A casa, amb nosaltres, hi vivia una tieta soltera que sempre deia que a ella el que més li hagués agradat és viure a l'època de Jesús i haver-lo conegut. Crec que això ho deia creient que ja era el Jesús que nosaltres imaginem, sense pensar que és molt possible que li hagués passat totalment desapercebut com a la majoria dels seus contemporanis.
Espero que amb tot això ens deslliguis com va ser que Jesús va acabar sent el que ara és, i no em refereixo a nivell espiritual, sinó a nivell històric. Com pot ser que una persona que va passar relativament desapercebuda en vida hagi arribat fins ara? Tenint en compte el dubtes que hi ha sobre la seva pròpia existència. Joan és el profeta que va fer de frontissa entre els dos evangelis. No sembla una mica preparat tot pegat? El meu home, que és poc creient, sovint diu: -esto es un cuento para que quede más bonito!
La missió dels Evangelis no és fer un llibre d'història (com l'entenem avui) sinó un llibre per sostenir i fomentar la fe en Jesús. En aquest sentit, molts dels seus passatges s'han de llegir així. També, pel que diuen els estudiosos, els passatges i el paper de Joan Baptista en relació a Jesús.
Obrint finestres..... he trobat quelcom que m'ha instat a escriure aquestes paraules . La vida i la mort de Joan Baptista i de Jesús de Natzaret…., cal que les situem , al bell mig de tota un sèrie de moviments en ebullició i de projectes de renovació política, social, religiosa... en el context en que vivien i de com vivien .Joan era un home que instava a tots a un canvi radical ,ja que era conscient de que la injustícia era en tots els estats socials, polítics i religiosos. Com va escoltar Jesús la seva predicació?? Crec que adonant-se de la fermesa en que predicava el seus convenciments….i que si ho he entes bé ,encara tenen vigència després de segles i segles en que la humanitat ha fet canvis pero ….que diuen - - el mateix que des de fa anys i en aquests mateixos moments homes i dones, joves i no tant joves, han estat cridant davant dels poderosos del món: Un altre món és possible .
Per implementar el que s'ha dit, hem de remarcar que el baptista anunciava a aquell que vindria després d'ell, al qual no era digne ni de portar-li les sandàlies. És el reconeixement que fa del Messies. I per altra banda el fet del baptisme de Jesús és un punt d'inflexió a partir del qual queda ben fefaent, per les paraules que s'escolten, que Jesús és el Fill de Déu, al qual s'ha d'escoltar. La vida pública de Jesús comença posant en valor quina és la seua nissaga i la seua missió. Per altra banda, i reprenent les paraules de Sergi, no hem d'oblidar que els Evangelis s'han escrit amb la intencionalitat de transmetre la fe, mai s'han de llegir com una biografia o crònica. Els recursos literaris són molt variats i estan al servei de fer més entenedor el missatge de fons. Són recursos literaris, no relats o cròniques que busquen comunicar amb detall tot allò que va ocórrer. Com que els Evangelis varen ser escrits molts anys després de l'etapa del Jesús històric, des de l'expreriència de la transmissió de la fe en les comunitats cristianes primitives, la seua estructura narrativa respon als ensenyaments que es volen transmetre. Aquesta és la seua intencionalitat.
Vicent ,com diu en Sergi..es bonic tornar a tenir els teus comentaris.Per mi es un regal tenir-vos altre vegada per aprendre i comprendre quelcom que compartiu .Un tema apassionant !! Ha estat un encert i una bona descoberta, per la meva part.
Que Jesús seguís durant un temps a Joan Baptista és una prova més de la seva humanitat. Segurament Jesús va aprendre moltes coses de Joan abans de començar el seu camí, i aquest fet ratifica encara més la seva persona, el fa més entenedor als nostres ulls, perquè igual que nosaltres va haver d'aprendre moltes coses sobre la vida per després ensenyar-les als seus contemporanis.
Avui Sergi tractes dos dels temes que més m'apassionen del meu pensament cristià. Quan Jesús va prendre consciència de la seva missió. El temps de reclusió al "desert", temps que va necessitar per preparar-se, per discernir, per descobrir el mal i triar el bé… Joan Baptista li devia fer veure alguna cosa que havia estat rumiant fins al baptisme i llavors va triar dir SÍ, i va començar a posar en pràctica el seu descobriment més íntim i personal que ha arribat fins avui. Perquè crec fermament que va triar. I no li devia ser fàcil. Com no els hi devia ser gens fàcil als seus pares. Us imagineu?
L'altra qüestió que em plantejo moltes vegades i de manera recurrent des de fa un temps és: "I Jesús què va sentir?". I aquí sí que faig volar la imaginació perquè no obtinc gaire respostes. Intento en cada passatge de l'Evangeli pensar-hi. Què sentia quan estava envoltat de gent?, què sentia quan estava sol? Què sentia en veure a la dona a punt que la lapidessin? i abans de contestar als fariseus? Què sentia en veure els amics? Què sentia a l'hort de Getsemaní? etc, etc, etc. Moltes vegades intento posar-me a l'altre costat de l'escenari, per entendre'ns, i m'ajuda veure a un Jesús que devia pensar-se les coses, que intentaria fer paraula el seu cor, i aquesta visió m'ajuda a mi. Però no sempre em puc imaginar el què sentia. De fet crec que poques vegades se'n parla d'això. Per mi el Jesús humà per entendre'ns, és el que fa que el senti Diví. I això fa que Déu em digui a mi personalment: "Ell hi va passar i va encetar el nou camí, tu també pots, ànims!!!".
A casa, amb nosaltres, hi vivia una tieta soltera que sempre deia que a ella el que més li hagués agradat és viure a l'època de Jesús i haver-lo conegut. Crec que això ho deia creient que ja era el Jesús que nosaltres imaginem, sense pensar que és molt possible que li hagués passat totalment desapercebut com a la majoria dels seus contemporanis.
ResponEliminaEspero que amb tot això ens deslliguis com va ser que Jesús va acabar sent el que ara és, i no em refereixo a nivell espiritual, sinó a nivell històric. Com pot ser que una persona que va passar relativament desapercebuda en vida hagi arribat fins ara? Tenint en compte el dubtes que hi ha sobre la seva pròpia existència. Joan és el profeta que va fer de frontissa entre els dos evangelis. No sembla una mica preparat tot pegat? El meu home, que és poc creient, sovint diu: -esto es un cuento para que quede más bonito!
Gràcies, Sergi!!!
La missió dels Evangelis no és fer un llibre d'història (com l'entenem avui) sinó un llibre per sostenir i fomentar la fe en Jesús. En aquest sentit, molts dels seus passatges s'han de llegir així. També, pel que diuen els estudiosos, els passatges i el paper de Joan Baptista en relació a Jesús.
ResponEliminaObrint finestres..... he trobat quelcom que m'ha instat a escriure aquestes paraules .
ResponEliminaLa vida i la mort de Joan Baptista i de Jesús de Natzaret…., cal que les situem , al bell mig de tota un sèrie de moviments en ebullició i de projectes de renovació política, social, religiosa... en el context en que vivien i de com vivien .Joan era un home que instava a tots a un canvi radical ,ja que era conscient de que la injustícia era en tots els estats socials, polítics i religiosos.
Com va escoltar Jesús la seva predicació?? Crec que adonant-se de la fermesa en que predicava el seus convenciments….i que si ho he entes bé ,encara tenen vigència després de segles i segles en que la humanitat ha fet canvis pero ….que diuen - - el mateix que des de fa anys i en aquests mateixos moments homes i dones, joves i no tant joves, han estat cridant davant dels poderosos del món: Un altre món és possible .
Per implementar el que s'ha dit, hem de remarcar que el baptista anunciava a aquell que vindria després d'ell, al qual no era digne ni de portar-li les sandàlies. És el reconeixement que fa del Messies. I per altra banda el fet del baptisme de Jesús és un punt d'inflexió a partir del qual queda ben fefaent, per les paraules que s'escolten, que Jesús és el Fill de Déu, al qual s'ha d'escoltar. La vida pública de Jesús comença posant en valor quina és la seua nissaga i la seua missió.
ResponEliminaPer altra banda, i reprenent les paraules de Sergi, no hem d'oblidar que els Evangelis s'han escrit amb la intencionalitat de transmetre la fe, mai s'han de llegir com una biografia o crònica. Els recursos literaris són molt variats i estan al servei de fer més entenedor el missatge de fons. Són recursos literaris, no relats o cròniques que busquen comunicar amb detall tot allò que va ocórrer.
Com que els Evangelis varen ser escrits molts anys després de l'etapa del Jesús històric, des de l'expreriència de la transmissió de la fe en les comunitats cristianes primitives, la seua estructura narrativa respon als ensenyaments que es volen transmetre. Aquesta és la seua intencionalitat.
Vicent ,com diu en Sergi..es bonic tornar a tenir els teus comentaris.Per mi es un regal tenir-vos altre vegada per aprendre i comprendre quelcom que compartiu .Un tema apassionant !! Ha estat un encert i una bona descoberta, per la meva part.
EliminaGràcies per l'acollida!
EliminaGràcies pels comentaris. Vicent, és bonic tornar a sentir els teus comentaris!
ResponEliminaQue Jesús seguís durant un temps a Joan Baptista és una prova més de la seva humanitat. Segurament Jesús va aprendre moltes coses de Joan abans de començar el seu camí, i aquest fet ratifica encara més la seva persona, el fa més entenedor als nostres ulls, perquè igual que nosaltres va haver d'aprendre moltes coses sobre la vida per després ensenyar-les als seus contemporanis.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari, Benet!
ResponEliminaAvui Sergi tractes dos dels temes que més m'apassionen del meu pensament cristià.
ResponEliminaQuan Jesús va prendre consciència de la seva missió.
El temps de reclusió al "desert", temps que va necessitar per preparar-se, per discernir, per descobrir el mal i triar el bé… Joan Baptista li devia fer veure alguna cosa que havia estat rumiant fins al baptisme i llavors va triar dir SÍ, i va començar a posar en pràctica el seu descobriment més íntim i personal que ha arribat fins avui. Perquè crec fermament que va triar. I no li devia ser fàcil. Com no els hi devia ser gens fàcil als seus pares. Us imagineu?
L'altra qüestió que em plantejo moltes vegades i de manera recurrent des de fa un temps és: "I Jesús què va sentir?". I aquí sí que faig volar la imaginació perquè no obtinc gaire respostes.
Intento en cada passatge de l'Evangeli pensar-hi. Què sentia quan estava envoltat de gent?, què sentia quan estava sol? Què sentia en veure a la dona a punt que la lapidessin? i abans de contestar als fariseus? Què sentia en veure els amics? Què sentia a l'hort de Getsemaní? etc, etc, etc. Moltes vegades intento posar-me a l'altre costat de l'escenari, per entendre'ns, i m'ajuda veure a un Jesús que devia pensar-se les coses, que intentaria fer paraula el seu cor, i aquesta visió m'ajuda a mi.
Però no sempre em puc imaginar el què sentia. De fet crec que poques vegades se'n parla d'això.
Per mi el Jesús humà per entendre'ns, és el que fa que el senti Diví. I això fa que Déu em digui a mi personalment: "Ell hi va passar i va encetar el nou camí, tu també pots, ànims!!!".