La condemna a mort de Jesús per crucificació ,va ser el mes sever castig que se li podia donar a un esser humà… Acusat de , traïció a Roma i sedició fos jutjat davant dels notables jueus, que configuraven el sanedrí, primerament és condemnat com a blasfem per presentar un Déu diferent del predicat fins el moment pels caps religiosos, per després ser entregat al representant de l’autoritat romana que el va condemnar a morir en la creu. Per tant ben clar que la seva mort va ser per dos motius, el religiós i el polític. Jo no crec que Ell busques la seva la mort, aquesta li va venir imposada des de fora i ell es va limitar a acceptar-la com a expressió de la llibertat i la felicitat a la causa de Déu i dels homes . Avui la casualitat fa que aquests dies sentim a parlar de “Monsenyor Romero” amb motiu de la seva beatificació. Com Jesús ,també s'havia convertit en una veu incòmoda per als més poderosos perquè defensava els drets dels més pobres i com Ell va donar la vida per els altres. També faig record per un capellà català, en Joan Alzina ,que se'n anar a Xile per treballar en l'evangelització del món obrer, amb els més desfavorits socialment. Vuit dies després del cop d'estat que va enderrocar el president Alende, Alzina va ser detingut quan anava a l'hospital a treballar i va ser brutalment apallissat. Al vespre se'l van endur a Puente Bulnes, sobre el riu Mapocho, li van descarregar una ràfega de metralleta i van llançar-lo al riu. Dos homes que seguien a Jesús ,amb la seva obra , l'Amor a Déu i als altres. Per admirar.los !!
Moltes gràcies Sergi per aquest tast! A mi em costa, com ja vaig dir, separar les dues parts de Jesús, entenc que per a molts és només un personatge històric. Aquests dies que ha sortit als mitjans el tema del martiri a partir de la beatificació de l'Òscar Romero, s’ha pogut veure que l’heroïcitat de la vida d'aquests personatges i el seu final és perquè es van comprometre, i moren com Jesús. Però Jesús és més, no? No penso que sigui Jesús qui està al seu nivell, sinó que són ells que a través del martiri arriben a Jesús, és la seva fe en Ell que els santifica. Va ser Ell que amb la seva mort va exemplificar com ens hem de donar als altres. De debò que moltes gràcies per totes aquestes explicacions que ens has fet.
Crec que després del que s'ha dit no cal explicar res més sobre les causes de la mort de Jesús. Allò interessant de la vida i mort de Jesús rau en el que apunta Marta: Si encara es viu entre els cristians, continuaran havent persones compromeses que, en el seu nom, donaran testimoni d'amor fins el punt de lliurar la vida pels altres.
Malauradament hi ha hagut moltes persones que han perdut la vida per la seva fe en Jesús. I, de fet, aquest també la va perdre per no renunciar als seus principis i als seus valors, i aquest és el testimoni que ens deixà. El mataren per ser un revolucionari, per no acceptar allò que és incorrecte, i per predicar una veritat que s'oposava a moltes de les idees vigents en aquell moment. Al llarg de tota la història trobem casos com els de Jesús, morts per no renunciar a la veritat, per no conformar-se amb idees preestablertes, i en trobem un exemple clar en persones com Óscar Romero, Martin Luther King, i tantes altres d'anònimes que han donat la seva vida per no voler acceptar imposicions injustes.
Sergi, no vull fer-me pesada insistint en el tema, però el que em feia por de parlar de la historicitat de Jesús i prou, és el que crec entendre que diu en Benet. Jesús el van matar només perquè era un revolucionari igual que tots els màrtirs posteriors? I el pla de salvació de Déu, on és?
Marta, tens raó. No és el mateix tots els grans homes que fan coses grans, i Jesus home i Fill de Déu. Segons crec jo, el pla de salvació està justament en la Nova Aliança que comença en Jesús. A partir de Jesús el pla de salvació de Déu no passa per un Deú llunya, misteriós i que ens provoqui temor. El pla de Salvació de Déu passa per Jesús home de carn i ossos com nosaltres però que enceta el camí del Regne. Jesús no és que fos un revolucionari perquè anava contra els estaments dominants, sinó que va i ha revolucionat la vivencia de Déu en Ell mateix. A través de Jesús i en Ell, podem veure'ns reflectits en la part d'assemblança divina que tenim. I per això és tan gran reconeixer que Jesús era humà, perquè enceta el nostre camí esperançador cap el Regne.
¿ "Un Pla de Salvació de Déu?, Por... "? ¿Qui pot negociar amb un Déu tot Amor que esdevé HUMANITAT? El Regne és ací " No tinguis por" Estimem als Benaurats. És la seva proposta. Ho dic de tot cor i desig de Pau i Bè. Oreneta.
No m'he expressat del tot. El Déu llunyà, misteriós i que provoqui por (o si voleu temor), és el Déu de l'Antic Testament. El Déu de la Nova Aliança, és el Déu fet home històric, l'home de l'Amor total que només pot ser Déu. Em referia a això.
Voldria compartir en primer lloc, la profunda admiració cap a tants homes que han donat la vida per l'Amor. Dit això, m'interessa aterrar al meu món més quotidià, real o realista. M'he apuntat mentalment unes paraules força que has dit en el teu comentari: coherència, donar la cara, i sentir-se sol. Aquestes paraules Jesús les va portar a l'extrem, no va fugir, ni va abandonar la decisió presa. Em vull imaginar com un camí que inicia en el desert i acaba en la mort en creu. Sol en el desert, sol en la creu, sentint-se sol i abandonat que encara és més dur que la solitud! Quantes vegades podríem prendre exemple i que l'Amor a Déu provoqués en nosaltres la seva mateixa resposta. I caminar per tal que a les nostres vides, la coherència no defalleixi de les nostres decisions, no abandonar per desídia el compromís pres en els sagraments i mantenir-nos en una ferma fe en Déu malgrat sentir-nos sols, tristos o abandonats. I reconèixer que després de l'error, i ha sortides que ens faran retrobar el Camí.
Marta, entenc el que expresses. Sé que parlar del Jesús històric posa nerviosa a alguna gent. Però penso que no hauria de ser així (almenys idealment). Se n'ha de poder parlar a nivell històric sense que passi res. Això no nega altres visions que s'afegeixin a la part històrica.
Sobre el pla de salvació que comentes, penso que Déu es pot servir de tota cosa humana (per més humana que sigui) per revelar-se. Per tant, no em fa cap problema que Jesús fos ben humà i que el matessin uns homes per causes ben humanes. Això no nega que Déu es revelés en aquest esdeveniment.
Sé que aquests plantejaments poden posar nerviós a alguna persona creient (i ho puc entendre), però com que no hi ha ningú obligat a llegir el que plantejo... és tan fàcil com no llegir-ho i ja està (i ho dic amb un somriure!).
Gràcies per l'ampliació que fas... no m'agrada gaire que et sembli que em posa nerviosa, però si ho dius és perquè deu ser la sensació que dono. Jo sempre he entès que arribo a Déu a través de les persones i Jesús és el primer home real que em fa arribar a Ell, mai he qüestionat la humanitat de Jesús, de la mateixa manera que no sé separar-ne la seva divinitat. I no deixaré de llegir-te o escoltar-te, només faltaria!!!
Un dels grans valors del cristianisme és el que anomenem l'Encarnació, allò que resumim dient : "Déu amb nosaltres". I això és possible perquè Déu ha volgut entrar en la nostra història, és a dir, fer-se humà. Ens ha volgut parlar de tu a tu, fer-se visible i assequible als humans i assumint les limitacions (contingències) humanes, excepte en el pecat. I això és la humanitat de Déu, això és Jesús. I gràcies al seu actuar i als ensenyaments sobre la vida i les relacions humanes a la Terra, ens ha resultat ser un gran testimoni d'humanitat per a tots nosaltres. La humanitat de Jesús és un gran valor. A més, aquesta humanitat seua, en la qual ens podem identificar, ens relliga amb el seu origen diví, ens eleva, ens destina a l'eternitat del Pare Déu. Aquest és el pla redemptor de Déu. Un pla que compta amb nosaltres perquè s'ha fet com nosaltres.
La condemna a mort de Jesús per crucificació ,va ser el mes sever castig que se li podia donar a un esser humà… Acusat de , traïció a Roma i sedició fos jutjat davant dels notables jueus, que configuraven el sanedrí, primerament és condemnat com a blasfem per presentar un Déu diferent del predicat fins el moment pels caps religiosos, per després ser entregat al representant de l’autoritat romana que el va condemnar a morir en la creu.
ResponEliminaPer tant ben clar que la seva mort va ser per dos motius, el religiós i el polític.
Jo no crec que Ell busques la seva la mort, aquesta li va venir imposada des de fora i ell es va limitar a acceptar-la com a expressió de la llibertat i la felicitat a la causa de Déu i dels homes .
Avui la casualitat fa que aquests dies sentim a parlar de “Monsenyor Romero” amb motiu de la seva beatificació. Com Jesús ,també s'havia convertit en una veu incòmoda per als més poderosos perquè defensava els drets dels més pobres i com Ell va donar la vida per els altres.
També faig record per un capellà català, en Joan Alzina ,que se'n anar a Xile per treballar en l'evangelització del món obrer, amb els més desfavorits socialment. Vuit dies després del cop d'estat que va enderrocar el president Alende, Alzina va ser detingut quan anava a l'hospital a treballar i va ser brutalment apallissat. Al vespre se'l van endur a Puente Bulnes, sobre el riu Mapocho, li van descarregar una ràfega de metralleta i van llançar-lo al riu.
Dos homes que seguien a Jesús ,amb la seva obra , l'Amor a Déu i als altres.
Per admirar.los !!
Moltes gràcies Sergi per aquest tast!
ResponEliminaA mi em costa, com ja vaig dir, separar les dues parts de Jesús, entenc que per a molts és només un personatge històric.
Aquests dies que ha sortit als mitjans el tema del martiri a partir de la beatificació de l'Òscar Romero, s’ha pogut veure que l’heroïcitat de la vida d'aquests personatges i el seu final és perquè es van comprometre, i moren com Jesús. Però Jesús és més, no? No penso que sigui Jesús qui està al seu nivell, sinó que són ells que a través del martiri arriben a Jesús, és la seva fe en Ell que els santifica. Va ser Ell que amb la seva mort va exemplificar com ens hem de donar als altres.
De debò que moltes gràcies per totes aquestes explicacions que ens has fet.
Crec que després del que s'ha dit no cal explicar res més sobre les causes de la mort de Jesús. Allò interessant de la vida i mort de Jesús rau en el que apunta Marta: Si encara es viu entre els cristians, continuaran havent persones compromeses que, en el seu nom, donaran testimoni d'amor fins el punt de lliurar la vida pels altres.
ResponEliminaMalauradament hi ha hagut moltes persones que han perdut la vida per la seva fe en Jesús. I, de fet, aquest també la va perdre per no renunciar als seus principis i als seus valors, i aquest és el testimoni que ens deixà. El mataren per ser un revolucionari, per no acceptar allò que és incorrecte, i per predicar una veritat que s'oposava a moltes de les idees vigents en aquell moment.
ResponEliminaAl llarg de tota la història trobem casos com els de Jesús, morts per no renunciar a la veritat, per no conformar-se amb idees preestablertes, i en trobem un exemple clar en persones com Óscar Romero, Martin Luther King, i tantes altres d'anònimes que han donat la seva vida per no voler acceptar imposicions injustes.
Sergi, no vull fer-me pesada insistint en el tema, però el que em feia por de parlar de la historicitat de Jesús i prou, és el que crec entendre que diu en Benet. Jesús el van matar només perquè era un revolucionari igual que tots els màrtirs posteriors? I el pla de salvació de Déu, on és?
ResponEliminaMarta, tens raó. No és el mateix tots els grans homes que fan coses grans, i Jesus home i Fill de Déu. Segons crec jo, el pla de salvació està justament en la Nova Aliança que comença en Jesús. A partir de Jesús el pla de salvació de Déu no passa per un Deú llunya, misteriós i que ens provoqui temor. El pla de Salvació de Déu passa per Jesús home de carn i ossos com nosaltres però que enceta el camí del Regne. Jesús no és que fos un revolucionari perquè anava contra els estaments dominants, sinó que va i ha revolucionat la vivencia de Déu en Ell mateix. A través de Jesús i en Ell, podem veure'ns reflectits en la part d'assemblança divina que tenim. I per això és tan gran reconeixer que Jesús era humà, perquè enceta el nostre camí esperançador cap el Regne.
EliminaGràcies Lurdes! És això, parlar Jesús sense parlar de Déu em sembla coix, ho expliques molt bé!!
Elimina¿ "Un Pla de Salvació de Déu?, Por... "? ¿Qui pot negociar amb un Déu tot Amor que esdevé HUMANITAT? El Regne és ací " No tinguis por" Estimem als Benaurats. És la seva proposta.
EliminaHo dic de tot cor i desig de Pau i Bè.
Oreneta.
No m'he expressat del tot.
EliminaEl Déu llunyà, misteriós i que provoqui por (o si voleu temor), és el Déu de l'Antic Testament.
El Déu de la Nova Aliança, és el Déu fet home històric, l'home de l'Amor total que només pot ser Déu.
Em referia a això.
Voldria compartir en primer lloc, la profunda admiració cap a tants homes que han donat la vida per l'Amor.
ResponEliminaDit això, m'interessa aterrar al meu món més quotidià, real o realista.
M'he apuntat mentalment unes paraules força que has dit en el teu comentari: coherència, donar la cara, i sentir-se sol.
Aquestes paraules Jesús les va portar a l'extrem, no va fugir, ni va abandonar la decisió presa. Em vull imaginar com un camí que inicia en el desert i acaba en la mort en creu. Sol en el desert, sol en la creu, sentint-se sol i abandonat que encara és més dur que la solitud!
Quantes vegades podríem prendre exemple i que l'Amor a Déu provoqués en nosaltres la seva mateixa resposta.
I caminar per tal que a les nostres vides, la coherència no defalleixi de les nostres decisions, no abandonar per desídia el compromís pres en els sagraments i mantenir-nos en una ferma fe en Déu malgrat sentir-nos sols, tristos o abandonats. I reconèixer que després de l'error, i ha sortides que ens faran retrobar el Camí.
Gràcies a tots pels comentaris!
ResponEliminaMarta, entenc el que expresses. Sé que parlar del Jesús històric posa nerviosa a alguna gent. Però penso que no hauria de ser així (almenys idealment). Se n'ha de poder parlar a nivell històric sense que passi res. Això no nega altres visions que s'afegeixin a la part històrica.
Sobre el pla de salvació que comentes, penso que Déu es pot servir de tota cosa humana (per més humana que sigui) per revelar-se. Per tant, no em fa cap problema que Jesús fos ben humà i que el matessin uns homes per causes ben humanes. Això no nega que Déu es revelés en aquest esdeveniment.
Sé que aquests plantejaments poden posar nerviós a alguna persona creient (i ho puc entendre), però com que no hi ha ningú obligat a llegir el que plantejo... és tan fàcil com no llegir-ho i ja està (i ho dic amb un somriure!).
Gràcies per l'ampliació que fas... no m'agrada gaire que et sembli que em posa nerviosa, però si ho dius és perquè deu ser la sensació que dono. Jo sempre he entès que arribo a Déu a través de les persones i Jesús és el primer home real que em fa arribar a Ell, mai he qüestionat la humanitat de Jesús, de la mateixa manera que no sé separar-ne la seva divinitat.
EliminaI no deixaré de llegir-te o escoltar-te, només faltaria!!!
:)
ResponEliminaUn dels grans valors del cristianisme és el que anomenem l'Encarnació, allò que resumim dient : "Déu amb nosaltres". I això és possible perquè Déu ha volgut entrar en la nostra història, és a dir, fer-se humà. Ens ha volgut parlar de tu a tu, fer-se visible i assequible als humans i assumint les limitacions (contingències) humanes, excepte en el pecat. I això és la humanitat de Déu, això és Jesús. I gràcies al seu actuar i als ensenyaments sobre la vida i les relacions humanes a la Terra, ens ha resultat ser un gran testimoni d'humanitat per a tots nosaltres. La humanitat de Jesús és un gran valor.
ResponEliminaA més, aquesta humanitat seua, en la qual ens podem identificar, ens relliga amb el seu origen diví, ens eleva, ens destina a l'eternitat del Pare Déu. Aquest és el pla redemptor de Déu. Un pla que compta amb nosaltres perquè s'ha fet com nosaltres.
M’han agradat molt totes les explicacions sobre el Jesús històric. També els comentaris han estat molt interessants. Gràcies, Sergi!
ResponElimina