Sergi m'agrada que el desmitifiquis, el que passa és que té el seu risc... Hi ha molts passatges dels evangelis que jo sempre els pres entre cometes i no vull dir que no m'ho cregui, però penso que no són els essencials per creure en Ell i clar, això segurament significa que adapto el evangelis com a mi em sembla. Els miracles i altres moments que Déu n'hi do... M'has fet pensar en les paròdies que fan els humoristes sobre ell, que moltes vegades tenen la seva gràcia!!
El passatge dels evangelis que parla de la seva família i amics jo l'entès sempre pensant amb mi mateixa, no sé què faria si alguna persona del meu entorn es comportés així, segur que també pensaria que ha perdut el cap.
La pregunta seria com és que es va escampar tan ràpidament, perquè evidències de la seva resurrecció no n'hi havia tret de la paraula dels apòstols... Pot ser que fos només pel que es diu que l'imperi romà havia perdut els valors i la gent buscava i necessitava creure en alguna cosa?
Marta, formules alguna pregunta molt interessant. Però en aquesta tongada de reflexions em fixaré tan sols en el Jesús històric. Per tant, del que va passar després només en parlo de passada...
He explicat que he suprimit algun comentari perquè els trobava llargs i com si vulgues donar alguna lliçó .Res mes lluny de la meva manera de fer. Cert que ha estat un "treball"apassionant per mi..m'ha fet obrir portes que desconeixia i temes encara mes desconeguts. Avui per tornar-ho a compartir ,m'he fet un resum reduït.
Jesús era un predicador popular. Va triar els seus deixebles entre gent molt senzilla .Esmenta proverbis, i en treu un exemple moral.....Predicava l'amor als enemics i com a conseqüència de la predicació del seu missatge i els seus ensenyaments va veure’s enfrontat amb les autoritats religioses. Crucificar era la forma habitual d'executar els revoltats contra Roma. Tenia, a més, un valor simbòlic perquè era la manera de matar els esclaus. Avui sabem que: "els evangelis són una barreja d'història i fe" i que "sense els seus fidels, Jesús només seria un agitador jueu més dels que proliferaren a l'època". La seva messianitat era incomprensible des d'un punt de vista jueu. Esperaven un Messies polític, un militar i va aparèixer un predicador de l'amor.
A partir de tots aquestes referencies ,jo continuo esbrinant i comprenen més el que ens apropa el Sergi D'Assís, amb les seves reflexions. Gracies, Sergi !! miraré de ser més concisa ,amb temes que son complicats ,per mi.
Si veiés a Jesus com un deu disfressat d'home em sentiria enganyada. Crec fermament en Déu fet home, anomenat Jesús, que m'ensenya el camí que va fer sense trampes, per poder aprendre jo a intentar assemblar-m'hi mica en mica.
Volia resumir.los per repetitius i massa llargs ,pero ha estat més facil suprimir.los.No volia pas fer una tesis doctoral amb la meva aportació :).Us demano disculpes per tanta parafernàlia ...son descobertes per fer fonaments en el meu camí .
Jo no el desmitificaria tant, crec que si no hagués ressuscitat i els apòstols no l'hagessin vist, no els hagués donat el valor de predicar el que Ell els hi havia ensenyat i no haguessin tingut la valentia de deixar-se matar pel seu nom, i de màrtirs, mira que n'hi va haver molt i encara n'hi ha. Per què tanta i tanta gent ha escrit i escriu de Ell? És difícil saber el que és real i el que els apòstols varen escriure només com a catequètic; no veig la manera de saber-ho mai però per a mi Jesús està viu entre nosaltres i en el fons del cor de cada persona que el busca.
Ei, Onamar, que jo no he dit que no hagués ressuscitat! Senzillament, no he entrat a parlar d'això. M'estic centrant simplement en els aspectes històrics que podem analitzar de Jesús des que va néixer fins que el van matar. I m'ho estic passant pipa!
Sí Sergi, però a mi em passa el mateix, com es pot separar Déu de Jesús, si el que realment Ell és, és Déu? La seva historicitat jo no la veig al mateix nivell que Mahoma, Confuci o Buda, i deixar només aquesta realitat és com relativitzar la seva divinitat ja que d'això no en tenim cap prova... No sé si m'estic embolicant més encara...
Si ho preferiu, paro de parlar-ne. Sóc conscient que pot posar nerviós el fet que se'n parli des d'un punt de vista històric i prou. Però com us vaig dir el primer dia, també és un àmbit en el qual el diàleg amb no-creients (seriosos) és possible i molt interessant. Jo no he dit que no hagi ressuscitat, no he dit que no sigui Déu, no he dit res de tot això. Simplement, m'estic fixant en Jesús com a personatge històric, i faig alguna aproximació a partir de les dades fiables que tenim i del que han descobert els estudiosos. No trobeu que és apassionant?
Doncs m'agradaria que aparegués algun comentari d'un no-creient i poder-ne dialogar, perquè sinó això només forma part de la recerca historicista del moment i que es pot trobar als llibres... I no, no vull que deixis de parlar-ne, tu sempre dónes la teva visió personal tan enriquidora!!! No voldria molestar-te a tu ni a ningú, sempre intento parlar des del respecte...
Creient i no creient: creure, tots els humans creuen. El que ens distingeix, això sí, és l’objecte de la creença
Voldria pensar que no ens podem dividir entre ser creient o no ser. Jo tinc clar que no puc presentar-me com a creient ,tampoc com una no-creient.per tant em cal definir-me ....i opto per .... dir que camino en una direcció de recerca , mitjançant molts camins que m'han portat a una descoberta gradual de quelcom que tenia molt amagat . l' AMOR a Jesucrist i amb ell a tot el que va aportar d'humanitat i el que es va iniciar després de la seva mort. Penso que es un regal, per el que pot tenir el do de la Fe i que com que tinc clar que naixem amb la capacitat innata d'estimar ,de aprendre i comprendre ...per aqui .... la meva constant recerca ,per adonar.me que el que dona sentit a la meva vida en aquests moments es molt allunyat del que ho feia fa vint anys. Potser ara ho he deixat més clar..per que he gaudit,i he apres amb el tema del Jesus Historic que en Sergi d'assís ens ha apropat. Apassionant .
Fa temps que segueixo el bloc, però mai m’havia sentit tant interpel•lat com ara! Vagi per endavant que em posaríeu en un compromís si m’hagués de presentar com a creient o no creient. Per sort, fa temps, un creient convençut em va deixar anar que malament si ens havíem de presentar als altres com a creients o no creients, i que segurament n’hi hauria prou en fixar-nos si som capaços d’estimar o no. Ara bé, la sorpresa va ser meva quan vaig veure que, tot sovint, feia cap a l’Evangeli per entendre què volia dir estimar. I això per què? No havíem quedat que deixava córrer plantejar-me si creia o no? I en tot cas, si cada vegada ensopegava amb l’Evangeli, per què insistia en considerar-me no creient? Possiblement, allò que em distanciava de considerar-me creient era precisament l’entorn diví –gairebé mitificat– del missatge, que em desvirtuava unes paraules que per mi tenien molt de veritat. En canvi, em reconeixia molt identificat quan llegia De Cafarnaüm a Jerusalem, de Teodor Suau, on em parlava d’un Jesús creïble des de tots els punts de vista, amb relacions personals molt humanes i reals, i amb una lluita molt concreta i compromesa socialment. Entenc que per una persona creient sigui absurd separar el Jesús humà del Jesús diví, però per una persona com jo, és gairebé necessari que un creient convençut ens expliqui que un missatge tan gran d’amor i llibertat també ens el podem fer nostre, més enllà de dubtes de fe, perquè és creïble i no només bell. Ja per acabar, gràcies pels vídeos, Sergi! Ja que per a mi no són altra cosa que seguir amb la missió de Jesús –humà, diví o les dues coses, no ens hi posarem forts– de fer que el Regne del Cel sigui una mica a la terra!
Tot aquest tema és complicat, i per això també agraeixo al Sergi que vulgui extreure la part que podem garantir, tant per "creients" com per "no creients", que va ocórrer, i segurament els temes que mitjançant la nostra raó no podem explicar són un problema de la fe. Retornant al tema del vídeo, és sorprenent com Jesús passa desapercebut tot i els seus actes singulars, i encara més que els seus amics no estiguessin amb ell quan el van crucificar. A vegades em pregunto com hauria actuat jo si hagués viscut en l'època de Jesús, perquè després de dos mil anys i de les moltes interpretacions sobre la seva obra i la seva vida, sembla fàcil posicionar-se pel que fa a la fe. Però com hauria estat la nostra actitud si haguéssim conegut Jesús quan ningú sabia qui era? Realment ens l'hauríem cregut, o potser hauríem pensat que estava boig?
Tot i que no havia dit res, estic al corrent del tema i dels comentaris. Certament és una qüestió complicada i que dóna per moltes hores de conversa.
I pel que ens dius, Sergi, no sé com interpretar l’acolliment de Jesús a les dones de Galilea. Penso en l’amistat amb Maria de Magdala, Marta i Maria, germanes de Llàtzer… També em fa pensar molt la conversa amb la samaritana… Si no eren tants els seguidors de Jesús, com és que ens ha arribat el nom d’aquestes dones i d’algunes altres? Suposo que aquesta relació era molt difícil en uns nuclis rurals on les dones eren persones fortament marginades. Què va passar, doncs?
Gràcies Josep PiF per fer-te present com a seguidor del missatge de Jesús, encara que no tinguis massa clar el ser creient o no. A mi tampoc m'agraden els encasellaments, però a vegades serveixen per situar-nos millor, simplement. Crec que en Sergi, a través d'aquest espai i amb el diàleg que proposa, és el creient convençut que ens ajudarà a fer-nos més nostre a Jesús.
Sergi m'agrada que el desmitifiquis, el que passa és que té el seu risc...
ResponEliminaHi ha molts passatges dels evangelis que jo sempre els pres entre cometes i no vull dir que no m'ho cregui, però penso que no són els essencials per creure en Ell i clar, això segurament significa que adapto el evangelis com a mi em sembla. Els miracles i altres moments que Déu n'hi do...
M'has fet pensar en les paròdies que fan els humoristes sobre ell, que moltes vegades tenen la seva gràcia!!
El passatge dels evangelis que parla de la seva família i amics jo l'entès sempre pensant amb mi mateixa, no sé què faria si alguna persona del meu entorn es comportés així, segur que també pensaria que ha perdut el cap.
La pregunta seria com és que es va escampar tan ràpidament, perquè evidències de la seva resurrecció no n'hi havia tret de la paraula dels apòstols... Pot ser que fos només pel que es diu que l'imperi romà havia perdut els valors i la gent buscava i necessitava creure en alguna cosa?
Gràcies Sergi!!!
Marta, formules alguna pregunta molt interessant. Però en aquesta tongada de reflexions em fixaré tan sols en el Jesús històric. Per tant, del que va passar després només en parlo de passada...
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe explicat que he suprimit algun comentari perquè els trobava llargs i com si vulgues donar alguna lliçó .Res mes lluny de la meva manera de fer.
EliminaCert que ha estat un "treball"apassionant per mi..m'ha fet obrir portes que desconeixia i temes encara mes desconeguts.
Avui per tornar-ho a compartir ,m'he fet un resum reduït.
Jesús era un predicador popular. Va triar els seus deixebles entre gent molt senzilla .Esmenta proverbis, i en treu un exemple moral.....Predicava l'amor als enemics i com a conseqüència de la predicació del seu missatge i els seus ensenyaments va veure’s enfrontat amb les autoritats religioses.
Crucificar era la forma habitual d'executar els revoltats contra Roma. Tenia, a més, un valor simbòlic perquè era la manera de matar els esclaus.
Avui sabem que: "els evangelis són una barreja d'història i fe" i que "sense els seus fidels, Jesús només seria un agitador jueu més dels que proliferaren a l'època".
La seva messianitat era incomprensible des d'un punt de vista jueu. Esperaven un Messies polític, un militar i va aparèixer un predicador de l'amor.
A partir de tots aquestes referencies ,jo continuo esbrinant i comprenen més el que ens apropa el Sergi D'Assís, amb les seves reflexions.
Gracies, Sergi !! miraré de ser més concisa ,amb temes que son complicats ,per mi.
Després de tot el que has dit, què més puc afegir? Em sembla que ja ho has dit tot.
ResponElimina(és broma, encara tinc corda per dir-ne algunes coses més)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaSi veiés a Jesus com un deu disfressat d'home em sentiria enganyada.
ResponEliminaCrec fermament en Déu fet home, anomenat Jesús, que m'ensenya el camí que va fer sense trampes, per poder aprendre jo a intentar assemblar-m'hi mica en mica.
Lurdes: exacte! És un home de veritat, no només en aparença!
ResponEliminaNúria: llàstima que hagis esborrat els comentaris, eren ben interessants!
Volia resumir.los per repetitius i massa llargs ,pero ha estat més facil suprimir.los.No volia pas fer una tesis doctoral amb la meva aportació :).Us demano disculpes per tanta parafernàlia ...son descobertes per fer fonaments en el meu camí .
EliminaJo no el desmitificaria tant, crec que si no hagués ressuscitat i els apòstols no l'hagessin vist, no els hagués donat el valor de predicar el que Ell els hi havia ensenyat i no haguessin tingut la valentia de deixar-se matar pel seu nom, i de màrtirs, mira que n'hi va haver molt i encara n'hi ha.
ResponEliminaPer què tanta i tanta gent ha escrit i escriu de Ell?
És difícil saber el que és real i el que els apòstols varen escriure només com a catequètic; no veig la manera de saber-ho mai però per a mi Jesús està viu entre nosaltres i en el fons del cor de cada persona que el busca.
Ei, Onamar, que jo no he dit que no hagués ressuscitat! Senzillament, no he entrat a parlar d'això. M'estic centrant simplement en els aspectes històrics que podem analitzar de Jesús des que va néixer fins que el van matar. I m'ho estic passant pipa!
ResponEliminaSí Sergi, però a mi em passa el mateix, com es pot separar Déu de Jesús, si el que realment Ell és, és Déu? La seva historicitat jo no la veig al mateix nivell que Mahoma, Confuci o Buda, i deixar només aquesta realitat és com relativitzar la seva divinitat ja que d'això no en tenim cap prova... No sé si m'estic embolicant més encara...
ResponEliminaSi ho preferiu, paro de parlar-ne. Sóc conscient que pot posar nerviós el fet que se'n parli des d'un punt de vista històric i prou. Però com us vaig dir el primer dia, també és un àmbit en el qual el diàleg amb no-creients (seriosos) és possible i molt interessant. Jo no he dit que no hagi ressuscitat, no he dit que no sigui Déu, no he dit res de tot això. Simplement, m'estic fixant en Jesús com a personatge històric, i faig alguna aproximació a partir de les dades fiables que tenim i del que han descobert els estudiosos. No trobeu que és apassionant?
ResponEliminaDoncs m'agradaria que aparegués algun comentari d'un no-creient i poder-ne dialogar, perquè sinó això només forma part de la recerca historicista del moment i que es pot trobar als llibres...
ResponEliminaI no, no vull que deixis de parlar-ne, tu sempre dónes la teva visió personal tan enriquidora!!!
No voldria molestar-te a tu ni a ningú, sempre intento parlar des del respecte...
Creient i no creient: creure, tots els humans creuen. El que ens distingeix, això sí, és l’objecte de la creença
ResponEliminaVoldria pensar que no ens podem dividir entre ser creient o no ser. Jo tinc clar que no puc presentar-me com a creient ,tampoc com una no-creient.per tant em cal definir-me ....i opto per .... dir que camino en una direcció de recerca , mitjançant molts camins que m'han portat a una descoberta gradual de quelcom que tenia molt amagat . l' AMOR a Jesucrist i amb ell a tot el que va aportar d'humanitat i el que es va iniciar després de la seva mort.
Penso que es un regal, per el que pot tenir el do de la Fe i que com que tinc clar que naixem amb la capacitat innata d'estimar ,de aprendre i comprendre ...per aqui .... la meva constant recerca ,per adonar.me que el que dona sentit a la meva vida en aquests moments es molt allunyat del que ho feia fa vint anys.
Potser ara ho he deixat més clar..per que he gaudit,i he apres amb el tema del Jesus Historic que en Sergi d'assís ens ha apropat. Apassionant .
Fa temps que segueixo el bloc, però mai m’havia sentit tant interpel•lat com ara! Vagi per endavant que em posaríeu en un compromís si m’hagués de presentar com a creient o no creient. Per sort, fa temps, un creient convençut em va deixar anar que malament si ens havíem de presentar als altres com a creients o no creients, i que segurament n’hi hauria prou en fixar-nos si som capaços d’estimar o no.
ResponEliminaAra bé, la sorpresa va ser meva quan vaig veure que, tot sovint, feia cap a l’Evangeli per entendre què volia dir estimar. I això per què? No havíem quedat que deixava córrer plantejar-me si creia o no? I en tot cas, si cada vegada ensopegava amb l’Evangeli, per què insistia en considerar-me no creient? Possiblement, allò que em distanciava de considerar-me creient era precisament l’entorn diví –gairebé mitificat– del missatge, que em desvirtuava unes paraules que per mi tenien molt de veritat. En canvi, em reconeixia molt identificat quan llegia De Cafarnaüm a Jerusalem, de Teodor Suau, on em parlava d’un Jesús creïble des de tots els punts de vista, amb relacions personals molt humanes i reals, i amb una lluita molt concreta i compromesa socialment.
Entenc que per una persona creient sigui absurd separar el Jesús humà del Jesús diví, però per una persona com jo, és gairebé necessari que un creient convençut ens expliqui que un missatge tan gran d’amor i llibertat també ens el podem fer nostre, més enllà de dubtes de fe, perquè és creïble i no només bell.
Ja per acabar, gràcies pels vídeos, Sergi! Ja que per a mi no són altra cosa que seguir amb la missió de Jesús –humà, diví o les dues coses, no ens hi posarem forts– de fer que el Regne del Cel sigui una mica a la terra!
Tot aquest tema és complicat, i per això també agraeixo al Sergi que vulgui extreure la part que podem garantir, tant per "creients" com per "no creients", que va ocórrer, i segurament els temes que mitjançant la nostra raó no podem explicar són un problema de la fe.
ResponEliminaRetornant al tema del vídeo, és sorprenent com Jesús passa desapercebut tot i els seus actes singulars, i encara més que els seus amics no estiguessin amb ell quan el van crucificar.
A vegades em pregunto com hauria actuat jo si hagués viscut en l'època de Jesús, perquè després de dos mil anys i de les moltes interpretacions sobre la seva obra i la seva vida, sembla fàcil posicionar-se pel que fa a la fe. Però com hauria estat la nostra actitud si haguéssim conegut Jesús quan ningú sabia qui era? Realment ens l'hauríem cregut, o potser hauríem pensat que estava boig?
Tot i que no havia dit res, estic al corrent del tema i dels comentaris. Certament és una qüestió complicada i que dóna per moltes hores de conversa.
ResponEliminaI pel que ens dius, Sergi, no sé com interpretar l’acolliment de Jesús a les dones de Galilea. Penso en l’amistat amb Maria de Magdala, Marta i Maria, germanes de Llàtzer… També em fa pensar molt la conversa amb la samaritana… Si no eren tants els seguidors de Jesús, com és que ens ha arribat el nom d’aquestes dones i d’algunes altres? Suposo que aquesta relació era molt difícil en uns nuclis rurals on les dones eren persones fortament marginades. Què va passar, doncs?
Gràcies pel temps que ens dediques.
Gràcies Josep PiF per fer-te present com a seguidor del missatge de Jesús, encara que no tinguis massa clar el ser creient o no. A mi tampoc m'agraden els encasellaments, però a vegades serveixen per situar-nos millor, simplement. Crec que en Sergi, a través d'aquest espai i amb el diàleg que proposa, és el creient convençut que ens ajudarà a fer-nos més nostre a Jesús.
ResponEliminaBueno, bueno...jo faig el que puc, com tothom
EliminaGràcies a tots els comentaris, són molt enriquidors tots plegats. Totes les aportacions han sumat en positiu, i us les agraeixo de cor.
ResponElimina