Els programes que tirem endavant des d'El gra de mostassa són gràcies a esdeveniments com aquest o a donatius de tantes persones generoses. Avui us presento aquests 21 infants dels suburbis (12 nenes i 9 nens) que a partir d'aquesta setmana vinent podran anar a escola. Això serà un canvi important en les seves vides. Penseu que estem parlant de realitats extremes, on massa sovint a la pobresa s'hi afegeixen abandonaments, assassinats i tota mena de penalitats. A partir d'ara, podran anar a escola i fer un bon àpat al dia, una mica lluny d'aquest ambient dels slums.
Aquí teniu una foto que ens van fer a en Thomas i a mi a Bagamoyo (Tanzània) en el punt on van arribar els missioners per rescatar els esclaus abans de ser venuts. Era a tocar de la platja de l'Oceà Índic, on van plantar una gran creu perquè altres missioners que arribaven per mar els poguessin localitzar. Vaig pensar que aquest programa amb els nens dels slums no és tan diferent: se'ls està rescatant de situacions molt perilloses. Però la foto és incompleta: en aquesta foto hi hauríeu de ser tots els qui ens ajudeu a fer-ho possible. Sou tots els donants d'aquest programa més tots els donants d'El gra de mostassa, perquè al mateix temps que bequem aquests infants estem fent millores a l'escola on aniran. En aquesta foto hi hauríeu de ser tots!
Veureu que els infants són molt petits. Va ser una opció que es va prendre des de la Junta per aquest primer any, de manera que puguem seguir tot el seu procés educatiu.
Moltes moltes moltes gràcies a tots els qui hi sou!!!
ResponEliminaLiteralment, és el gra de mostassa de l’evangeli, que dóna fruit.
L'agraiment és un do poc cultivat en el nostre món! Moltes gràcies a tu pel que dius i per aquestes fotos tan precioses que has posat!!!
ResponEliminaA mi m'agrada fer fotos i habitualment sóc qui les fa quan som un grup, i sempre hi ha aquella frase que es diu, però tu no surts! I sempre dic, que sí que hi sóc, a l'altra banda però hi sóc i tots ho sabem. Doncs aquí amb el que dius dels que falten a la foto penso que és el mateix, tothom hi és!!!
Moltes gràcies, Sergi, per aquest toc d'Esperança només començar el dia!!!
Gràcies a tu per fer fructificar d'aquesta manera fantàstica els petits grans
ResponEliminaEns ompla d'alegria que aquests infants comencin una nova etapa transcendental en la seva vida. Però també cal dir que, sense l’agricultor que planta i cuida el gra de mostassa, això no seria possible. Gràcies a tu per ser-hi i per ser aquest agricultor.
ResponEliminaÉs tan gran i admirable tot això que ens expliques, Sergi que només se m'acut dir-te que ets/sou com un miracle per aquests infants i les seves famílies. Enhorabona i endavant !!! Una abraçada
ResponEliminaM'he emocionat fins a caure'm les llàgrimes quan he llegit aquest missatge que ens envies. Continua endavant amb aquesta feina que fas.
ResponEliminaMolt content de veure com la vida d'aquests infants millorarà i molt. Sobre si la foto és o no completa, nosaltres podem posar el nostre granet de sorra però vosaltres també hi teniu un paper rellevant. En una orquestra tant el director com els músics són importants: un concert sense director pot ser un fracàs i un concert amb només director tampoc porta enlloc. Molts ànims!
ResponEliminaGracias Sergi por compartir esta buena noticia con esta bella fotografía; deseo que más tarde nos puedas compartir otra en la que esas caritas de algunos niños, que reflejan tristeza por lo que viven, puedan reflejar que están viviendo mejor y preparándose para un futuro más digno gracias a tu proyecto y a la ayuda de tantas personas generosas por su colaboración en la entrega, en lo económico y en la plegaria.
ResponEliminaQue Dios bendiga tu Misión
Molt bona noticia !!!
ResponEliminaI de la manera que està el mon, necessitem bones noticies . Gràcies Sergi per ser-hi
Pare Sergi d' Assis, bona nit.
ResponEliminaEn un ambient " normal ",
els nens, de qui primer reben ,
aliment, , afecte, educació, formació, etc...
és dels pares.
Peró, quan s' ajunten grans dificultats, materials,morals, culturals, etc.. com les vostres,
I aixó, no és possible, .
ÉS L' ESCOLA, QUI TÉ EL DEURE DE FER-HO,
COM A PRIMER, DE QUALSEVOL ALTRE CONTINGUT.
A través de l ' educació,, I exercitacío dels HÀBITS MÉS
FONAMENTALS , com higiene, ordre d' horaris, etc...
no solament està educant els alumnes,
també està educant els pares, I sempre pot haver-hi
una o dues famílies, que posin a la pràctica,
aquests bons exemples...
Conec una situació, molt semblant a la vostre,
en que anant treballant els hàbits, desde,
la vida escolar dels nens, és va anar influint,
a la vida diària dels pares.
I, a final de curs, és donaven premis,
a les barraques, que més ben arreglades,
les havien tingut, tot l' any !!
El Lema era : " BO I BONIC"
El Premi: era ; UNA COSA ÚTIL I BONICA PER LA LLAR.
a escollir, entre dues o tres.
Preparant el nen per la vida personal,
se'l prepara també, per la vida social.
Us desitjo, molts bons resultats,
en aquesta situació, tant difícil,
peró a la vegada tant engrescadora
Hem de fer com el pagès:
Conèixer l' ofici...
Aprendre a observar...
I, amb paciència, ESPERAR ELS BONS RESULTATS !!
Us ho dessitjo de tot cor !!
PAX