És dolent tenir sentiments negatius? Déu n'hi do amb la pregunta que planteges Sergi! Fa temps que m'he adonat que pensar malament sobre algú és molt negatiu per un mateix, i que com més hi penses més gran es fa la cosa... el problema és que és molt difícil passar pàgina quan el tema és molt gran.
Explico un fet que vaig saber ahir i que em va impactar molt perquè és sobre un tema no resolt i que no es podrà resoldre ja. Fa ja uns quants anys un noi jove, en unes convivències que jo acompanyava, en va fer una de grossa a un amic meu, que era la persona que els havia de rebre, ho vam acabar com vam poder... Aquest noi, al cap de poc ja no el vaig tornar a veure i en certa manera l'havia oblidat. Ahir vaig saber que fa més d'un any va morir d'un càncer d'aquests fulminants. Ho explico perquè quan ho vaig saber, em va fer sentir molt culpable pel rebuig que havia sentit cap a ell. Sí que hi havia una raó però tela amb el seu final...
T'he escoltat a l'homilia d'avui. Parles d'aprendre a estimar-nos com Déu ens estima, de com és el seu amor incondicional, i la confiança de Déu en nosaltres malgrat les pròpies defallences, la seva misericòrdia. Crec que davant d'aquests pensaments negatius hem de tenir present l'amor sempre renovador que hem rebut de Déu. Ho has explicat molt clar.
Crec que el sentiment de rebuig, així com tota mena de sentiments, es generen de forma natural en contextos que afavoreixen determinades percepcions o conductes negatives per a nosaltres. Hem de saber distingir entre una "primera impressió", que no sempre cristal·litza en un sentiment de rebuig, i allò que realment ho és. També hi ha persones que ens cauen millor que altres. Davant dels sentiments sempre és bo portar-los a l'àmbit de la racionalitat, per escrutar-los i veure, ja no les causes, sinó de quina forma positiva podem viure amb ells, explicant-nos la part de prejudicis que hi ha, i la manca de sentit que pot tenir per a nosaltres quedar-nos atrapats per ells. Això sempre suposa un esforç personal que respon al manament d'estimar. Amb això no estic defensant la posició de no deixar fluir els sentimens o viure en una constant autorepressió. Ans al contrari, fer-ne una bona gestió.
De moment en centro amb ""sentir rebuig". Diria que el rebuig es una sensació molt dolenta ,el fet que algú t’ignori o no t'acceptin ,a vegades sense conèixer exactament , la raó del perquè . Quant rebutgem a una persona tenim de tenir clar que la fem sentir molt malament que la seva autoestima baixa ,..i que trobar-se en una situació axis es de lo pitjor. Es un patiment emocional molt intens i deixa profundes ferides ,fins a provocar a odiar-se a si mateix,per el que ha fet ,o sentir vergonya per com son. Quan sentim rebuig cap a alguna persona, hauríem d’intentar posar-nos en la seva pell per mirar de comprendre les circumstàncies per les quals aquesta persona ha passat. Cosa que molt poques vegades sabem fer …. no som gaire bons a entendre el dolor dels altres ,a no ser que haguem passat per situacions semblants. Jo m’he sentit rebutjada i em donava la culpa , i no s’havia com d’errada estava .Hi ha tantes diferents maneres de aplicar el rebuig i per tant moltes maneres de sentir aquest dolor que no ens deixa pensar de forma lògica . Hem d’estar preparats pel dolor del rebuig ja que està molt present i no l’hem de menystenir quan el passen els altres. Ningú mai hauria de passar per això. Ningú hauria de passar pel tràngol de no poder connectar amb la compassió.
Estimat P. Sergi, BENAURAT sigueu per aquest racó, FONT d´AIGUA VIVA i BONA NOVA. Benaurada sigui auquesta noia, per "sentir REBUIX", doncs busque de tot cor la veritable ALEGRIA franciscana. Ja sabem, Germà, quina és la veritable ALEGRIA..."cal escoltar, Germà Lleò..." PAU i BÈ, una oreneta
Gracies Oreneta ,per les seves paraules envers el comentari que he compartit. Benaurada sigui aquesta noia, per "sentir REBUIX", doncs busque de tot cor la veritable ALEGRIA franciscana. Aquesta frase ,m’ha fet obrir “”portes i finestres”” per descobrir... “Perdoneu-me la meva ignorància .....la supleixo amb les meves ganes d'aprendre. He fet una tria per tal de trobar les frases ,que escauen millor amb la meva manera de fer i de ser. Aprendre a poc a poc a estimar, descobreixo que és estimar. I quan hom estima a la manera de Jesús, quan hom estima realment i concretament, no ideològicament, sinó concretament, hom des- cobreix el sentit de l’existència.
Quan jo estimo, la vida pren sentit, i la persona que troba el sentit de la vida és feliç.La felicitat és l’àmbit de la persona que ha trobat sentit a l’existència.I li pot passar de tot: problemes i dificultats, però és feliç Comença per fer el que sigui necessari , després fes el que sigui possible i sobtadament estaràs fent l'impossible. Cada mati has d’encendre en el teu cor,en el teu interior..una gran esperança,per que no es possible l’alegria sinó esperes res.
Be..poc a poc pas a pas fen camí. Gracies per compartir l'aigua de la Font !!
No és pas el mateix, sentir "rebuix" que ésser "rebutxat". No és pas igual "L´empatía" i "La Simpatía" El rebuix, com diu el germà Benet," és un sentiment propi" dins allò que dèiem "El Punt de Vista", "l´adonarse" dins el "Coneixement del ToT" . El rebuix és un sentiment social corresponent amb "la por" individual. Crec que el P. Sergi ho diu ben clar dins aquest cas, és molt important i de intel.ligencia emocional esbrinar COM és viu i COM capgirar en possitiu els sentiments negatius, més que EL PERQUÈ. Aquesta és la clau que obre la possibilitat del que diu , Nuria, i que és correspon amb el que va dir Viktor Frank ( "Home a la recerca de sentit"). Gràcies a vosaltres. "Comença per fer el que sigui necessari , després fes el que sigui possible i sobtadament estaràs fent l'impossible. Cada mati has d’encendre en el teu cor,en el teu interior..una gran esperança,per que no es possible l’alegria sinó esperes res.Be..poc a poc pas a pas fen camí." Núria Ara, prou soroll, oreneta. Perdoneu aquesta xerrameca d´oreneta.
Benvolguda Oreneta, que voles per la Font: quan deixis un comentari, pots seleccionar una de les opcions que diu sota la caixa dels comentaris "respon com a...". Pots escollir la de Nom/URL, i aleshores escrius el nom d'oreneta a "Nom" i deixes buit "URL". D'aquesta manera, el teu comentari no apareixerà com a Anònim, sinó amb el nom d'oreneta. Gràcies!
El rebuig és un sentiment propi de la naturalesa animal de l'ésser humà, i per això segurament tots l'hem experimentat algun cop: rebutjem allò que no ens agrada o que ens és aliè. Però l'ús que podem fer d'aquest sentiment pertany a la nostra naturalesa racional, perquè els sentiments negatius són oportunitats per canviar la nostra manera d'actuar, a través de la reflexió que ens poden produir.
M'agradaria compartir una frase que he trobat i que m'ha semblat bastant oportuna per als últims temes que hem tractat en les últimes entrades: "No juzgues... Solo el que la carga conoce el peso y los clavos de su cruz"
És dolent tenir sentiments negatius?
ResponEliminaDéu n'hi do amb la pregunta que planteges Sergi!
Fa temps que m'he adonat que pensar malament sobre algú és molt negatiu per un mateix, i que com més hi penses més gran es fa la cosa... el problema és que és molt difícil passar pàgina quan el tema és molt gran.
Explico un fet que vaig saber ahir i que em va impactar molt perquè és sobre un tema no resolt i que no es podrà resoldre ja.
Fa ja uns quants anys un noi jove, en unes convivències que jo acompanyava, en va fer una de grossa a un amic meu, que era la persona que els havia de rebre, ho vam acabar com vam poder... Aquest noi, al cap de poc ja no el vaig tornar a veure i en certa manera l'havia oblidat. Ahir vaig saber que fa més d'un any va morir d'un càncer d'aquests fulminants.
Ho explico perquè quan ho vaig saber, em va fer sentir molt culpable pel rebuig que havia sentit cap a ell. Sí que hi havia una raó però tela amb el seu final...
T'he escoltat a l'homilia d'avui. Parles d'aprendre a estimar-nos com Déu ens estima, de com és el seu amor incondicional, i la confiança de Déu en nosaltres malgrat les pròpies defallences, la seva misericòrdia. Crec que davant d'aquests pensaments negatius hem de tenir present l'amor sempre renovador que hem rebut de Déu. Ho has explicat molt clar.
Moltes gràcies, Sergi!!!
Uii que m'ho he deixat... Avui anem amb tartana, a veure si algun dia ens hi passeges de debò...
ResponEliminaBé, no és ben bé així... però de moment deixem-ho aquí
EliminaCrec que el sentiment de rebuig, així com tota mena de sentiments, es generen de forma natural en contextos que afavoreixen determinades percepcions o conductes negatives per a nosaltres. Hem de saber distingir entre una "primera impressió", que no sempre cristal·litza en un sentiment de rebuig, i allò que realment ho és. També hi ha persones que ens cauen millor que altres.
ResponEliminaDavant dels sentiments sempre és bo portar-los a l'àmbit de la racionalitat, per escrutar-los i veure, ja no les causes, sinó de quina forma positiva podem viure amb ells, explicant-nos la part de prejudicis que hi ha, i la manca de sentit que pot tenir per a nosaltres quedar-nos atrapats per ells. Això sempre suposa un esforç personal que respon al manament d'estimar.
Amb això no estic defensant la posició de no deixar fluir els sentimens o viure en una constant autorepressió. Ans al contrari, fer-ne una bona gestió.
De moment en centro amb ""sentir rebuig".
ResponEliminaDiria que el rebuig es una sensació molt dolenta ,el fet que algú t’ignori o no t'acceptin ,a vegades sense conèixer exactament , la raó del perquè . Quant rebutgem a una persona tenim de tenir clar que la fem sentir molt malament que la seva autoestima baixa ,..i que trobar-se en una situació axis es de lo pitjor. Es un patiment emocional molt intens i deixa profundes ferides ,fins a provocar a odiar-se a si mateix,per el que ha fet ,o sentir vergonya per com son.
Quan sentim rebuig cap a alguna persona, hauríem d’intentar posar-nos en la seva pell per mirar de comprendre les circumstàncies per les quals aquesta persona ha passat. Cosa que molt poques vegades sabem fer …. no som gaire bons a entendre el dolor dels altres ,a no ser que haguem passat per situacions semblants.
Jo m’he sentit rebutjada i em donava la culpa , i no s’havia com d’errada estava .Hi ha tantes diferents maneres de aplicar el rebuig i per tant moltes maneres de sentir aquest dolor que no ens deixa pensar de forma lògica . Hem d’estar preparats pel dolor del rebuig ja que està molt present i no l’hem de menystenir quan el passen els altres.
Ningú mai hauria de passar per això. Ningú hauria de passar pel tràngol de no poder connectar amb la compassió.
Estimat P. Sergi, BENAURAT sigueu per aquest racó, FONT d´AIGUA VIVA i BONA NOVA. Benaurada sigui auquesta noia, per "sentir REBUIX", doncs busque de tot cor la veritable ALEGRIA franciscana.
ResponEliminaJa sabem, Germà, quina és la veritable ALEGRIA..."cal escoltar, Germà Lleò..." PAU i BÈ,
una oreneta
Gracies Oreneta ,per les seves paraules envers el comentari que he compartit.
EliminaBenaurada sigui aquesta noia, per "sentir REBUIX", doncs busque de tot cor la veritable ALEGRIA franciscana.
Aquesta frase ,m’ha fet obrir “”portes i finestres”” per descobrir... “Perdoneu-me la meva ignorància .....la supleixo amb les meves ganes d'aprendre.
He fet una tria per tal de trobar les frases ,que escauen millor amb la meva manera de fer i de ser.
Aprendre a poc a poc a estimar, descobreixo que és estimar. I quan hom estima a la manera de Jesús, quan hom estima realment i concretament, no ideològicament, sinó concretament, hom des-
cobreix el sentit de l’existència.
Quan jo estimo, la vida pren sentit, i la persona que troba el sentit de la vida és feliç.La felicitat és l’àmbit de la persona que ha trobat
sentit a l’existència.I li pot passar de tot: problemes i dificultats, però és feliç
Comença per fer el que sigui necessari , després fes el que sigui possible i sobtadament estaràs fent l'impossible.
Cada mati has d’encendre en el teu cor,en el teu interior..una gran esperança,per que no es possible l’alegria sinó esperes res.
Be..poc a poc pas a pas fen camí.
Gracies per compartir l'aigua de la Font !!
Núria
No és pas el mateix, sentir "rebuix" que ésser "rebutxat". No és pas igual "L´empatía" i "La Simpatía" El rebuix, com diu el germà Benet," és un sentiment propi" dins allò que dèiem "El Punt de Vista", "l´adonarse" dins el "Coneixement del ToT" . El rebuix és un sentiment social corresponent amb "la por" individual. Crec que el P. Sergi ho diu ben clar dins aquest cas, és molt important i de intel.ligencia emocional esbrinar COM és viu i COM capgirar en possitiu els sentiments negatius, més que EL PERQUÈ. Aquesta és la clau que obre la possibilitat del que diu , Nuria, i que és correspon amb el que va dir Viktor Frank ( "Home a la recerca de sentit"). Gràcies a vosaltres. "Comença per fer el que sigui necessari , després fes el que sigui possible i sobtadament estaràs fent l'impossible. Cada mati has d’encendre en el teu cor,en el teu interior..una gran esperança,per que no es possible l’alegria sinó esperes res.Be..poc a poc pas a pas fen camí." Núria
EliminaAra, prou soroll, oreneta. Perdoneu aquesta xerrameca d´oreneta.
Benvolguda Oreneta, que voles per la Font: quan deixis un comentari, pots seleccionar una de les opcions que diu sota la caixa dels comentaris "respon com a...". Pots escollir la de Nom/URL, i aleshores escrius el nom d'oreneta a "Nom" i deixes buit "URL". D'aquesta manera, el teu comentari no apareixerà com a Anònim, sinó amb el nom d'oreneta. Gràcies!
EliminaGràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaOreneta, penso que no ens devem conèixer personalment. Però ja veig que retires a la manera de fer franciscana. Benvinguda!
Gràcies per l´acull i perdoneu...he entrat volant :)
Elimina...una oreneta qual.se.vol
El rebuig és un sentiment propi de la naturalesa animal de l'ésser humà, i per això segurament tots l'hem experimentat algun cop: rebutjem allò que no ens agrada o que ens és aliè. Però l'ús que podem fer d'aquest sentiment pertany a la nostra naturalesa racional, perquè els sentiments negatius són oportunitats per canviar la nostra manera d'actuar, a través de la reflexió que ens poden produir.
ResponEliminaM'agradaria compartir una frase que he trobat i que m'ha semblat bastant oportuna per als últims temes que hem tractat en les últimes entrades: "No juzgues... Solo el que la carga conoce el peso y los clavos de su cruz"
ResponElimina