L'orgullós mira els altres amb superioritat.
L'humil els mira amb senzillesa.
L'orgullós rep els honors com un nen el dia de Reis.
L'humil agraeix els honors, però no en depèn per ser feliç.
L'orgullós s'ofèn quan no se sent tingut en compte.
L'humil viu com un regal qualsevol consideració.
L'orgullós, en el fons, se sent inferior encara que expressi el contrari.
L'humil coneix els seus dons, però els reconeix com a dons rebuts.
A l'orgullós li encanten els títols, els privilegis, sentir-se algú.
L'humil és prou madur com per no necessitar-ho.
L'orgullós és pobre i fràgil, i ho porta fatal.
L'humil també, perquè és ésser humà, però ho viu amb alegria i confiança.
"Els humils posseiran la terra, fruiran d'una gran pau" (Salm 36, 11).
Molt bonic Sergi!
ResponEliminaCrec que tots tenim una mica de cada, la perfecció no existeix!
Gràcies per fer-nos-hi aturar!!!
Tots plegats tenim molt a aprendre per ser cada dia més humils. Gràcies Sergi per aquests comentaris, tots ells encertats.
ResponEliminaBen cert que tots tenim una part d’orgull i una d’humilitat,...,no obstant ...per el motiu que sigui ,en la nostra societat sobrepassa i molt la part d’orgull ....
ResponEliminaQuin regal, trobar-nos amb persones que la seva humilitat sobrepassa l’orgull,encara que tinguin motius per estar ben satisfets de la feina feta. Per mi una cosa es orgull i l’altre es la satisfacció de saber-te complidor de quelcom fet .
He mirat d’escollir una frase i........son totes tant reboniques
GRACIES ,Sergi D’Assís !!
La humilitat ens farà disponibles per a servir el altres.
ResponEliminaJosep, benvingut a aquest espai!
EliminaGràcies, Sergi! Aquesta entrada em fa molt de bé :)
ResponEliminaHo celebro
EliminaSI ALTRES JA HO HAN DIT TAN BEN DIT, NO CAL AFEGIR-HI RES MÉS
ResponElimina“Venturós qui ve al món amb el do d’un cor senzill, i la set no li demana un vi de l’any del cometa en cisellada copa d’or, si prop seu remoreja una font d’aigua fresca i regalada; i perquè una vianda li sembli saborosa, no li fa menester que vingui de molt lluny i costi com el pa de deu famílies, i un ram de flors boscanes en un pitxer escaient satisfà el seu desig de bellesa i de luxe.
...
Venturós qui ignora la recança inútil, i no va pel món tombat endarrere, plorant la bonesa dels dies que foren, sinó el pensament i els ulls endavant, delerós de totes les albes que no han trencat encara, i quan una esperança se li esfulla dues de noves li poncellen, i no perd mai la dreta via ni la fiança d’arribar a bon hostal, per fort que sigui el vent i espessa la pluja i aspra la costa.
..
Venturós qui té el coratge a la mesura dels embats de la vida que haurà de sofrir, i surt de l’escomesa com l’acer de la prova del foc i de l’aigua, i el dolor no li és verí que empedreeix el cor i mata en la rel la joia de viure, sinó flama i gresol que despullen de tota impuresa, i mà provident que obre les fonts de la pietat, i ala que aixeca a peu pla de tot heroisme, i amor que fa germana tota sofrença.
...
Venturós que fou matiner de despullar-se de vanitat i d’egoisme, i posa el seu punt a ser i no a semblar, i no ama l’honor ni el sou, sinó la feina, ni cerca d’assolir l’aplaudiment i la fortuna, sinó la qualitat i la durada, i troba que el ben obrar ja té en ell mateix la més alta recompensa”
(Les Benaventurances. JOSEP POUS I PAGÈS)
M'ha agradat molt, Sergi. Gràcies!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots els comentaris
ResponElimina