I els Evangelis? I els Fets dels Apòstols? Com ens els hem d'agafar? Les paràboles, fantàstiques i molt entenedores... però i els miracles? Els miracles hem de pensar només en què ens volen dir? Per què el seguia tanta gent, doncs? Per què els apòstols es van veure capaços de transmetre les seves ensenyances? M'agrada molt el tema.
Jo també penso que hem creat una figura poc "humanament real" de Jesús, com si pel fet de ser Fill de Déu ja li vingués tot donat. Potser hi ha influït la resposta de Jesús a la seva mare en l'escena del temple, als dotze anys: No sabíeu que jo m'he d'ocupar de les coses del meu Pare?. Molt interessants les preguntes de Onamar. D'acord en continuar per aquest camí és un tema que ens ajudarà molt en el coneixement de Jesús. Mercè
Mercè, benvinguda a aquest espai! Si algun altre dia vols comentar, de les opcions que et dóna, pots seleccionar la que diu "Nom/URL". Aleshores només cal que escriguis el teu nom, i pots deixar en blanc el "URL". I d'aquesta manera el teu nom sortirà el principi, en lloc de figurar com a anònim. Gràcies!
A mi em costa separar el Jesús home del Jesús Déu. Creure en la seva divinitat forma part de la fe i no m'agrada gens haver de justificar davant de persones no creients la divinitat de Jesús o l'exixtència de Déu. Crec que no hi ha cap explicació a partir de la raó que ho pugui justificar, penso que aquests tipus de diàlegs acostumen a ser estèrils, que no porten gaire enlloc tret de pasar l'estona i no m'agrada gaire... Quin sentit té voler separar Jesús en dues parts? És que com que era Déu no va patir a la creu? Quin embolic!!! Espero que ens hi ajudis una mica Sergi... Moltes gràcies!!! (...i no dic res del vídeo!!!)
Bé, Marta, respecto la teva opinió. Evidentment! Però justament la Bíblia ens anima a donar raó de la nostra esperança. Penso que és bo intentar donar raó de les coses, i per tant, també aclarir-nos nosaltres mateixos. Crec que de qualsevol cosa que podem creure, n'hem de poder parlar i dialogar amb els qui no se senten creients. A mi ells m'han fet qüestionar coses i m'han estimulat a anar més a fons.
Sergi, no és que jo no vulgui donar raó a la meva fe, sinó que no m'agrada deixar-me interpel·lar per persones no creients, perquè sovint la seva intenció no és més que fer trontollar la nostra fe, és allò del aveure si cau. Espero de debò tot el que ens expliques perque m'ajuda a afermar la meva fe. Gràcies Sergi!!!
Gràcies a que Jesús era com nosaltres ens és una figura tan propera i crec que comprensible. També el que el fa tan fantàstic és precisament aquesta humanitat que tenia i la manera com sabia parlar als homes, justament perquè era un home de cap a peus. La religió pot semblar molt complexa i abstracta, però Jesús era un home senzill i alhora preocupat per la societat en la que vivia, i així també ens va dir que actuéssim i vivíssim.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI els Evangelis? I els Fets dels Apòstols? Com ens els hem d'agafar?
ResponEliminaLes paràboles, fantàstiques i molt entenedores... però i els miracles?
Els miracles hem de pensar només en què ens volen dir?
Per què el seguia tanta gent, doncs?
Per què els apòstols es van veure capaços de transmetre les seves ensenyances?
M'agrada molt el tema.
Els comentaris són molt suggeridors. Onamar, t'hi has lluït! Unes quantes preguntes... que em suggereixen continuar en aquest camí que proposes.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaJo també penso que hem creat una figura poc "humanament real" de Jesús, com si pel fet de ser Fill de Déu ja li vingués tot donat. Potser hi ha influït la resposta de Jesús a la seva mare en l'escena del temple, als dotze anys: No sabíeu que jo m'he d'ocupar de les coses del meu Pare?.
ResponEliminaMolt interessants les preguntes de Onamar. D'acord en continuar per aquest camí és un tema que ens ajudarà molt en el coneixement de Jesús. Mercè
Mercè, benvinguda a aquest espai! Si algun altre dia vols comentar, de les opcions que et dóna, pots seleccionar la que diu "Nom/URL". Aleshores només cal que escriguis el teu nom, i pots deixar en blanc el "URL". I d'aquesta manera el teu nom sortirà el principi, en lloc de figurar com a anònim. Gràcies!
EliminaA mi em costa separar el Jesús home del Jesús Déu. Creure en la seva divinitat forma part de la fe i no m'agrada gens haver de justificar davant de persones no creients la divinitat de Jesús o l'exixtència de Déu. Crec que no hi ha cap explicació a partir de la raó que ho pugui justificar, penso que aquests tipus de diàlegs acostumen a ser estèrils, que no porten gaire enlloc tret de pasar l'estona i no m'agrada gaire... Quin sentit té voler separar Jesús en dues parts? És que com que era Déu no va patir a la creu? Quin embolic!!! Espero que ens hi ajudis una mica Sergi... Moltes gràcies!!!
ResponElimina(...i no dic res del vídeo!!!)
Bé, Marta, respecto la teva opinió. Evidentment!
ResponEliminaPerò justament la Bíblia ens anima a donar raó de la nostra esperança. Penso que és bo intentar donar raó de les coses, i per tant, també aclarir-nos nosaltres mateixos. Crec que de qualsevol cosa que podem creure, n'hem de poder parlar i dialogar amb els qui no se senten creients. A mi ells m'han fet qüestionar coses i m'han estimulat a anar més a fons.
Sergi, no és que jo no vulgui donar raó a la meva fe, sinó que no m'agrada deixar-me interpel·lar per persones no creients, perquè sovint la seva intenció no és més que fer trontollar la nostra fe, és allò del aveure si cau. Espero de debò tot el que ens expliques perque m'ajuda a afermar la meva fe. Gràcies Sergi!!!
EliminaGràcies a que Jesús era com nosaltres ens és una figura tan propera i crec que comprensible. També el que el fa tan fantàstic és precisament aquesta humanitat que tenia i la manera com sabia parlar als homes, justament perquè era un home de cap a peus.
ResponEliminaLa religió pot semblar molt complexa i abstracta, però Jesús era un home senzill i alhora preocupat per la societat en la que vivia, i així també ens va dir que actuéssim i vivíssim.