de portar: una bogeria. No sé si podreu apreciar la imatge d'un carrer que fa pujada i que es veu de lluny, pleníssim a vessar de gent i vehicles per totes bandes. Caminàvem (com la majoria) pel mig del carrer envoltats de motos, cotxes i camions que miraven de fer-se pas. Com que un noi portava les sabates amb un sac al cap i anava al davant, l'havíem d'anar seguint per on anés (i anava ràpid i es va equivocar vàries vegades). Al final els vaig perdre, i em vaig situar en un punt més elevat esperant que "algun dia" tornarien enrere per veure on m'havia quedat encallat.

Tinc moltes moltes idees en relació a l'escola. Però ara el més important és que comencin. Els convocarem per provar les sabatetes (qualsevol cosa així als slums és complexa, però gràcies a Déu som un equip), i mirarem de comprar tota la resta de material que ens toca a nosaltres.

Espero que d'aquí uns deu dies puguem reprendre una certa normalitat.