Recordeu aquella entrada que vaig fer uns mesos enrere sobre una dona que va començar a ballar davant l'altar durant la Missa? Doncs bé, fa dies en va passar una altra.
A la subparròquia (pel fet de ser encara subparròquia) fins ara els diumenges hem tingut rotació de capellans que venen de diferents llocs. Doncs bé, aquell dia el celebrant era un capellà que no té gaires pèls a la llengua. La dona de sempre va començar a ballar, ell estava assegut a la seva cadira i jo al seu costat. Ell es va aixecar i es va dirigir cap a la dona. Instintivament vaig témer: "Ai! Que ara la farà parar!". El capellà baixa l'escala del presbiteri, se li acosta... i comença a ballar també al seu costat!!! Després encara s'hi va afegir un altre. Bastanta gent, ben animada, es va posar dreta unint-se a la festa.
El capellà estava molt motivat, i va animar la catequista a afegir-s'hi. Gràcies a Déu que va declinar la invitació. Em feia por que el següent convidat al ball seria jo, i vaig preferir no aixecar-me per no facilitar el gest. Sortosament la cançó es va acabar, i per tant també el ball. Però va ser un moment bonic de contemplar!
Ara ja tenim de manera estable el capellà que han assignat com a rector de la parròquia quan aquesta subparròquia esdevingui parròquia. Això serà quan s'acabi de construir l'església. De moment, continuem a la capella que sempre queda plena en totes les Misses del diumenge i amb gent a fora.
LA COSA MES NATURAL DEL MON, PER ELLS !!
ResponEliminaNosaltres, a l' any 1965...
ja varem tenir aquesta experiència amb la Missa Luba,
i tot i que quedava molt bé, dir " que era fantàstica,
el seu entusiasme, va durar " quatre dies",
i d' aquests " quatre dies" , solament varen aprendre
" EL Santus" , que realment és molt bonic ..
Molt bonic per Africa,
peró no per Europa, I aixó, fa vergonya de dir-ho,
a les reunions, peró, tot baixant
" per les escales" o al carrer , al peu de la Parróquia,
tothom, en veu baixa, deia que la Missa Luba, o la que fos, no funcionaria ...
ELS FETS I NO LES PARAULES, varen demostrar
en molts pocs mesos, que aixó era així.
Escoltem-ho tot, PROCUREM ENTENDRE-HO TOT,
peró, que cada terra, canti els seus ritmes
I balli les seves dances,
I, QUEDEM-NOS TRANQUILS !!
Us desitjo un dia ple de Pau !!
Amb el títol de l'entrada m'has fet pensar en el que li va passar a un capellà d'un poble molt antic, en tots els aspectes, d'Andalusia.
ResponEliminaResulta que era una missa de diumenge, que no sé ben bé què celebraven, per tant hi havia algun cant, però a més era una missa per un difunt. Es veu que era una persona d'ètinia gitana. Una dona propera del mort, en el moment de la comunió, a l'arribar al capellà li va donar dues contundets bofetades que el van fer tambalejar fortament. Et pots imaginar la situació!!!
El que tu expliques és molt bonic, no com el que jo he explicat!
No dic res de la possibilitat d'haver sortit a ballar tu també!!!
Moltes gràcies per explicar-nos aquestes coses simpàtiques de la teva vida!!!
Molt simpàtica la situació del capellà que va baixar per ballar amb la dona. Ves assajant per si un dia et toca a tu fer el mateix.
ResponEliminaOstres. hauria estat divertit de veure't ballar amb el rector juntament amb aquella dona 😁 Però...no tindriem foto. Ves-te preparant, Sergi i comença a assajar...Què diferent i quanta alegria en la litúrgia africana! L' església plena, dius. Impensable aqui, fora de Montserrat en dates senyalades 😉
ResponElimina