Avui no us estranyeu del soroll de fons. Hi havia una colla de tambors i altres estris animant la festa a fora... és Montserrat! Moments de pau i silenci, moments de festa i moviment! Encara com no m'he desconcentrat del que volia explicar.
Aquest és el penúltim vídeo d'aquesta sèrie sobre el Jesús històric, que estic fent durant aquestes setmanes del temps de Pasqua.
Inici.ho el meu primer comentari sobre aquest tema que has proposat ,de Jesús i les perifèries ,agafant literalment el concepte de la perifèria i com el vaig descobrir .....
ResponEliminaEn l'inici de la dècada dels anys vuitanta, vaig escoltar per primera vegada la paraula perifèria....va ser en la visita que varem fer a uns amics a Paris i allà vaig descobrir com es vivia de diferent , en un altre indret ,de la mateixa ciutat.Cert que venia d’una petita ciutat (Manresa). Per tant desconeixia el que vaig viure allà en aquells barris..... persones excloses del sistema ,ja que no encaixaven en la societat de riquesa i de consum. Ara coneixem be ,aquests conceptes i en sentim a parlar molt ...no obstant les continuem patint i tenint... Perifèries humanes ,les existencials en que cal esmentar el dolor,injustícia,l’egoisme ,que d’alguna manera totes les persones compartim.
Entenc que la perifèria son els extrems,també els límits ...quelcom molt allunyat del centre..per tant ,allò que fem veure que no veiem. Per tant ben allunyat del que Jesús va fer.... i de la seva valentia.
Be..penso que es un tema interessant i molt actual......
De moment aquestes son les meves paraules per compartir.
Sí, el Papa té raó: Hem d'anar a les perifèries. Però a quines? Potser a vegades pensem només en les zones més miserables i pensem que poca cosa hi podem fer a nivell individual, però hi ha aquella perifèria dels que estan lluny del seu país i no hi ha ningú que se'ls escolti, dels marginats que necessiten un somriure... i això ho tenim a tocar i sí que podem fer-ho... és només una opinió
ResponEliminaÉs cert que l'amor de Déu és per tots, sense exclusió. Però crec que no tots són conscients d'aquesta necessitat d'amor, en són receptius i, en conseqüència, no tots accepten ser tocats al cor per Ell. Crec que aquesta és la frontera que marca el que és o no és la perifèria.
ResponEliminaSentir-se necessitat d'estima, de recursos materials, de casa, de companyia, de compasió, d'amistat, de ser guarit d'una malaltia, de trobar el consol... Trobar-se en alguna d'aquestes circumstàcies ens obre cap a fora, ens fa transcendents, ens disposa a trobar en els altres, en Ell (Jesús) allò que més necessitem. Els qui volem seguir Jesús haurem tingut alguna d'aquestes experiències i això fa que el nostre cor es conmogui quan detectem en el proïsme alguna d'aquestes situacions.
Tinc un company de feina que la seva mare té un càncer. Ell és estranger vingut a Catalunya des de fa temps, casat amb una catalana i adaptat a la nostra cultura.
ResponEliminaEl meu company no és creient i un pèl contrari a les praxis eclesials.
Quan em va explicar plorós la malaltia de la mare, vaig estar al seu costat, i l'he acompanyat emocionalment sovint.
En una de les meves pujades a Montserrat li vaig escriure un watsap tot dient, que malgrat que ell no fos creient, jo pregaria per la seva mare. Ho vaig dir amb una certa por que la resposta fos sorneguera. Em va contestar: "jo no en sóc, però els meus pares sí que ho són. Gràcies".
Cada cop que els veu, li donen records per mi. I jo prego sovint per la seva mare.
Avui (justament avui!) m'ha dit: "m'acaben de donar una bona notícia: a la meva mare se li ha reduït el càncer i això també és gràcies a tu i a les teves pregàries. Els meus pares i jo t'ho agraïm".
Potser la perifèria està més a prop nostre, del què podem pensar!!!
Efectivament, la perifèria no és un lloc més enllà d'una frontera geogràfica.
EliminaM’ha costat trobar les paraules o el fil per poder compartir quelcom de Jesús i la perifèria....avui llegint el comentari del Vicent ,he tingut una bonica experiència........”” Trobar-se en alguna d'aquestes circumstàncies ens obre cap a fora, ens fa transcendents “” Ben cert Vicent ... els canvis que es produeixen a la vida i que ens porten a sentir tota la quantitat de circumstancies que esmentes, poden fer sentir-nos molt malament o tot el contrari .Poder i saber evolucionar, cap a sortir del nostre centre i anar cap a la perifèria. ...Tot i que a vegades aquesta,pot semblar incomoda,ja que no es gaudeix de la seguretat del centre. ..però també ens pot donar l’oportunitat de trobar quelcom per despertar el cor ,per aixecar-se i caminar .Sempre hi ha coses noves i cada dia potser una oportunitat per començar de nou i es bonic quant descobreixes que ets ben capaç de commoure’t per la necessitat d’ algú a qui potser en un altre temps o circumstancia no t'hi haguessis apropat.
ResponEliminaUs deixo una frase que avui he escoltat en un noi jove (20 anys) que te cura de nens orfes a Uganda . ....
""Veure que te sentit el que fas i que hi ha algú que està millor perquè tu hi ets..es el que em fa estar a Uganda i que dona sentit a la meva vida." Bonic oi ?
Per aprendre i comprendre .
Gràcies per aquests comentaris suggeridors sobre algunes de les perifèries a les quals podem estar cridats.
ResponEliminaQuantes vegades s'ens oblida aquesta frase tan maca: l'amor de Déu és per a tothom! Sovint ens podem enfadar amb les altres persones, però crec que un bon exercici per relacionar-nos amb els altres és el següent, que està en realció amb aquesta frase: veure en totes les persones un ser estimat per Déu, un ser estimat per Jesús. Si realment portéssim a terme aquesta "filosofia", n'estic segur que la nostra actitud en la societat seria molt diferent, i evidentment ens afavoriria a tots.
ResponEliminaA vegades en la mateixa església es rebutgen certs sectors de la societat, o se'ls critica, i això, al meu entendre, és una incoherència, perquè el cristianisme, segons el meu criteri, és la religió de l'amor, un amor per a tothom, sense exclusions.
Benet, quines reflexions més boniques! Gràcies
ResponElimina