No em puc imaginar com seria la vida sense aquesta classe d'amor: φιλία (fília) és l'amor d'amistat, aquell que sorgeix de manera natural entre les persones que sintonitzen. Hi ha quelcom que fa que es trobin a gust de manera recíproca, i pot ser difícil de descriure'n les raons amb exactitud. És un amor que a vegades pot requerir esforç, és clar que sí. Però en el qual potser predomina el fet que un pot ser ell mateix amb l'altre, i és estimat així mateix.
Un amic de veritat ha de ser fidel a la confiança que li fa l'altre amic. Els amics es poden dir els defectes, i segurament no passarà res perquè estaran expressats amb estimació i simpatia. Un amic de veritat no es deixa influir per allò que altres diuen o pensen del seu amic, perquè ell coneix el cor de l'amic i sap com és. És un coneixement més fort i més profund.
A l'Evangeli apareix φιλία en diverses ocasions. Entenc que no el posa com a fita de la nostra vida, però n'evidencia l'existència i la importància per la vida dels humans. Ara bé: és un amor ple d'afecte que surt espontani. I per tant, novament, si no està banyat per l'àgape, també pot ser que es perdi, es dilueixi, quedi fins i tot en el no-res o en un simple record. Perquè duri i superi les proves dels anys cal que estigui amarat per àgape.
Ara bé: si aconsegueix durar anys regat per l'àgape, aleshores és com el bon vi que guanya qualitat amb els anys. En les converses que tinc al monestir amb persones que ens visiten, bastantes m'han dit que no tenen cap amic de veritat. És clar que depèn d'on posem el llistó. Però penso que és una paraula massa devaluada, com si per exemple estigués en funció dels seguidors o agregats en una xarxa social. Amistat és una altra cosa superior. I jo també penso que moltes persones no en tenen cap de veritat. Benaurats els que viuen aquest amor d'amistat!
(continuarà, però podeu continuar posant-hi cullerada)
Sergi,t’agafo unes paraules que m’han semblat molt adients i reboniques per definir l’amor d’amistat.
ResponElimina“”És un amor que a vegades pot requerir esforç, és clar que sí. Però en el qual potser predomina el fet que un pot ser ell mateix amb l'altre, i és estimat així mateix””. Tenir la confiança per poder ser un mateix,amb els molts defectes,les virtuts,les angoixes,les pors i saber que tot això no farà que et rebutgin,tot al contrari,ens fa sentir molt recolzats i estimats.
Jo tampoc em puc imaginar la vida sense l’amor natural de l’amistat,per mi es molt important. ...Tot i haver patit una traumàtica experiència amb un “amic”, que em va fer portar a pensar que mai més podria tenir confiança, a cap mes persona, per poder-li anomenar “amic “.No es pot dir mai “d’aquesta aigua no em beure”....ja que la vida ens fa tants bons regals,entre ells el de la veritable amistat ,que et retorna la confiança a la bona gent .
Això he viscut aquests darrers mesos ,on aquest amor ha fet que jo vulgues anar endavant ,per poder “tornar” tota l’energia i l’amor que vaig rebre .Jo em sento molt benaurada,molt,per poder dir ...que tinc bons amics...i de veritat , que han patit per mi i per la meva família.
Em sento benaurada per tenir aquest amor! Sé que és un regal que no he buscat, però que hi és.
ResponEliminaM'has fet pensar en una cosa que va passar no fa molt, a arrel de la mort de la mare de la meva amiga. Som un grup d'amics que amb els anys som també família. El meu cunyat va anar al tanatori a donar-li el condol. Jo no hi era, però es veu que van xerrar una estoneta, ell estava una mica tocat perquè feia poc també se li havia mort la seva de mare. Es veu que se li va mig escapar de dir que nosaltres teníem molta sort perquè havíem conservat l'amistat des de joves i que ens estimàvem molt i que ell no ho tenia això. La meva amiga va dir que li va fer llàstima perquè tenia raó. Que hem d'estar molt agraïts de tenir aquest do, que hi ha molta gent que se sent molt sola encara que estigui envoltada de gent sempre.
Amb els meus amics hi ha convivència i vida compartida, per això crec que a part de fília hi ha també storgue, per això ja en el primer comentari deia que no veia molt clar que l'amor es pogués separar en parts. L'amor és un, no? Tant si es posa en majúscula com si va en minúscula.
Moltes gràcies, Sergi!!!
No pretenc que els grecs tinguin la raó, i hagin trobat les definicions perfectes. Però sí que em sembla que diuen coses interessants, dignes de ser escoltades. I que potser afinen i precisen més que nosaltres. Dit això, i seguint el que ells diuen, entenc que ells diferencien aquells que t'has trobat i aquells que d'alguna manera has triat (o que us heu triat mútuament). I per això parlen d'un amor més natural fruit d'aquells que no has triat, i un amor d'amistat amb aquells que hi estàs perquè hi sintonitzes, i no pas perquè hi tinguis lligams familiars.
EliminaM'agrada molt això que expliques i com ho expliques, no ho estic qüestionant de cap manera... Espero amb molt d'interès les properes paraules. Gràcies!
EliminaS'ha entès el que volies dir. Gràcies.
EliminaBenvolgut Sergi d'Assís: Tinc de respondret que l'agape que tu ens expliques jo sempre l'he tingut present, i penso que l'amor de sincera lleial i fídel amistat és prou díficil que és doni dins de les ordres en que la gran majoria de persones en viuen, et puc dir que la meva estimadissíma marona em va explicar això: Les amigues sempre en duen fàtigues, perquè tot i éssent la meva marona bona i generosa amb tothom, no en va trobar gaires s'amigues/cs, ella sempre tenía en la seva consciència que és superdíficil que dues persones s'estimin per a sempre eternament, jo també en penso el mateix, i en sé i ho tinc molt clar que l'amistat autèntica és l'amistat que ha creat Déu entre dues persones, i sempre n'hi ha alguna que en falla, tot i que possiblement tu o jo li he donat tot els meus sentiments per a sempre, passi el que ens en vagui passant dins de l'existència, i puc dir-t'he que havia pensat tenir amigues a lesn quals encara tot i el rebuig que elles m'han ofert jo en tinc la voluntat de regalar-lis els meus sincers sentiments, encara que d'elles en puc dubtar, i en qüestió d'amics, en creia tenir-n'he un, però he arribat a la conclussió que n'és un conegut una mica amic, però amic de debo dels que entenen el que la vida t'ha donat possem en qüestió d'herència de salut i a ells els en fa nosa, perquè casualment en pateixo una malaltía autoinmùne "Sjogrëen" que em fa tenir els ulls secs, la saliva i les múcosesn seques apart d'altres problemes de defectes ebn que en vaig nèixer, i quan vaig anar a l'escola (engallifa d'escola que robaven als pares rebuts de mil.lionaris per a tenir sempre la mateixa professora), com que aquestes companyes ho ignoraven, doncs m'han rebutjat perquè jo no puc pas soportar ni en la via del carrer l'olor del tàbac, i d'altres substàncies com per exemple els olis de les pintures (quadres), apart olors pintures parets i substàncies que en perjudiquin i en sequin les meves secreccions i teixits connectius, els quals els tinc secs, per tan jo en penso com tu en penses, el mateix, i tinc de dir el mateix: Benauraats els que viuen aquests amor d'amistat. Amor que uneix i que és va fent gran i que res el pot trencar. Sergi que Déu ens el concedeixi.Escriun-nos traduit al català i en la llengua en que llegueixes aquests noms d'amor perquè els poguem coneixer, jo com a amiga franciscana que en soc, t'envio les perles d'amistawt del meu cor.
ResponEliminaRamona Ibarra i Solà
Gràcies pel teu comentari i per compartir la teva experiència, Ramona.
EliminaBenvolguda Ramona,
ResponEliminaFa pocs anys que vaig tenir coneixement d'aquesta malaltia ,a traves d'una amiga que la pateix .Ella, com tu,encara pateix algun rebuig per part de persones que no entenen que no pugui dinar en restaurants amb aire condicionat molt fort ...axis com altres inconvenients .
Ignorància,desconeixement, poden fer actuar de maneres que fan mal....
Gracies per compartir !!
Durant anys he patit, amb molt dolor, un amor complicat i difícil de la família més propera. Per aixó valoro tant aquesta amistat sincera i neta sorgida entre persones que la vida m'ha anat posant en el camí. Gràcies, Sergi.
ResponEliminaEstimada M.Teresa ,tu també dones amistat sincera i neta !!No podem dir que fa molts anys que ens coneixem...no obstant jo sempre he cregut que l'amistat no es valora per els temps de coneixença,sinó per com l'has viscut, aquest poc o molt temps.
EliminaSe que t'agradara aquesta frase del llibre "el petit príncep".... també la regalo a tots els qui compartim La Font .
"""Les amistats estan fetes de trossets """".
2. Trossets del temps que vivim amb cada persona El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat
GRACIES Sergi D'Assís !!
La veritat és que trobo molt divertit que algunes persones us coneguéssiu comentant escrits meus a través d'internet, i que d'aquí n'hagin sortit amistats boniques. Em sento com espectador d'una cosa molt xula! Gràcies
EliminaNúria, Sergi, les vostres paraules m'omplen de goig.
EliminaLa majoria de gent té amics. O, si més no, considera que els té. Però l'amistat vertadera moltes vegades va més enllà d'una simple relació afectuosa entre dues persones que s'avenen.
ResponEliminaEn l'amistat veritable crec que les persones implicades han de ser capaces d'estimar-se malgrat les diferències, i comprendre-les. I, al cap i a la fi, els amics reals són aquells que hi són per a les coses bones i també per a les dolentes.
Certament que és un amor molt bonic, però per altra banda penso que no és tan senzill de trobar. I pot ser que algú no els trobi mai...
Benaurats doncs els qui poden viure el significat més profund de Fília! Perquè crec que tenen un gran tresor.
Estimat Benet !!Amistat !!veritablement que va molt mes enllà de dues persones que sentin afecte .Com tu dius no es tant senzill de trobar..ja que cal molt de respecte per l'altre i per la seva manera de fer.
EliminaCom diu en Sergi en el seu comentari d'entrada.....""" Els amics es poden dir els defectes, i segurament no passarà res perquè estaran expressats amb estimació i simpatia.""Jo penso que de moment si poden fer mal,no obstant a la llarga fan de l'amistat un vincle molt més fort.
"""Un amic de veritat no es deixa influir per allò que altres diuen o pensen del seu amic, perquè ell coneix el cor de l'amic i sap com és. És un coneixement més fort i més profund """.
Cert!! les critiques cap a un amic no tenen d'influir per com un se'l pot estimar ,tot el contrari cal demostrar que no poden trencar el vincle,gran o petit que hi ha.
Núria! Ben cert tot el que dius. I a vegades això d'acceptar que et diguin el que fas malament no és fàcil. També depèn de la persona, de la seva manera de fer.
EliminaM'agrada molt aquesta frase que poses: "l'amic de veritat coneix el cor de l'amic i sap com és". Certament que sí! El coneix profundament, sap les seves fortaleses i les seves debilitats, i tot i això l'estima de veritat, i fa el que sigui per ajudar-lo.
Moltes gràcies!!!
Gràcies a tots els comentaris!! Déu n'hi do!!
ResponElimina