dijous, 12 de febrer del 2015

¡Qué hombre más feo!

9 comentaris:

  1. L’exemple que ens has posat , de la senyora que va anomenar lleig a un altre persona ,es bona mostra d’ impetuositat i falta de respecte . Crec que va obtenir una molt bona resposta i molt adient, per mostrar que la sensibilitat del que rep l’ofensa també te molt a veure en com es reacciona . A vegades fereixes algú tot i no tenir cap intenció de ferir-lo, ja sigui a causa d'una falta de sentit de l'oportunitat ,o a causa d'un excés de susceptibilitat per part de la persona ferida,que també pot passar.
    A tothom ens agrada que ens respectin i que es valorin els nostres valors. El contrari ens ofèn ,i ens pot costar respectar els valors dels altres,nomes perquè no son iguals que els nostres .
    Es notable ,en la meva opinió,que la gent cada cop tolera menys la crítica, el sarcasme o el sentit de l’ humor quan se sent directament eludida i se li toca la fibra sensible.Potser perque moltes vegades les hem convertit en purs insults i faltes al respecte que qualsevol persona mereix

    El cert és que no m’agrada ofendre ningú, però tampoc que m’ofenguin quan les creences u opinions s’expressen de forma insultant o violenta..


    Namaste
    Núria

    ResponElimina
  2. Està molt bé Sergi, que treguis aquest tema precisament el cap de setmana de Carnestoltes! És el moment que s'entén que es pot transgredir tot amb el pretext de la disfressa.

    Explico una cosa que m'ha passat amb la meva filla. A l'institut va decidir fer una comparsa amb una disfressa que d'entrada ja em va posar els pèls de punta (i que consti que la hi he fet jo, cosint i tot el que comporta). Li vaig fer el raonament pertinent, però no tinc molt clar com va acabar la cosa, espero veure'n les fotos. Però el tema per ella era el de la llibertat d'expressió i la llibertat seva individual. Vaig intentar que pensés sobre el mateix raonament que fas tu, dient-li que a mi, si portava segons què i feia segons què m'ofendria i que per ella també hauria de ser ofensiu. No sé si me'n vaig sortir...

    És molt interessant el tema del respecte tal com el planteges, espero que el raonament que vaig fer amb la meva filla li servís per pensar-hi una mica almenys.

    Moltes gràcies, Sergi!!!

    ResponElimina
  3. El que dius em porta a pensar en les caricatures de Mahoma i tot això. Vaig veure que Charlie Hebdo havia fet un acudit sobre els egipcis que havien mort a les protestes el 2013. Sortia un egipci protegint-se del Corà, però les bales atravessaven el Corà i el mataven. I hi havia una frase de burla cap al Corà. Doncs es veu que un noi de 16 anys fa poc va imitar aquesta portada però canviant el personatge de l'egipci per un reporter de la revista, també en forma de burla, i l'han detingut per apologia del terrorisme. A mi em sembla malament la primera portada i la segona, les dues! és com si ens volguessin convèncer que sota la llibertat d'expressió tot val, i per mi no tot val. I el respecte què?

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó en això que dius, ja que a a vegades hauríem de pensar dues vegades allò que volem dir, abans de dir-ho. Sempre he pensat que quan diem alguna cosa a algú ( i no és del tot positiva), abans hauríem de pensar com ens ho pendríem si ens ho diguéssin a nosaltres. M'he trobat en algunes ocasions a la vida que em dono compte que cada vegada ens perdem més el respecte els uns als altres, i pel que em sembla a mi, ens quedem tan amples. És un tema per pensar-hi molt.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies pels vostres comentaris! Molt interessants. Núria, jo penso que l'anècdota del monjo a qui li van dir "qué hombre más feo" és bonica també perquè s'ho va prendre amb bon humor, i ens ho explicava rient! Penso que a vegades ens hem de poder prendre algunes coses amb bon humor, i posant-hi una mica de distància. Em va agradar la frescor amb què ell s'havia pres aquella anècdota!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben d'acord amb tu, Sergi D’Assís ,el sentit del humor no es pot perdre mai..no obstant en certes situacions es pot fer difícil conservar-lo,potser perquè la susceptibilitat es a flor de pell,.
      Un punt feble de la meva personalitat és que a vegades sóc molt sensible, el que implica ser massa conscient de coses molt subtils del meu entorn . M’agradaria poder canviar i que certes coses no m’afectessin tant.No obstant per molt que vulgui controlar-lo, no ho puc aconseguir. .
      No ofèn qui vol, sinó que s'ofèn qui és vulnerable a l'ofensa. És a dir, tenint un saludable i sòlid sentit de l'humor, és difícil que ens facin mal .No obstant si qui pretén humiliar es vol justificar dient ,que si l'altre s'ofèn és per culpa seva, "perquè no té sentit de l'humor", això ja és una altra història.
      Moltes persones saben construir un mur entre la seva sensibilitat i el mon ,per protegir-se i mira per on… jo es veu que aixo de fer servir ciment per fer un mur,no em va gens.Serà qüestió de fer un curset de bricolatge !!

      Elimina
    2. Potser millor ser sensible que ser ciment... :)

      Elimina
  6. Certament hi ha molts comentaris a Internet que a vegades sorprenen, perquè hi ha gent que si escriu comentaris és per ofendre a algú o a un col·lectiu concret. Davant d'aquesta situació crec que aquells qui escriuen sense pensar en com pot ofendre això a una altra persona s'haurien de posar en la situació d'aquest, és a dir, haurien de tenir empatia (cosa que poca gent sap fer), i segurament molts comentaris ja no haurien estat escrits.
    No hi ha límits a la llibertat expressió, però això no vol dir que nosaltres no els poguem posar als nostres comentaris, perquè és totalment respectable la diversitat d'opinions que pot existir en una mateixa societat (evidentment), però el que ja no ho és tant és la voluntat d'imposar per la força una opinió determinada o menysprear i criticar aquelles que no són com les teves.

    ResponElimina