Un dels noms que els grecs donaven a l'amor és στοργή (storgue). Fa referència a l'amor natural, al que sorgeix entre els membres d'una família. Entre pares i fills, entre germans, entre avis i néts...
Fa anys un servidor (erròniament) ho hauria atribuït a un tema de sang. Però el coneixement d'altres persones m'ha ensenyat que una persona adoptada pot ser tan estimada com una de biològica. Els pares se la poden estimar amb la mateixa mesura. I els fills adoptats poden arribar a estimar els pares adoptius com si fossin els biològics, o més i tot en segons quines circumstàncies. Per tant, la sang no és el més important. És la convivència i la vida compartida el que fa sorgir aquest amor natural.
Estic totalment d'acord que l'amor de la família és superimportant. Però si no està banyat per l'àgape, aleshores té alguns riscos. Aquest amor natural pot derivar, per exemple, en un intent de domini dels pares cap als fills. Un pare pot tenir unes expectatives sobre un fill, i li pot costar d'entendre que el fill té els seus propis criteris, somnis i aspiracions. I que pot ser que no coincideixin amb les seves.
Un altre risc que pot aparèixer enmig d'aquest amor natural és la gelosia, per exemple entre germans. Vol dir que no s'estimen? No, pot ser un sentiment molt comprensible. Però novament, si no està amarat per l'àgape, podria arribar a ser malaltís.
En resum: στοργή és l'amor natural. Un amor bonic, necessari, positiu. Però perquè sigui amor en plenitud, necessita l'àgape.
(continuarà, però ja hi podeu posar cullerada)
Gràcies Sergi per aquestes paraules. Tant de bo tots els pares/mares siguem capaços de posar comprensió, generositat, esperança, paciència, ... (àgape) en la relació amb els nostres fills/filles. L'amor natural regat amb àgape segur que dona molt de fruit.
ResponEliminaBonica la teva reflexió i ben certa !!Tot i que a vegades ,quant arriben a casa ,floreixen els dubtes de si seràs capaç d'estimar-los tant, com diuen que s'estimen els fills de la pròpia sang !!. Només al cap de quatres dies quant les manetes et demanen ajuda i la cançó que els hi cantes els fa venir la plàcida son ,te'n adones que el cor et batega al mateix ritme que el seu, no saps com es l'amor dels altres pares ,però que aquest que estàs vivint es potent i farà estimar-los compartint tot el que vingui.
ResponEliminaA vegades algú et diu ....vareu estar de sort amb aquests nois !!!Sort ? no !!es un altre cosa ..que ara hi puc posar el nom ..àgape !! per part de tots !!!
GRACIES !!Sergi d'Assís
Que maco, Núria!
EliminaMolt interessant, Sergi! No saps com t'agraeixo les teves reflexions.
ResponEliminaBonic això que ens expliques de l'amor natural, però guantes famílies no hi ha trencades? Pares i fills que no es parlen, germans barellats... On és aquest amor?
ResponEliminaL'altre día parlava amb una noia que el seu germà està enganxat a les drogues de tota la vida. M'explicava el trencament familiar que això els ha produït. Els germans, que en són una bona colla, l'han deixat estar fa temps ja, però la mare que encara viu, el justifica sempre, encara que només vagi a veure-la per poder-la robar... i clar, ella ho nega. Em deia del dolor que li produïa la situació. És el seu germà i com a tal, l'hauria d'estimar, però ella, igual que els altres germans se senten superats per la situació que ve de tants anys i sense veure-li una sortida.
Gràcies Sergi, per fer-nos reflexionar sobre aquest tema tan bonic!!!
Marta, tu mateixa dónes la clau. Amb storgue no n'hi ha prou, cal l'agape (continuarà)
EliminaCom bé dius, Sergi, aquest amor pot ser a vegades perillós, perquè, així com d'altres amors són més senzills perquè sorgeixen entre persones que s'avenen, aquest a vegades existeix entre persones que, si no fossin família, no es portarien bé entre elles. Per tant pot ser una font important de discussions i malestar.
ResponEliminaAra bé, quan està amarat per aquest àgape, pot ser un amor realment bonic, molt profitós, capaç de sobreposar-se a tot tipus de dificultats. Diuen que "la familia unida jamás será vencida"... I segurament és així. Però perquè romangui unida cal, sens dubte, aquest àgape.
Benvolguts !!
ResponEliminaAhir una amiga, mare d'un fill adoptat,ara ja un noi de 23 anys em va dir. "" Nosaltres no n'hem tingut prou amb estimar-lo, per saber-lo fer anar per el bon camí"".
Em vaig quedar parada sense saber que dir,conec com han lluitat i l'han estimat i ara han tirat la tovallola,(com es diu ) .Com explica la Marta ,ha estat un trencament familiar ,ja que aquest noi te germans biològics ,que no han dubtat ha posar-se al seu costat,i mirar d'ajudar a les dues parts....cosa que alguns de la família,no han entès.
Desitjo que les poques paraules que vaig saber dir, li serveixin per veure el camí més planer .....hi ha vegades que voldries ser molt més intel·ligent i tenir les paraules justes per comprendre i ajudar.