Seguint el fil del Sergi ,en quant els líders que poden engendrar els episodis violents ... tinc la convicció que en tots els episodis de molta violència ,conflictes entre nacions,pestes,ham- brunes ,sempre sobresurt algú que es diferent als altres. Potser la seva força interior,maduresa o per les conviccions que transmet en les seves paraules …que fa renéixer l’esperança i la força col·lectiva . Pensem en els camps d’extermini del jueus, dels que ens han arribat forces documents e histories de persones anònimes, que van posar en perill i molts van perdre la seva vida, per ajudar i animar a resistir als altres. I perquè no, pensar que també nosaltres hem descobert en algun moment ,una força encomanadissa , per el lloc o per el que vivíem i ens ha "transformat” i ens ha fet estar capaços de…… Evidentment que a tots ens influeix el lloc i el context en que naixem,axis com la societat que ens envolta i principalment per els qui hem tingut la sort d’estimar i ser estimats. Una lliçó apresa d’un home anomenat Jesús de Natzaret ,que ha estat l’artifici d’aixo que anomena el Sergi ….l’Amor en acció.
Efectivament, el seu món va ser violent, tan és així que ell mateix va ser víctima de la violència imperant. Una violència que es mostrava en forma de pobresa, malaltia, mort... Quanta gent trobava pels camins marginada per una societat gens igualitària i sotmesa? Paralítics, leprosos, pidolaires, vidues, dones... Tots li demanaven poder superar la seua situació de precarietat, marginació o violència. Jesús conforta i guareix tota aquesta gent, però també és capaç de tocar el cor de persones que se n'aprofiten dels altres en aquesta cojuntura de poder romà. L'acció amorosa del Messies és transversal, supera qualsevol classe social, estament, i acull tothom que vol rebre-lo a casa seua o en l'interior del seu cor, ja siguen romans o recaptadors d'impostos.
Encara que el nostre entorn immediat no és comparable al de Jesús, no cal dir que vivim en una societat en què la violència es fa present cada dia en forma de pobresa, en la convivència, en la gestió de la cosa pública, en l'estil dialèctic dels partits polítics, etc. Els cristians que volem seguir Jesús i seguir el seu estil de vida ens trobem molt sovint arrossegats per aquestes actituds tan poc evangèliques. Al temps, som conscients que la nostra presència en el món, a més del testimoni personal, s'ha de fer notar amb les nostres propostes de justícia social i sobretot amb una forma de gestió pública que siga guaridora amb els qui pateixen i cerque el bé comú, dintre d'un progrés sostenible. Us confese que trobe dificultats de pes a l'hora de poder-me incorporar a la política o a qualsevol grup amb iniciatives socials. No sé si ho podria suportar.
Mentre escoltava el teu comentari, pensava en Judes. No va entendre el missatge de Jesús, era un zelota i per damunt de tot volia l'alliberament del seu poble, i es devia sentir traït per Jesús. Però no el jutjo, més aviat el veig com una víctima del moment històric. Potser aquest personatge, és l'exemple més clar del qui es veu en el dret de trair un amic malgrat que sabia que serà violentament anul·lat. O qui, en canvi, pot patir pels seus amics, fins al punt de morir per ells, com a la mostra més gran d'amor. I recordant visualment els teatres de les passions, recordem a Judes vençut penjat d'un arbre i Jesús triomfant en la creu. Violència versus amor portats a l'extrem. Nosaltres no tenim situacions tan extremes segurament, però sí que tenim sempre camins per triar petites o grans tries de violència o amor.
Lurdes, me agrada el teu punt final, tens tota la raó : nosaltres tenim camins i moments per triar, mes que violència, jo diria en el meu cas, no comprendre, mal humor, enfadar-me..... o bé dissimular, mirar de comprendre, estimar, ÀGAPE, com ha dit en Sergi en la homilia de avui diumenge.
Escoltant l'evangeli d'avui i una propera homilia, he pensat que seria bonic aprofitar la vessant històrica del Jesús, que alguns descobrim ,per endinsar-nos en l’Amor que proclamava . En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. »Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Comparteixo unes frases . Són de veritat pacífics els qui conserven la pau a l'ànima i al cos (St. Francesc d'Assís) La violència és la por als ideals dels altres.(Gandhi ) La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la no-violència.Gandhi) Si vols conèixer a una persona, no li preguntis el que pensa, sinó el que estima. - Sant Agustí.
També avui en dia en el nostre món tenim situacions de violència. I davant d'això els cristians hem de proposar camins alternatius a la violència entre nacions, tal com Jesús va fer. És veritat, nosaltres no vivim en un país conflictiu, però podem contribuir amb el nostre granet de sorra a fer un món més just i solidari, i a no quedar-nos indiferents davant aquestes situacions simplement perquè aquests països ens són llunyans.
Hola Sergi ,hola a tots/es !!Crec que ens tenim de donar les gracies entre tots ,els qui tenim ganes de compartir aquest racó obert a la vida que ens has ofert ..Obrir un espai de diàleg entorn a un tema,sempre amb respecte, es una proposta enriquidora per al nostre dia a dia . Esperem altres temes ,iguals o diferents .En la varietat es allà on neixen tots els colors del Arc de Sant Martí. Núria
Seguint el fil del Sergi ,en quant els líders que poden engendrar els episodis violents ... tinc la convicció que en tots els episodis de molta violència ,conflictes entre nacions,pestes,ham- brunes ,sempre sobresurt algú que es diferent als altres. Potser la seva força interior,maduresa o per les conviccions que transmet en les seves paraules …que fa renéixer l’esperança i la força col·lectiva .
ResponEliminaPensem en els camps d’extermini del jueus, dels que ens han arribat forces documents e histories de persones anònimes, que van posar en perill i molts van perdre la seva vida, per ajudar i animar a resistir als altres.
I perquè no, pensar que també nosaltres hem descobert en algun moment ,una força encomanadissa , per el lloc o per el que vivíem i ens ha "transformat” i ens ha fet estar capaços de……
Evidentment que a tots ens influeix el lloc i el context en que naixem,axis com la societat que ens envolta i principalment per els qui hem tingut la sort d’estimar i ser estimats.
Una lliçó apresa d’un home anomenat Jesús de Natzaret ,que ha estat l’artifici d’aixo que anomena el Sergi ….l’Amor en acció.
Efectivament, el seu món va ser violent, tan és així que ell mateix va ser víctima de la violència imperant. Una violència que es mostrava en forma de pobresa, malaltia, mort... Quanta gent trobava pels camins marginada per una societat gens igualitària i sotmesa? Paralítics, leprosos, pidolaires, vidues, dones... Tots li demanaven poder superar la seua situació de precarietat, marginació o violència.
ResponEliminaJesús conforta i guareix tota aquesta gent, però també és capaç de tocar el cor de persones que se n'aprofiten dels altres en aquesta cojuntura de poder romà.
L'acció amorosa del Messies és transversal, supera qualsevol classe social, estament, i acull tothom que vol rebre-lo a casa seua o en l'interior del seu cor, ja siguen romans o recaptadors d'impostos.
Encara que el nostre entorn immediat no és comparable al de Jesús, no cal dir que vivim en una societat en què la violència es fa present cada dia en forma de pobresa, en la convivència, en la gestió de la cosa pública, en l'estil dialèctic dels partits polítics, etc. Els cristians que volem seguir Jesús i seguir el seu estil de vida ens trobem molt sovint arrossegats per aquestes actituds tan poc evangèliques. Al temps, som conscients que la nostra presència en el món, a més del testimoni personal, s'ha de fer notar amb les nostres propostes de justícia social i sobretot amb una forma de gestió pública que siga guaridora amb els qui pateixen i cerque el bé comú, dintre d'un progrés sostenible. Us confese que trobe dificultats de pes a l'hora de poder-me incorporar a la política o a qualsevol grup amb iniciatives socials. No sé si ho podria suportar.
ResponEliminaMentre escoltava el teu comentari, pensava en Judes. No va entendre el missatge de Jesús, era un zelota i per damunt de tot volia l'alliberament del seu poble, i es devia sentir traït per Jesús. Però no el jutjo, més aviat el veig com una víctima del moment històric.
ResponEliminaPotser aquest personatge, és l'exemple més clar del qui es veu en el dret de trair un amic malgrat que sabia que serà violentament anul·lat. O qui, en canvi, pot patir pels seus amics, fins al punt de morir per ells, com a la mostra més gran d'amor.
I recordant visualment els teatres de les passions, recordem a Judes vençut penjat d'un arbre i Jesús triomfant en la creu. Violència versus amor portats a l'extrem.
Nosaltres no tenim situacions tan extremes segurament, però sí que tenim sempre camins per triar petites o grans tries de violència o amor.
Lurdes, me agrada el teu punt final, tens tota la raó : nosaltres tenim camins i moments per triar, mes que violència, jo diria en el meu cas, no comprendre, mal humor, enfadar-me..... o bé dissimular, mirar de comprendre, estimar, ÀGAPE, com ha dit en Sergi en la homilia de avui diumenge.
ResponEliminaEscoltant l'evangeli d'avui i una propera homilia, he pensat que seria bonic aprofitar la vessant històrica del Jesús, que alguns descobrim ,per endinsar-nos en l’Amor que proclamava .
ResponEliminaEn aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. »Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.
Comparteixo unes frases .
Són de veritat pacífics els qui conserven la pau a l'ànima i al cos (St. Francesc d'Assís)
La violència és la por als ideals dels altres.(Gandhi )
La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la no-violència.Gandhi)
Si vols conèixer a una persona, no li preguntis el que pensa, sinó el que estima. - Sant Agustí.
També avui en dia en el nostre món tenim situacions de violència. I davant d'això els cristians hem de proposar camins alternatius a la violència entre nacions, tal com Jesús va fer.
ResponEliminaÉs veritat, nosaltres no vivim en un país conflictiu, però podem contribuir amb el nostre granet de sorra a fer un món més just i solidari, i a no quedar-nos indiferents davant aquestes situacions simplement perquè aquests països ens són llunyans.
Moltes gràcies pels vostres comentaris, sempre enriquidors!
ResponEliminaHola Sergi ,hola a tots/es !!Crec que ens tenim de donar les gracies entre tots ,els qui tenim ganes de compartir aquest racó obert a la vida que ens has ofert ..Obrir un espai de diàleg entorn a un tema,sempre amb respecte, es una proposta enriquidora per al nostre dia a dia .
EliminaEsperem altres temes ,iguals o diferents .En la varietat es allà on neixen tots els colors del Arc de Sant Martí.
Núria