Recordeu aquella entrada que vaig fer uns mesos enrere sobre una dona que va començar a ballar davant l'altar durant la Missa? Doncs bé, fa dies en va passar una altra.
A la subparròquia (pel fet de ser encara subparròquia) fins ara els diumenges hem tingut rotació de capellans que venen de diferents llocs. Doncs bé, aquell dia el celebrant era un capellà que no té gaires pèls a la llengua. La dona de sempre va començar a ballar, ell estava assegut a la seva cadira i jo al seu costat. Ell es va aixecar i es va dirigir cap a la dona. Instintivament vaig témer: "Ai! Que ara la farà parar!". El capellà baixa l'escala del presbiteri, se li acosta... i comença a ballar també al seu costat!!! Després encara s'hi va afegir un altre. Bastanta gent, ben animada, es va posar dreta unint-se a la festa.
El capellà estava molt motivat, i va animar la catequista a afegir-s'hi. Gràcies a Déu que va declinar la invitació. Em feia por que el següent convidat al ball seria jo, i vaig preferir no aixecar-me per no facilitar el gest. Sortosament la cançó es va acabar, i per tant també el ball. Però va ser un moment bonic de contemplar!
Ara ja tenim de manera estable el capellà que han assignat com a rector de la parròquia quan aquesta subparròquia esdevingui parròquia. Això serà quan s'acabi de construir l'església. De moment, continuem a la capella que sempre queda plena en totes les Misses del diumenge i amb gent a fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada