S'atribueix al Cardenal Jubany la frase: "Qui no ho sap tot, no sap res". Trobo que té una certa punxa, i que toca un tema ben interessant. És una frase que convida a anar alerta a l'hora de jutjar, de sentenciar, i fins d'opinar. Hi ha persones que saben una versió del que sigui, i la donen per certa del tot, sense haver-ne sentit d'altres o desconèixer la globalitat d'una qüestió.
Aquest vídeo que us presento parla visualment d'aquest fet.
Bo el vídeo, Sergi!!!
ResponEliminaHola P. Sergi!!! Acabo de descobrir aquesta nova aventura que has iniciat, i per la que et felicito sincerament. Poc a poc m'aniré posant al dia, ja que veig que hi ha ja molta feina feta. Sobre aquesta entrada, voldria comentar que és cert que està molt estesa la pràctica del prejudicis: judicis fets sense disposar de la objectivitat necessària per a ser justos, així com dels "etiquetatges" ; que tant és l'esforç que facis, un cop t'etiqueten ja no pots fer res. Però penso que hem de viure en aquest món, i que necessiten certes certeses en els nostres ambients més quotidians, i que potser no sempre es fa amb mala intenció, sinó més aviat com a mètode de protecció, que ens permeti crear un espai de seguretat: saben per on hem d'anar, i quins trams del camí és preferible no trepitjar. Pot sonar com una covardia, i potser ho és com a proposta, però és el meu intent d'entendre aquestes actituds.
ResponEliminaHola Manel! Que bé veure't per aquí!!! Et demano disculpes per no haver-t'ho fet saber. Quan me'n recordava, no tenia l'ordinador al davant... ho sento. Però és una alegria que hi hagis arribat!! Ja ens hi anirem veient.
EliminaHola Manel !! com sempre lleial amb l'amistat. Tot i la feina..has tret el cap a La Font .....Es molt bonic poder compartir l'aigua fresca i clara ,en forma de paraules escrites !!!
EliminaHonestament al veure la primera part del vídeo he pensat…. Un furt amb violència ……i després la resta m’ha fet pensar ……..com etiquetem a les persones ,per el sol fet de veure un noi jove ,vestit un xic “diferent” i un senyor amb una cartera. Estem en una societat plena de perjudicis que fem de forma precipitada i sense base de certesa .
ResponEliminaPuc dir que no m’ha complagut veurem reflectida en una persona a qui li es fàcil tenir aquesta idea preconcebuda.No obstant, ha estat interessant prendre consciencia dels meus propis perjudicis .Em farà estar mes a la guait per saber discernir .
Gracies Sergi ,per donar-nos oportunitat de ser conscients dels nostres límits .
Jo també m’he adonat que penjo etiquetes. Quantes vegades he jutjat persones pel seu aspecte físic, pel seu entorn cultural, familiar... I a la vegada em dol per si algú s’ha fet una imatge meva equivocada. M’ha anat molt bé aquest vídeo. Em queda tant per aprendre!
ResponEliminaEl comentari de la Mª Teresa m’ha fet preguntar-me .......Algunes persones poden creure que em coneixen ? potser m’han etiquetat per la meva forma de vestir ,per el meu aspecte o fins hi tot per la forma de conduir?. Penso que tindríem una sorpresa, si sabéssim les etiquetes que ens han “”regalat”....axis com els altres, quedarien sorpresos per la nostra manera de ser , de pensar, i que mostrem sols a qui en realitat ens importa que ens conegui be.. Tinc clar que es molt fàcil etiquetar.......ens ve donat per les idees preconcebudes i reflecteixen opinions generalitzades, en tota la societat.
ResponEliminaUn altre dubte que m’ha portat el tema ..ha estat ...Es fàcil també etiquetar-nos nosaltres mateixos??…… Som unes víctimes de les nostres pròpies etiquetes ? a vegades ens oprimeixen, ens paralitzen i no ens deixen seguir..., sobretot si aquestes malmeten la nostra autoestima, per la pressió d’idees preconcebudes i prejudicis que es tenen sobre com han de ser les persones.
Una altre interessant tema,Sergi,si ens agrada aprofundir i esbrinar interiorment i exteriorment. Per aprendre i també rectificar.
"Qui no ho sap tot no sap res" t'agrada poder deixar un punt d'incògnita en les coses que fas, que no siguin evidents ja d'entrada. Has obert aquest espai fa molt poquet però ja hi ha molta feina i no has explicat gaire res... la Font de Greccio podem buscar què és per internet però perquè has triat aquest nom? Els espais on col•loques cadascuna de les entrades, del tot suggerents... el de 2a mà em fa molta gràcia i el banc de la plaça té la seva també... Si no ho he comptat malament hi ha ja vint entrades, una passada!!!
ResponEliminaAquest vídeo m'hi ha fet pensar, som encara a la primera impressió o ja hem avançat cap a una segona? Espero que no arribem gaire ràpid a la tercera perquè això vol dir el final...
Gràcies per ser tant intuïtiu i suggerent!!!
Som humans, i com a tals tenim molts defectes. I els prejudicis són un d'aquests. Suposo que els tenim per a aquelles persones que no són com nosaltres ja a primera vista, però en la diversitat hi ha la riquesa. Hem d'aprendre moltes coses, entre elles no fer judicis anticipats, perquè sovint ens sorprendrem del que hi ha darrere del físic de les persones. El que fa a una persona ser el que és en la seva essència no és tant el seu exterior, sinó el seu interior, i al cap i a la fi és el que més valorem de les persones, crec jo.
ResponEliminaFa uns anys vaig llegir un parell de llibres d'un escriptor de nom TAHAR BEN JELLOUN." El nen de la sorra". i "el racisme explicat a la meva filla ."
ResponEliminaTots dos llibres encara volten per casa i avui els he tornat a fullejar ,després de temps de tenir-los ben oblidats.
Comparteixo una frase que tenia subratllada ..segur que em va impactar la primera vegada que vaig llegir el llibre.
""Quan respectem als altres, estem fent un homenatge a la vida, en tot el que té de bonic, meravellós, diferent i imprevisible. Quan tractem a l’altre amb dignitat, ens respectem a nosaltres mateixos”
Som racistes de naixement? Tahar Ben Jelloun ,desenvolupa hàbilment la resposta a totes aquestes preguntes, i el resultat és un llibre clar, senzill i valent que els nens agrairan haver llegit i els adults no haurien d'oblidar mai.
Em sap greu jo havia oblidat que els tenia ,fins que he volgut esbrinar quelcom que voltava per el meu record.
Qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra... Amb això vull reconèixer que jo també he patit i patesc aquest mal, el de les etiquetes, és clar! Tot i això, és ben cert que amb el pas del temps m'he suavitzat bastant. La vida humana i el món de les relacions és molt complex. I per això tendim a simplificar les coses, a acotar-les, necessitem identificar-les sintèticament, i a més, identificar-nos amb elles o rebutjar-les. Això crea gregarisme ideològic i etnocentrismes, on tot allò que es comparteix és bo i el que queda fora és dolent o almenys no és recomanable. I tot això perquè en el fons busquem seguretats, pertinença a algun grup social, etc.
ResponEliminaQuan fem una lectura literal de les escriptures tendim a aquest reduccionisme de les etiquetes, en canvi quan fem una lectura simbòlica, les possibilitats es fan infinites, tantes com persones i vides, però com és natural no ens dóna receptes concretes (més pròpies de les etiquetes).
Gràcies Vicent per fer aquesta referència.
ResponEliminaConeixedora de la frase del Cardenal Jubany des de fa anys, la identifico sempre amb aquest text de l'Evangeli, cosa que em pacifica.
I com que des de fa molt de temps que rumio en tot això, per salud pròpia he arribat a la conclusió que l'únic que pot jutjar és Déu.
Deixem-li doncs a Ell que sigui l'únic que jutgi, sense importar-nos quina mena de "veredicte" fa. A vegades penso que quan jutgem volem "jugar" a ser Déu.
No sabem res dels altres, perquè no ho sabem tot, per això en el text de l'Evangeli, tothom que volia apedregar a la dona adúltera va anar marxant.
Per tant vull dir que així en aquest tema, intento viure en pau, amb mi i amb els altres!.
M'agrada que hages introduït el consell evangèlic de "no jutgeu i no sereu jutjats". Quina ha de ser la nostra posició doncs? El relativisme? Crec que no. Hem de cercar la veritat. Fer propostes agoserades, buscant el bé comú. Defensar-les raonadament amb arguments de pes. Però mai menystenir les altres posicions o condemnar-les.
EliminaMoltes gràcies pels comentaris! Tot llegint-los i veient com us comentàveu, pensava que això té vida pròpia, més enllà de mi mateix.
ResponElimina