Trobada europea de joves. Riga (Letònia). Nit de Cap d'Any. Festa de les nacions. Escola on van conviure, reflexionar i pregar uns dies joves russos, ucraïnesos, polonesos, francesos, catalans. Durant la festa: actuacions, danses, jocs.
El Sasha, el noi rus que aquests dies ens havia acompanyat la pregària del matí a l'escola, amb el seu acordió puja a l'escenari. Tot i que ja l'han presentat, encara hi ha soroll a la sala, alguna gent amb moltes ganes de festa.
Comença a tocar. Concentrat. Virtuós. El silenci s'apodera de la sala, i tothom seu. Només se sent l'acordió.
No ens mira. És ell i l'instrument. Sovint mou el cap a la dreta i es queda així aturat mentre toca amb un talent que ens deixa a tots sense paraules ni moviment.
No ens mira, però està compartint quelcom molt profund amb nosaltres. I ho sap.
M'ha passat poques vegades, però no és la primera: la impressió que la persona i l'instrument formen una unitat. L'instrument seria quasi una prolongació de la persona. Quelcom que li permet parlar sense paraules. Parla d'ell mateix, comunica coses molt profundes de dins seu. Expressa l'inefable.
Al cap d'uns minuts, acaba la interpretació. Tothom dempeus, tothom impressionat.
Aquell noi que dies enrere ens havia donat avisos pràctics, que improvisava els acords per acompanyar els cants de Taizé, resulta que era un virtuós de la música. Algú que ens havia transportat a un altre món amb el seu art.
PD: la foto no és d'aquest acordionista, sinó d'un pianista que també va néixer el 1996 i de qui diria exactament el mateix que avui us he compartit.
Que seria del mon sense la musica i els artistes que ens comparteixen sentiments ,alegries,tristors ,mitjançant un instrument ?.
ResponEliminaBen cert que son pocs,pero de tant en tant tenim la sort de poder gaudir de moments com el que vareu viure...... amb artistes que amb el seu art es transporten i ens transformen .
El noi de la foto,s'ha fet gran físicament,i també en el seu art....tot i que jo tinc la sensació de que, neixen amb el do de saber transmetre el que senten ,amb l'acordió (com el noi rus) amb el piano com l'Albert .
Des de La Font aprofito per felicitar al Albert,escoltar-lo tocar el piano es una meravella.
Sens dubte que la música ens trasporta més enllà. Són molts autors que relacionen la música amb l'harmonia de l'univers, amb el més enllà i amb la transcendència. I si la música està ben interpretada llavors ja tenim l'escenari perfecte per sentir-nos "transportats a un altre món".
ResponEliminaÉs ben cert que són poques les persones que a part de disfrutar amb el que fan i fer-ho bé, aconsegueixen fer disfrutar l'altre convertint-se així en un autèntic do.
ResponEliminaTot i això, també penso que es tracte d'estar en el lloc adequat en el moment adequat. Vull dir, per exemple, un nen que neixi als EEUU i sigui alt, el més probable és que, si fa algun esport, sigui el bàsquet i si té valia, els espectadors gaudiran al veure'l. Però si aquesta mateixa persona fos d'un altre país, segurament, si fes algun esport, seria el que la cultura d'aquell país marqués però potser estaria desaprofitant el seu potencial en un altre esport. Tot i que sempre trobarem excepcions donades per altres aspectes impossibles de resumir.
He posat l'exemple de l'esport perquè em sembla el més gràfic, però penso que és aplicable a tots els camps.
Amb tot això vull dir, que el més probable és que hi hagi moltes persones amb dos, però donades diverses circumstàncies, sovint alienes a la seva voluntat, mai els podran ni descobrir ni compartir.
Malgrat tot, penso que tenim sort que alguns d'ells estiguin en el lloc i moment adequat, però sobretot els vulguin compartir amb la resta. Gràcies!
Moltes gràcies als comentaris!
ResponEliminaAquesta sensació que tenim quan algú ens comparteix alguna cosa molt íntima d'ella, en aquest cas amb la música, és fantàstica. I més quan s'expressen, amb un instrument, coses que no podem expressar amb paraules, que són inefables. Aquesta és la música que vertaderament arriba a les persones, perquè neix del propi músic, diria del seu propi ésser, del més profund d'ell mateix. Tot un do que pocs tenen!
ResponElimina