Avui és Sant Francesc d'Assís, un dia sempre especial. Quin gran sant! A mesura que passen els anys, en veig més la humanitat, la seva part fràgil i les seves lluites. És com si comprengués més la persona que hi havia darrere el personatge. I l'estimo.
Tots deveu conèixer el cèlebre "Càntic de les Criatures", escrit fa poc més de 800 anys. És ben bonic! Però el que per a mi li dona més força és saber les condicions en les quals Francesc el va compondre. El va crear aproximadament un any abans de morir, quan estava carregat de dolor. A nivell físic, tenia una forta infecció als ulls que el va deixar pràcticament cec, també tenia malària, problemes seriosos a l'estómac i al fetge, i els estigmes. Afegit a aquest dolor, tot el sofriment espiritual en veure que els germans no semblaven seguir les seves intuïcions originals.
Penso que hi ha un cert paral·lel amb el primer capítol del Gènesi: la Creació del món. Ens diuen els estudiosos que segurament la redacció final va tenir lloc durant l'exili del poble d'Israel a Babilònia. Sense el rei que representava Déu, sense el temple on Déu habitava, expulsats de la Terra Promesa... sense res. I en aquella experiència de buidor, escriuen un capítol meravellós sobre com de bell i bo Déu va crear el món. Des de la màxima indigència, un cant preciós a Déu.
Que la indigència, que el sofriment, que la incertesa, que la màxima pobresa de tantes menes no ens enterboleixin. Ben al contrari: que des del més profund de les nostres entranyes, Déu ens inspiri un cant de lloança.
Estimat Francesc, intercedeix per nosaltres davant del bon Déu.
PD: La cançó del vídeo és una versió del Càntic feta per Kairoi, no és el text original però és ben bonic! Pel que fa a la foto inicial, és d'una estàtua de Sant Francesc al jardí dels monjos a Montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada