Són moments bons, és clar, per mostrar solidaritat amb les víctimes, rebuig a la violència, suport de maneres diverses. Però no en tinc prou.
En situacions així, les anàlisis superficials no em convencen. Són massa fàcils, no creieu? Ràpidament dividim el món entre bons i dolents, i ja està. És evident que tota aquella gent que estaven tranquil·lament gaudint del cap de setmana no tenien cap culpa de res. I per tant, ells no eren pas dolents.
Però... qui finança aquest moviments violents? Quins països? Qui hi ha darrere tot l'armament que és subministrat als qui fan la violència arreu del món? Quins interessos econòmics i/o polítics hi ha?
Tinc la sensació que som tots plegats una colla d'innocents, i que no veiem prou tots aquests interessos tan tristos que hi ha al darrere de molts conflictes mundials. Els intuïm, però poca cosa més en sabem.
No n'hi haurà prou amb reforçar la seguretat, les fronteres, etc etc etc. Cal anar més a l'arrel. Quins interessos hi ha al darrere de molts conflictes, i qui els finança? Qui fa que puguin mantenir-se i fins i tot créixer?
I finalment, qui va desestabilitzar tota aquella zona de l'Orient Mitjà, creant les condicions de possibilitat per al creixement d'aquests moviments?
Sento vergonya.
Necessitem ONGs que parlin clar i ens obrin els ulls. Els moviments violents s'han globalitzat. Cal que el món de la solidaritat i la defensa de la Pau també es globalitzi. Només respostes globals podran afrontar desafiaments globals.
Em faig mil i una preguntes i no sóc capaç de trobar-hi cap resposta. Jo també sento vergonya.
ResponEliminaMolt d'acord amb tu. Avui precisament m'ha tocat fer una petita comunicació en un congrés d'història local sobre la convivència amb els musulmans davant d'un auditori que em sembla que majoritàriament pensava que això de les religions és un mal que estaria bé eradicar. Tota la feina per eliminar prejudicis, per apropar persones, per treballar per la llibertat, la igualtat i la fraternitat se'n va a la bassa cada cop que hi ha un atemptat. Sospito que part de l'estratègia desestabilitzadora consisteix a trencar ponts, diàlegs, complicitats i veïnatges.D'altra banda, també es va destapant que aquests valors republicans, com els cristians, els invoquem de paraula, però són lluny de ser una realitat a Europa. Si ho fossin, seria més difícil captar gent per a certes causes. Ara també es compleixen deu anys de l'esclat de les banlieues. I no hem pas rescabalat els països que van ser envaïts pel trio de les Açores... ni qüestionat la fabricació, venda i distribució d'armes... Tenim feina.
ResponEliminaSí Sergi, hi ha un munt de preguntes, però segur que moltes tenen respostes clares. El tema de les armes és fàcil de saber, només cal buscar per la xarxa i fàcilment trobes qui les fabrica i on les venen. És molt trist. I saps? El primer que em va passar pel cap és alegrar-me perquè en aquests moments no tenia ningú proper a París, i això sí que fa sentir vergonya...
ResponEliminaDivendres la meva filla era a Montserrat i en saber tot el que estava passant em va trucar aterrida pensant en el que els podia passar ells pel que significa Montserrat, deia que és un lloc llaminer... La proximitat fa que sentim por, molta por, i és el que volen. No sé quin pot ser el camí...
És una gran pena que més d'un centenar de persones hagin estat assassinades sense cap motiu. Simplement han estat el mitjà que utilitzen els terrorristes per escampar la por i el terror. A ells no els importen les persones, i creuen que per aconseguir els seus objectius poden fer allò que vulguin, incloent la mort de tantes persones. Però és evident que això és intolerable, i ningú pot permetre que un conjunt de persones aterrorritzin milions de ciutadans que no tenen cap culpa de res. I llavors quina és la solució? No ho sé. Ara bé, segur que continuar com fins ara no, si realment volem evitar més crims contra la humanitat.
ResponEliminaComunicat de condemna dels atemptats
ResponEliminahttp://sfamiliat.blogspot.com.es/2015/11/atemptats-paris_16.html
Al cap d'una setmana dels tràgics fets de Paris.....hem pogut veure que una de les ""solucions" ha estat aplicar el ull per ull i dent per dent. No crec que sigui aquesta la manera de procurar per la Pau.
ResponEliminaEl fanatisme porta al despreci de la vida ,la pròpia i les alienes.Son persones que no tenen cap respecte pèr la vida d'aquells que no "creuen " el mateix que ells. ..amb
l’objectiu d'inspirar terror, perquè això és l’única cosa que són capaços de fer. I, com a resposta, el més important que poden fer les nostres societats és negar-se a sucumbir a la por.