M'agrada veure com els éssers humans, que som uns animals (sense ànim d'ofendre!) ens enfrontem a la nostra animalitat per dignificar-la.
Perquè alguns aspectes de l'ésser humà són compartits amb els animals no racionals, i l'ésser humà els exerceix d'alguna manera com els altres animals, però d'alguna manera no.
I és que l'home i la dona poden donar un sentit a comportaments que es podrien exercir des del no-sentit. Per exemple, el fet de menjar. És una necessitat, evidentment! Però els humans hi hem sabut donar un to ritual (un dinar en una comunitat religiosa, un dinar de Nadal en família, etc) que el fa aparèixer amb un sentit nou. I allò que podia ser simplement per saciar una necessitat es converteix també en espai per compartir.
O un altre aspecte és el tema de la sexualitat i la reproducció. L'ésser humà l'exerceix, però el pot omplir del sentit de l'amor, de la donació a l'altre, signe d'un projecte compartit. I aquell acte que podria ser purament instintiu es converteix en signe de quelcom més gran.
Fa uns dies parlava de l'instint animal de supervivència. Tots aquests instints els podem viure exactament com els altres animals. Però també, com a éssers racionals, els podem transformar en quelcom nou. I aquesta és la grandesa de l'ésser humà.
Déu ens ha volgut fer a imatge seva, superiors al animals. Però aquesta grandesa va acompanyada d'una gran responsabilitat: respecte a tot allò que Déu ha creat. Si no som capaços d'exercir aquesta responsabilitat esdevenim molts cops pitjor que els animals: destruïm la natura, malversem els recursos, maltractem els nostres germans (quan abusos de nens o de la parella) i som fins i tot capaços de matar a un germà (tantes guerres). Tant de bo tots sapiquem respondre al do que Déu ens ha fet de ser creats i de fer el bé en el moment i lloc que ens ha tocat viure.
ResponEliminaSóm fills del vent habitats per "la ruah" i sóm responsables de la història coral de l´Humanitat.
ResponEliminaPenso que podem fer determinades coses amb un sentit o un altre (això dependrà de la persona), però convé que amb el temps, no oblidem el sentit del qual hem dotat aquell acte (sigui quin sigui). Altrament, l'estarem tornant mecànic i per tant, mancat de sentit.
ResponEliminaGràcies per les reflexions!
ResponEliminaGRACIES !!!
El que ens fa realment humans, com bé dius, Sergi, és aquest sentit nou que podem donar a tot allò que, en origen, era només un instint més. I és tot un tresor que coses tan simples com menjar o, fins i tot, la sexualitat, puguin tenir un significat tan bonic i profund. I més quan cada persona pot escollir quin sentit donar-li a cada activitat.
ResponEliminaTambé és interessant veure i comparar quin sentit donen les altres cultures diferents a la nostra a tot això. Segur que és ben curiós i sorprenent com cada persona, cada cultura, té la seva pròpia manera d'expressar aquesta humanitat que tots compartim.
GRACIES ,Benet !!!!
EliminaMoltes gràcies pels comentaris!
ResponElimina