Claror en les meves nits

Acabo aquesta sèrie de reflexions quaresmals a partir d'imatges de Déu que apareixen en els Salms. I ho faig amb aquest verset del salm 18 que des de fa anys m'ha captivat:

"Vós, Senyor, em manteniu la llàntia encesa.
Déu meu, claror en les meves nits".

D'alguna manera, expresses que aquesta llàntia, a vegades vigorosa, altres vegades ben fràgil, és sostinguda per Déu. Estem a les seves mans.

I en un dia com avui, aquesta imatge de "claror en les meves nits" pren tota la força possible. Aquesta nit, enmig de la fosca, il·luminarem el ciri pasqual. I d'aquest ciri, se n'il·luminaran totes les candeles que portarem. Es farà la llum. I de la nit que ens impedirà veure quasi res, començarem a distingir allò que ens envolta i els rostres dels qui tenim al voltant. I veurem que fem camí i comunitat junt amb altres. Il·luminats per la llum de Crist.

No deixarà de ser de nit. La nit continuarà, però podríem dir amb el poeta que "serà clara com el dia". Les nostres nits no deixaran de ser nits, però il·luminades per la llum de l'Amor prenen una altra dimensió. Es poden veure i viure amb uns altres ulls. És Pasqua!

Que sigui llum en el vostre interior! Que hi hagi claror en les vostres nits, de manera que la nit sigui tota ella lluminosa.

Bona Pasqua als qui ja ho heu dit en comentaris passats, i a tots els qui mai no dieu res, però em consta que visiteu aquest espai! Ben de cor.