Fa uns dies va venir la televisió a fer un reportatge, i en l'entrevista a un dels escolans li van preguntar com era la convivència. Aquest noi de deu anys em va sorprendre amb la seva resposta: "Hi ha els que t'ajuden quan ho necessites...i hi ha els que tu pots ajudar". Ho vaig trobar fantàstic! Havia dividit els seus iguals en dues categories que no discriminaven ningú. Hauria pogut dir: "Hi ha els qui t'ajuden, i els qui et fan la punyeta", o "Hi ha aquells amb qui t'entens, i aquells amb qui no". En canvi, havia triat posar aquells que no podia dir que l'ajudin com a persones a qui es pot ajudar.
És clar que podríem dir que tots un dia o altre ajudem o necessitem ser ajudats. Però, sense que ningú li hagués dit aquella idea, de manera fresca ho va exposar així. I em va semblar un plantejament feliç per aplicar amb els nostres iguals en qualsevol col·lectiu. Perquè certament hi ha els qui no t'ajuden, però probablement ells puguin ser receptors de la teva ajuda.
Realment molt ben trobat. Si ho extrapolem a altres àmbits també podríem dir que hi ha els qui t'estimen i els qui podem estimar una mica més. Hi ha els qui es preocupen per tu i els qui hauríem de preocupar-nos per ells. Hi ha també els qui ens regalen un somriure i els qui els hi regalem també nosaltres sense esperar res a canvi.
ResponEliminaNo hi ha com tenir 12 anys per poder donar el sentit de manera tan fresca al que per als adults són problemes.
ResponEliminaJo sóc dels qui a vegades ajudo i dels qui sovint necessito que m'ajudin, què hi farem...
Fantàstic el dibuix de Picasso que has posat!!!
Molt bonic el que ens expliques avui.
Moltes gràcies, Sergi!!!
Una resposta francament sorprenent (tenint present l'edat del noi) i que mostra, un cop més que els petits ens poden ensenyar moltes coses.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho Sergi!
Molt ben observada aquesta resposta de l'escolà. Esperem tots poder tenir la humilitat per poder-ho pensar, dir i fer sempre així i alhora poder ser prou sensibles per captar quan els altres ho expressen així.
ResponEliminaQuina resposta més maca! Crec que va saber expressar molt bé la sensibilitat envers l’altra persona. Una bona lliçó per als adults.
ResponEliminaLa senzillesa amb la que exposen les coses els nens a vegades és fantàstica. I és que en la senzillesa es troba la base de la felicitat.
ResponEliminaSaber aplicar això a la nostra vida és fonamental si realment la volem viure en plenitud. I a vegades no cal fer grans teories ni esforçar-nos a treure conclusions abstractes. Simplement, els qui ens ajuden i els qui nosaltres podem ajudar. Simplement, els qui ens estimen i els qui nosaltres podem estimar.
Moltes gràcies pels comentaris!
ResponEliminaFe d'errates: vaig escriure que era un noi de dotze anys, i em vaig equivocar. Ho va dir un noi de deu anys.
ResponEliminaLa convivència és tot un símbol cultural junt amb "el seny", tots junts amb Pau i Bè sempre avançant, donant-se les mans. Gràcies, germà Sergi.
ResponEliminaL´escolania, tot un símbol.
PAU